Arriba el bon temps, les platges s'omplen de gent per tal de poder gaudir de bones estones i oblidar la intensa calor que hi ha a la ciutat. Malgrat això, s'ha de tenir en compte que a les platges també hi ha éssers marins que viuen dins de l'aigua i que poden ocasionar algun problema pels banyistes. Són els perills del mar.
No tocar mai la medusa
Potser l'animal marí més conegut a la costa és la medusa. Tenen tentacles que extreuen un líquid urticant en cas d'entrar en contacte amb alguna part del cos d'una persona. N'hi ha de molts tipus, encara que les més perilloses, com el cas de la caravel·la portuguesa, no es troben al mar Mediterrani, sinó als oceans Pacífic i Índic. La picadada d'aquest tipus de meduses pot provocar grans conseqüències i en algun cas fins i tot la mort. Si els socorristes o Salvament Marítim detectés la presència d'aquest tipus d'animal marí, s'hauria de prohibir el bany de manera immediata perquè hi pot haver un seriós perill per a la salut dels banyistes.
El símptoma principal d'una picadada és l'envermelliment i una picor constant a la zona. En casos excepcionals, poden sortir butllofes que podrien deixar cicatrius, encara que no és el més habitual. També es poden produir vòmits o nàusees com a efectes secundaris en casos aïllats.
Encara que les meduses siguin mortes a la vora de la platja, és molt important no tocar-les. Les meduses mortes mantenen la seva capacitat urticant activa durant bastant temps, i les ones del mar que la toquen només fan que estimular aquesta segregació de verí. Però, que s'ha de fer quan et pica una medusa a la platja?
Què fer durant una picada de medusa: aigua salada i vinagre, sí; aigua dolça, no
Hi ha una llegenda urbana que diu que una picada de medusa se soluciona amb aigua dolça, afirmació que no és certa. De fet, s'ha de fer tot el contrari. S'ha d'evitar l'aigua de la dutxa i l'exposició al sol el màxim possible, perquè només comportarà agreujar el problema. El sabó i l'alcohol tampoc són solucions.
El remei més efectiu és, paradoxalment, l'aigua salada combinada amb vinagre. Aquesta solució comportarà l'alleujament de la picor. És important, també, retirar la resta de tentacles i aplicar gel durant uns deu minuts en cas d'inflamació. Tot i això, s'ha d'acudir sempre al servei de socorrisme, que serà qui valori la gravetat de la picada i què s'ha de fer en tot moment. Hi ha alguns casos de gravetat extrema que puguin necessitar el trasllat a l'hospital més proper.
El peix aranya es camufla sota la sorra del mar
Un altre dels problemes comuns a les platges tarragonines i catalanes és el peix aranya. És un animal marí de dimensions petites que no supera els 50 centímetres, normalment, i que no es veu perquè està enfonsat dins la sorra del mar, amb la qual té la capacitat de camuflar-se.
Per aquest motiu, molts banyistes el trepitgen sense voler, moment en què l'animal treu una de les punxes que té com a defensa i treu el seu verí. Com en el cas de les meduses, els peixos aranya també tenen el verí actiu un cop morts, per això és imprescindible no tocar-los.
Sempre s'ha d'acudir al servei sanitari de la platja, que serà l'encarregat de valorar la gravetat de la picada i veure si la punxa de l'animal s'ha quedat enganxada a la planta del peu. En aquest cas, abans de començar amb la cura, retiraran la punxa amb unes pinces.
Aigua calenta i amoníac, solució per a la picada de peix aranya
El dolor intens i la sensació de paralització de la planta del peu són alguns dels primers símptomes que comporta la picada del peix aranya. Una bona solució ràpida és la mescla d'aigua calenta i amoníac al 50% uns quinze minuts. Aquest remei evitarà que el verí es propagui i calmarà la víctima. A més, altre consell és caminar una estona per la sorra calenta. La calor és la millor aliada per fer marxar el verí del cos.
Respectar les banderes de la platja
Una altra aspecte que cal remarcar és que les banderes de la platja s'han de respectar rigorosament. La bandera verda permet el bany pel bon estat del mar i el bon clima. No hi ha corrents marins apreciables ni un perill especial pel banyista.
La bandera groga continua permetent el bany, però amb una cura especial. És recomanable el bany fins a una zona on toquin els peus i amb el cap fora de l'aigua, perquè pot haver-hi corrents marins i onades que superin el metre i mig d'alçada.
La bandera vermella, per contra, prohibeix el bany totalment. Els socorristes no estan obligats a actuar, ja que poden valorar més exposar la seva vida que la desobediència del banyista en ficar-se a l'aigua amb el bany prohibit. Hi ha un risc alt de perill, ja pot ser per l'estat del mar, per climatologia, contaminació o bancs d'animals verinosos.
Aquest estiu ja hi ha hagut diversos casos d'ofegaments a les platges tarragonines, i s'ha d'anar amb compte i no confiar-se dins de l'aigua, encara que se sàpiga nedar. Els corrents marins són impredictibles i s'ha de tenir consciència de la bandera que hi oneja a la platja abans d'entrar a l'aigua.
Prevenir les insolacions i no refiar-se mai al mar
Un altre dels problemes més comuns a la platja són les insolacions. S'ha de prevenir aquesta situació bevent aigua fresca i mullant-se el cos sovint. El mal de cap o els marejos són els símptomes més clars d'una insolació.
Arribats a aquest punt, és molt important que la persona afectada es posi a una zona amb ombra i fresca, asseguda per tal d'afavorir la respiració. Ha de beure glops d'aigua amb assiduïtat per hidratar-se, però no en grans quantitats, i s'ha de trucar als serveis sanitaris per una revisió profunda. Cal recordar que una insolació no només pot passar a la platja, sinó en qualsevol part del carrer, així que a l'estiu és bàsic hidratar-se amb aigua.
Aquests són els casos més comuns de perill a la platja i un any més, els socorristes vetllaran per la seguretat de la gent i tractaran d'evitar els problemes, però els banyistes també han de respectar les normes i tenir cura. Perquè a l'estiu, el més important és passar-ho bé, però amb precaució.