El Parlament de Catalunya aprovava a finals del maig del 2004 la Llei de Barris, un projecte que tenia l’objectiu de millorar aquells barris i àrees urbanes que necessitaven una atenció específica, ja fos perquè presentaven una degradació urbanística important o perquè aplegaven col·lectius de població vulnerables.
La llei, impulsada pel primer govern tripartit (PSC-ERC-ICV) de la Generalitat, buscava una intervenció integral que suposés un benefici per als ciutadans que vivien en aquests barris, a través d’accions com la rehabilitació física de l’espai públic, la sostenibilitat ambiental o la dinamització econòmica.
Durant sis anys es van impulsar diferents convocatòries que tenien un finançament compartit al 50% entre la Generalitat i els ajuntaments. El període d’execució es va fixar inicialment en quatre anys, tot i que després es va aprovar una pròrroga de dos anys més. L’arribada crisi econòmica dels anys 2008-2012 va fer que s’impulsés una segona pròrroga de quatre anys, fins a arribar a un total de deu anys per tirar endavant els projectes.
El 2010 es va fer l'última convocatòria, ja que la Llei de Barris no seguiria vigent després del segon tripartit. Això significa que aquest mes de març han finalitzat les últimes actuacions que quedaven pendents a tot el territori català. És un bon moment, doncs, per repassar què ha deixat la Llei de Barris als diferents pobles i ciutats del Camp de Tarragona.
[Informació elaborada per Marc Guitart, Toni Cabanillas, Jordi Olària i Albert Oliva]
Tarragona, entre l’èxit de Campclar i l’oportunitat perduda a la Part Alta
A Tarragona, la petjada que ha deixat la Llei de Barris és agredolç. La convocatòria pública va projectar dos grans plans de reforma integral als districtes de Campclar i la Part Alta, que han deixat resultats ben diferents: deures fets a Ponent i massa feina per fer al cor del nucli històric.
En el cas de Campclar, el projecte contemplava una inversió total de quinze milions a fi de cohesionar urbanísticament i socialment el barri. Els treballs es van enllestir en set anys, entre el 2005 i el 2012, amb la construcció de la Rambla del Riu Segre com a gran símbol d’una oportunitat aprofitada en un barri massa oblidat. L’accessibilitat dels carrers, l’aposta pels espais verds, una integració real i coherent del barri, la reformulació dels aparcaments o la construcció de l’edifici Espais de Trobada són el llegat que ha deixat una inversió que va ajudar a fer un salt endavant a un barri poc acostumat a les oportunitats de posar-se guapo.
La Part Alta, però, no va tenir la mateixa sort i el projecte es va quedar a mitges. Tot i els esforços per allargar les actuacions durant una dècada (2007-2017), el govern Ballesteros no se’n va sortir a l’hora de materialitzar les actuacions previstes i uns tres milions d’euros de la Generalitat es van deixar perdre i van acabar a l’aigüera. La trentena d’actuacions previstes es van quedar en poc més d’un 50% d’execució, i la dinamització urbanística anunciada (i, per tant, la inversió conjunta de dotze milions públics) va quedar en paper mullat.
Actuacions concretes com la reforma del Seminari, la Muralla, Sedassos o el Palau Municipal són només una petita part del que s’esperava fer, dins d’un ambiciós pla integral que projectava una plaça del Pallol a l’altura del segle XXI i un equipament sociocultural a Ca l’Agapito que posés punt final a l’abandonament d’un edifici al qual Tarragona encara gira l’esquena. Les actuacions van quedar pendents i la Part Alta mai va aconseguir el pas endavant que encara reclama. Diuen que hi ha trens que només passen una vegada.
Ambiciosos projectes retallats durant la crisi
Reus va presentar, l'any 2004, amb la primera convocatòria de la Llei de Barris, un ambiciós projecte per al barri del Carme que va quedar molt notablement retallat l'any 2008. Del pla d'actuació previst per esponjar i adequar tot el barri —amb enderrocs d'edificis per obrir passatges entre altres— en va quedar l'actuació a la plaça de la Patacada, on es va construir un Centre Cívic, el Casal de les Dones i pisos d'habitatge protegit.
La crisi econòmica i l'encariment de les expropiacions respecte al preu previst van ser dos dels obstacles. Algunes de les actuacions que es van arribar a planificar segueixen sent una reivindicació recorrent dels veïns, que han reduït l'impacte inicial per fer-les més viables. La mateixa situació s'ha viscut als barris Sol i Vista i Immaculada, per als quals es va presentar el projecte a la convocatòria de l'any 2009 i també es va modificar a la baixa dos anys més tard.
Les actuacions que se'n van conservar van ser les urbanístiques, i van descartar-se els projectes d'àmbit més social i la construcció d'equipaments esportius i cívics, així com projectes molt més ambiciosos per lligar no només els dos barris entre si, sinó amb la resta de la ciutat. Disset anys després de la primera convocatòria, el govern de Reus en fa una valoració «molt positiva» perquè «pot donar resposta a la intervenció integral en determinats barris que presenten unes problemàtiques específiques».
Tot i lamentar que els projectes inicials «no es van completar per falta de dotació pressupostària per part de la Generalitat», sí que consideren «interessant donar continuïtat a aquest projecte» per «promoure la rehabilitació global de barris per evitar-ne la degradació, millorar les condicions de la ciutadania resident en aquestes àrees, i afavorir la cohesió social».
