Les ONGs ADDA, FAADA, AnimaNaturalis, Fundació Fauna, Libera, Fundación Franz Weber, Tots Som Poble i Lex Ànima celebren que el Parlament hagi acceptat aquest dijous la proposta de resolució sobre el debat dels correbous i «el suport polític a abolir una pràctica cruel amb els animals». En un comunicat, les entitats de protecció animal recorden que recentment van instar els polítics a reobrir el debat i van demanar que s’elimini l’excepció de la Llei de Protecció Animal que possibilita que a Catalunya sigui legal fer espectacles taurins amb bous, vaques i vaquetes. Des d’aleshores, apunten, s’han reunit amb els grups d’ERC, En Comú Podem, JxCat i el PSC, i pròximament es reuniran amb Cs i la CUP.
«Ens alegra enormement aquest pas endavant, que acompanya les nostres reivindicacions dins el territori, on sempre hem sigut silenciats per temor», expliquen des de Tots Som Poble, una associació de veïns i veïnes d’Amposta que s'ha constituït aquest estiu per donar visibilitat a un sector de la societat que rebutja el maltractament animal als seus actes festius, i per denunciar el «segrest de les festes» per part de les penyes taurines.
«Els correbous han deixat de ser un tema domèstic per passar a ser un tema de país», explica Magda Pujol de Lex Ànima, entitat gironina que lluita legalment contra el maltractament animal i que també va interposar denuncia contra els correbous de Vidreres. «Avui s´ha traçat l´horitzó per continuar avançant a favor dels drets dels animals a Catalunya», sentencia la directora d´AnimaNaturalis, entitat que durant els últims anys ha centrat una bona part dels seus esforços a documentar i denunciar els correbous de Terres de l´Ebre.
Carlos López, portaveu de Libera, una de les entitats que va liderar la ILP per a prohibir les curses de braus a Catalunya, creu que «Catalunya pot convertir-se novament en símbol internacional de valentia, coherència i progrés». Per part de FAADA, entitat que també va liderar la ILP Prou, creuen que ara és el torn dels correbous. «La societat catalana se n’avergonyeix dels correbous, ara només cal que el Govern tingui la valentia de materialitzar l´esperit d´aquesta proposta de resolució», explica la seva presidenta Carla Cornella.
«És molt positiu que s’iniciï un debat al Parlament entorn els correbous, el debat social ja està guanyat», declara Carme Méndez, presidenta d´ADDA, una de les entitats de protecció animal més antigues de Catalunya. Per la seva banda, el director de la Fundació Fauna, l’entitat que va liderar la fi de les curses de braus i dels correbous a Olot, David Serramitjana, creu que aquest cop hi ha esperança: «Confiem que l’esperit del qual s’ha votat avui no es trenqui i acabi amb aquests espectacles de maltractament animal. Volem una Catalunya antitaurina».
Anna Mulá, de la Fundació Franz Weber, explica que «ha arribat el moment de fer un pas endavant i que la llei de protecció animal esdevingui per fi coherent i justa». També Magda Oranich, presidenta de la Comissió de Dret Animal del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, entén que la fi dels correbous ha arribat i que «ja no es poden seguir sostenint, ni a nivell legal ni amb finançament públic».
El PDeCAT i el PSC ebrencs defensen la continuïtat dels correbous
El resultat de la votació aprovada àmpliament al Parlament instant el Govern a prohibir els correbous ha trobat la ràpida reacció del PDeCAT i el PSC a les Terres de l'Ebre, que han emès sengles comunicats posicionant-se al costat dels aficionats en la seva defensa. Els nacionalistes, que han recordat que la seva diputada Mònica Sales ha votat en contra de la proposta, s'han reunit per analitzar la situació i han anunciat que defensaran els correbous «on faci falta com a element cultural de les Terres de l'Ebre». Sales ja ha proposat també crear un «front comú d'alcaldes i regidors per a la defensa dels correbous», a més de «sumar conjuntament» amb l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre.
Per la seva banda, els socialistes han subratllat la dimensió econòmica d'un «esdeveniment extraordinari, propi de les arrels profundes de Catalunya i les Terres de l'Ebre». Recorden que el sector reporta «llocs de treball» i «patrimoni genètic incommensurable de la cria i selecció» els animals. També remeten a les referències històriques de celebracions amb bous en municipis ebrencs, com a part de la «nostra activitat econòmica» de transformació agrícola. El primer secretari del PSC ebrenc, Manel de la Vega, ha argumentat que els bous «formen part de la nostra cultura popular i tradicional», així com de la «identitat com a poble». «Per això cal preservar i garantir la seva pervivència», ha tancat.
Els taurins denuncien «malestar» per la moció del Parlament
L'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre ha denunciat «malestar» per la moció aprovada al Parlament aquest dijous que insta el Govern de la Generalitat a prohibir els correbous. El vicepresident de l'entitat, Joaquim Martí, ha afirmat que no entenen la decisió de la cambra catalana, i ha considerat que s'ha de «respectar el dret» de cada poble a decidir si volen fer correbous. L'entitat recorda en un comunicat que aquesta activitat està «completament legalitzada i regulada» en una llei que va ser aprovada «per una àmplia majoria» del Parlament, i assegura que els taurins no toleraran que «es posi en dubte» si hi ha o no maltractament, o que es vulgui prohibir «la cultura i tradició d'una part del territori català».
Des de l'entitat s'ha subratllat que els aficionats als bous són «els primers» que volen el benestar animal i intenten fer les coses «el millor possible». Alhora, ha assegurat que la presència del bou brau en pastures al massís dels ports i també al Delta de l'Ebre «aporta biodiversitat» al medi natural i «serveix per al manteniment» de l'ecosistema.
A més, l'agrupació considera que els bous «formen part de la identitat» de les Terres de l'Ebre i es valoren com a «part del patrimoni cultural i ancestral». Per això opina que els poders públics «no estan per debatre el que és cultura i el que no», i afegeix que «solament el poble amb llibertat pot decidir la seva cultura». «Amb els temps confusos que estem vivint en l'actualitat, on les paraules llibertat i democràcia estan a la boca de molts dels nostres parlamentaris, exigim que es tinguin en compte també amb la nostra festa», afegeix el comunicat.
Per tot plegat, Joaquim Martí no ha descartat que hi hagi «mobilitzacions» en contra de la moció del Parlament i ha criticat que alguns partits «hagin donat, en aquest cas, llibertat de vot als diputats».