Quan ja està baixant el soufflé electoral d'aquest cap de setmana i els 'shocks' —per bé i per mal— tornen a calmar-se, comencen a agafar forma altres lectures de la jornada electoral que fins ara han passat força desapercebudes. Una de les reivindicacions que agafa més força és la de les persones cegues, que no han pogut escollir en secret els seus alcaldes i alcaldesses a cap punt de la demarcació de Tarragona. A la festa de la democràcia d'aquest diumenge no hi estava convidat tothom.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
«Per poder votar a les municipals, les persones cegues han necessitat quedar amb algú que els ajudi. Res de vot secret», ha lamentat a aquest mitjà Txell Aymerich, des de l'Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC). En la resta de votacions —generals, autonòmiques, europees...—, el vot adaptat per a persones cegues està regulat amb un 'kit' de vot accessible que es pot demanar amb antelació. «Està tot regulat des de l'any 2007 a excepció del vot per correu i de les eleccions municipals», lamenta Aymerich. Un buit legal. Un buit electoral.
Les eleccions municipals no permeten eines que faciliten el vot secret de les persones cegues
Fonts del govern estatal confirmen que no hi ha hagut cap problema per fer ús d'aquesta possibilitat en els casos regulats, però han matisat que la logística electoral de les municipals no forma part la seva competència, sinó dels Ajuntaments. L'ACIC ho confirma: hi ha quatre consistoris catalans que han agafat la iniciativa i s'han encarregat que fos possible aquest diumenge. Cubelles, Cerdanyola, Plegamans i Ripollet, tots ells a la demarcació de Barcelona. A les comarques de Tarragona, no ha estat possible a cap col·legi.
En #Tarragona tampoco hemos podido votar en las municipales de forma autónoma. Queja a la mesa y hacernos oír! https://t.co/FaZtaFud2s
— Miguel González (@MiguelGonzalez) May 26, 2019
Les eines en qüestió consisteixen a un 'kit' de vot accessible —una espècie de carpeta/maletí— que el president de la mesa atorga en cas que l'interessat ho hagi demanat amb temps. Després, se l'acompanya a un lloc tranquil i espaiós que actuï com a gran cabina electoral. I és aquí quan es deixa sola a la persona cega per tal que pugui votar en secret: el maletí inclou el sobre per votar —igual als convencionals— i tants sobres en braille com candidatures hi hagi amb la seva papereta —convencional— respectiva a dins. A partir d'aquí, el procés és el de sempre: canviar la papereta escollida al sobre final. I ningú més sabrà què hi posa, perquè no hi ha cap diferència amb qualsevol altre vot emès a l'urna.
Aymerich: «Moltes persones cegues es tiren endarrere si no poden anar a votar de manera autònoma»
Segons la representant de l'ACIC, és fonamental garantir aquesta possibilitat de votar en secret. «És un dret, i el que passa és que moltes persones cegues es tiren endarrere si no poden anar a votar de manera autònoma i, per tant, fer-ho en secret com qualsevol altre ciutadà». El periodista de Tarragona Ràdio Miquel Gonzàlez és un dels afectats, i així ho va fer constar en un 'tuit' assenyalat més amunt. Però no és un cas únic a la demarcació: és que no ha existit cap alternativa per a ells.
«Els quatre Ajuntaments catalans que ho han fet és perquè van decidir prendre la iniciativa per ells mateixos a partir del mes de gener», exposa la Txell. Ningú els va instar a facilitar-ho: de fet, cap requeriment indica aquesta possibilitat. La regulació vigent, aprovada el 2007, deixa a l'aire i sense concretar una possible aplicació als casos municipals fins que es valorés com funcionava la novetat a les generals del 2008 que va guanyar Zapatero. I segueix en el mateix punt. «Aquest servei a les municipals ni és legal ni és il·legal, queda al marge. És alegal», recorda.
L'anomalia democràtica envers les persones cegues només té lloc en les eleccions municipals
L'Ajuntament de Barcelona també ho va intentar fer, però finalment no ho va posar en marxa. «La Junta Electoral els va alertar que no estava contemplat en la regulació, i van decidir que no volien problemes ni un xoc de legitimitats», matisa Aymerich. El buit legal existent, mentre ningú l'empleni, deixa la pilota en mans dels Ajuntaments catalans. A la demarcació de Tarragona, malgrat aquesta possibilitat, el debat encara no ha quallat a cap Saló de Plens.
«La dificultat al·legada és que cada municipi té les seves candidatures pròpies, i per tant seria logísticament difícil oferir el servei a cada poble», explica Aymerich, qui ho ha fet servir aquest 26-M en el seu poble. «No acceptem l'excusa: tenim tecnologia més que suficient per imprimir les etiquetes que es demanin!», afegeix. El rècord de cecs que demanen aquest servei en les altres eleccions, avisa, no supera els 1.700 a tot l'Estat espanyol. «Cal voluntat política i valentia des dels Ajuntaments», demana.
Aquest 26 de maig no han pogut fer-ho, però des de l'Associació Catalana per a la Integració del Cec volen que sigui el darrer cop. Consideren que eliminar aquesta barrera està a l'abast dels ajuntaments que vulguin assumir l'esforç, i es mostren disposats a assessorar i ajudar en tot el que puguin a aquells qui estiguin interessats. «Estem parlant de defensar els nostres drets com a ciutadans autònoms», insisteixen. «És viable, és necessari i és just», remata la Txell.