La Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) és l'encarregada d'obrir expedients de desemparament a les famílies, que en molts casos poden derivar amb mesures cautelars, és a dir, amb la retirada de la custòdia del menor. Al Camp de Tarragona hi ha 1.065 menors retirats de les seves famílies, un 52% més que el novembre de fa un any. D'aquests, un 70% conviuen en centres d'acollida.
Desemparament, tutela i guarda, el sistema de protecció a la infància
Els darrers mesos han sorgit a la llum alguns casos controvertits de retirada de menors en què els pares denunciaven el sistema de protecció per un abús, deien, del poder de l'administració a l'hora d'establir mesures. Si bé és cert que alguns casos són controvertits, protegir i garantir els drets dels infants està per sobre de tot i a vegades és complicat. El sistema de protecció recau sobre la Llei de Drets i Oportunitats de la Infància i l'Adolescència que va entrar en vigor el 2010. És des de llavors que la retirada d'un menor es pot fer per via administrativa i no judicial.
Són els Equips d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (EAIA) els encarregats d'elaborar l'informe i la proposta d'expedient de desemparament, que conclourà amb la retirada del menor de la seva família. Aquests equips, formats per psicòlegs, pedagogs, treballadors i educadors socials, intervenen en casos de conflicte quan els Serveis Socials ho requereixen.
L'1 de novembre de 2018 hi havia al Camp de Tarragona 1.065 menors amb expedient de desemparament obert per part de la DGAIA. D'aquests, un 37%, és a dir, 398, estaven en fase d'estudi, és a dir, tot i que el menor ja ha estat retirat de la família s'està estudiant el cas. La gran majoria, 661, estan tutelats per la Generalitat i la resta, 6 menors, la Generalitat en té la guarda, és a dir, se'n fa càrrec però la tutela és dels pares o un familiar. El novembre de 2017, fa un any, hi havia 699 menors tutelats per la Generalitat, és a dir, un 48% menys.
Mesures de protecció del menor
Per un obrir un expedient de desemparament s'ha d'haver fet prèviament un treball amb la família i un informe que reconegui els motius pels quals es considera que el nen està desatès. Segons la llei un nen es pot retirar de la seva família per temes relacionats amb l'abandonament, el maltractament físic o psíquic, abuso sexuals, o per negligència. Tal com explica Jordi Navarro, professor de Fonaments de Treball Social i Treball Social de grups de la Universitat Rovira i Virgili (URV), són precisament els casos de negligència els més controvertits. «En molts casos és una suma de molts motius, no un de sol», explica. Quan l'EAIA fa una proposta de desemparament ha de fer, també, una proposta de mesura de protecció, és a dir, ha de dir on pot anar el menor.
Dels 1.065 nens tutelats per la Generalitat al Camp de Tarragona, 252 estan en família extensa, és a dir amb algun altre membre de la família, 44 amb família d'acolliment aliena, i 34 en acolliment preadoptiu. Però la gran majoria, un 70%, és a dir, 728 menors, estan en centres. Navarro assegura que el millor és que estiguin en una família, sigui extensa o aliena, però a vegades és complicat. Sobretot perquè hi ha una manca de famílies alienes disposades a fer-se càrrec d'aquests menors.
«Aquestes famílies han d'estar disposades que l'acolliment pugui durar molt o poc, i no totes tenen la capacitat per acceptar això», explica. Per això recorda que si els menors acaben en centres, s'hauria de procurar que aquests fossin el més semblant possible a una llar, és a dir, petits i amb pocs nens.
La recuperació del fill
A vegades només s'analitza el fenomen des del punt de vista dels pares que perden el fill, però des de l'òptica del menor un procés com aquest pot suposar molts problemes. S'entén, diu Navarro, que els menors es retiren si la solució que es proposa pel nen és menys perjudicial que el fet de seguir vivint a casa seva. «Es treu al menor del seu context, per això cal veure si la mesura que es proposa el pot realment ajudar o no». Molt sovint els menors quan són retirats de la família van a viure en altres territoris i per tant han de canviar d'escola i d'amics.
Tot i que Navarro defensa que el sistema administratiu de retirada de custòdies és el més efectiu per protegir els menors en cas de vulneració dels seus drets, també assegura que hi ha coses que es podrien millorar. En aquest sentit apunta el treball previ de prevenció i detecció. «Potenciar el treball previ per no arribar fins a un procés de desemparament, treballar des dels serveis socials perquè el cas no hagi de derivar als EAIA», explica.
Punts negres del sistema de protecció, un cas del Vendrell
Que la decisió de retirada d'un menor es pugui fer per via administrativa i no judicial pot comportar en alguns casos controvèrsies. La Judith Martínez va muntar l'associació Simicat arran del cas de la seva germana. La DGAIA va retirar la custòdia als pares de la seva neboda el 2009.
La mare, pediatre de professió i veïna del Vendrell, s'havia divorciat i una sentència judicial li havia atorgat la custòdia. Una setmana després, però, la DGAIA, sense tenir en compte la resolució del jutge, decretava el desemparament i poc després donava la guarda al pare, a qui el jutge no havia donat la custòdia. La neboda de la Judith es va passar cinc anys sense veure la seva mare. I va començar a fer-ho el 2013 a través d'unes visites que es duien a terme a un centre de Vilanova i la Geltrú.
Va ser llavors quan els treballadors socials del centre van començar a detectar que la mare, qui no havia deixat d'exercir com a pediatre, no tenia cap problema per fer-se càrrec de la filla i van fer un informe favorable. La Judith va ajudar la seva germana a recórrer el cas per totes les vies possibles, malgrat els entrebancs, diu la Judith, que l'administració els va posar. Finalment aquest juny passat el jutge del Vendrell ha sentenciat custòdia compartida pels dos progenitors.
Però han hagut d'esperar fins que la menor fes 12 anys i pogués declarar, també, davant de la justícia. En aquest cas, segons la Judith, és un cas d'abús de poder per part dels tècnics i l'administració. Segons explica, l'administració va actuar a favor del pare de forma «descarada» i sense dret a defensa per part de la seva germana.
«El sistema de protecció és erroni. Un funcionari tècnic pot declarar el desemparament basat en un possible factor de risc, i això va en contra els drets fonamentals», denuncia Martínez que assegura que s'hauria de fer per un procediment judicial ràpid. Per això intentaran reunir-se amb la fiscal general de l'estat per explicar-los el que segons ella passa a Catalunya. Per la seva banda, Navarro assegura que els professionals estudien cada cas al detall, però que en tot cas, la DGAIA, que ha d'aprovar els informes dels tècnics, ha de «vetllar perquè els tècnics facin una feina curosa». I perquè per molt que siguin molt pocs, no es donin casos com aquest.