40 actuacions a Cambrils
A Cambrils, la Llei de Barris va desenvolupar-hi 40 actuacions entre el 2006 i el 2015, totes centrades al barri antic, amb un pressupost total d'11,8 milions d'euros que, segons es destacava a les conclusions finals, s'havia executat completament. Va servir per remodelar disset carrers i places, rehabilitar edificis i elements patrimonials i per construir i habilitar equipaments socials i culturals, a més de desenvolupar programes de cohesió social per una banda i de dinamització comercial per l'altra.
L'informe final d'avaluació es va aprovar l'any 2017 i comptava amb les aportacions tècniques, però també amb el buidatge d'enquestes ciutadanes. S'hi destaca, directament, que «Cambrils ha recuperat el seu centre històric». Les dades mostraven, de fet, que havia augmentat i s'havia rejovenit la població del barri, havia augmentat el valor dels habitatges i havia crescut un 51% el nombre de negocis a la zona.
Des del govern local, l'alcaldessa, Camí Mendoza, destaca la Torre del Llimó com un dels projectes nascuts arran de la Llei de Barris i n'ha quedat com a llegat. En general, valora que la llei «va ser una oportunitat per desenvolupar polítiques públiques de regeneració urbana innovadores tant pel seu component integral com participatiu, que es focalitzaven en un territori acotat, partint de les seves especificitats».
Més de vint milions al Baix Penedès
El Vendrell, Calafell i l’Arboç són els tres municipis del Baix Penedès que s’han beneficiat de la Llei de Barris, amb una inversió total de més vint milions d’euros que s’ha concentrat als nuclis antics. El Vendrell va obtenir la subvenció a la convocatòria del 2007, amb una inversió de 10,5 milions d’euros. Gràcies a això es van impulsar millores a divuit carrers del centre, on es van eliminar barreres arquitectòniques, es van arreglar paviments i es van posar al dia serveis com el clavegueram, l’enllumenat o les aigües fecals.
Un dels espais que es va impulsar va ser el passeig de les Bòbiles, ubicat on hi havia l’antiga fàbrica Miret. El Casal Jove i el Casal Cívic Sant Joan, als Pisos Planas, també són fruit d’aquesta llei. De la mateixa manera, el Pla de Barris va ser el marc de sortida de la campanya comercial Barris Antics, que ha liderat el Vendrell i que segueix vigent. Entre les actuacions que van quedar pendents hi va haver el de fer una nova passera per sobre la riera de la Bisbal, a la zona del passeig de les Bòbiles. El Vendrell es va presentar a una segona convocatòria de la llei, però no la va aconseguir.
A Calafell, la Llei de barris es va signar el 2011 i ha permès una inversió de 7,5 milions d’euros al nucli del poble. Segons apunten des del consistori, s’han complert un 98% de les actuacions, entre les quals hi ha hagut la millora de diferents carrers i places o els ajuts per a fer rehabilitacions d’habitatges privats. També s’ha impulsat la nova biblioteca Ventura Gassol, així com programes socials de formació i integració. L’únic ‘però’, reconeixen, ha estat amb els programes de suport al comerç, que no han suposat un nou impuls al nucli antic.
Tant l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, com el de Calafell, Ramon Ferré, s’han sumat a les veus que reclamen poder recuperar aquesta llei. Martínez creu que fa falta un pla similar que ajudi a «posar al dia aquelles urbanitzacions que encara no s’han pogut recepcionar», mentre que a Calafell veuen la zona de la plaça de l’Alcalde Romeu com un destí evident per aquests fons.
L’altre municipi del Baix Penedès que s’ha beneficiat del Pla de Barris és l’Arboç, amb una inversió de 3,5 milions d’euros al centre que ha comportat la millora de diferents carrers, amb l’objectiu de consolidar el nucli antic com un «espai d’identitat». El consistori va demanar una pròrroga fa unes setmanes perquè hi ha diversos projectes que no s'han pogut completar en veure's afectats per la pandèmia del coronavirus.
Un paper decisiu al centre històric de Valls
A Valls, la Llei de Barris va tenir un paper decisiu en l'increment de la inversió municipal al centre històric. Fins al 2005, la inversió pública en aquesta zona de la ciutat era pràcticament nul·la i, a partir d'aleshores, es va incrementar notablement. Una tendència que s'ha mantingut fins i tot un cop acabada la Llei de Barris, ja que, per exemple, en el pressupost del 2021, un 25% de la inversió és al Barri Antic per a la seva recuperació, com a projecte de ciutat que continua sent prioritari.
En aquest sentit, la Llei de Barris va permetre finançar part de projectes estratègics com la urbanització del Pati i dels carrers de l'entorn o els carrers de Sant Antoni i del Carme. També es va impulsar la nova biblioteca comarcal Carles Cardó, que va permetre cobrir el dèficit d'equipaments públics que tenia el barri i, a la vegada, la falta d'una biblioteca amb els serveis i espais que li pertocaven a Valls com a capital de comarca. Altres projectes que han rebut el finançament de la Llei de Barris són l’expropiació de finques en mal estat de ca la Mateueta, el Museu Casteller, la rehabilitació del convent del Carme o la sala gòtica de Ca Sagarra.
A més, també va servir per posar en marxa programes de dinamització econòmica, social o urbanística a Valls. Molts d'ells, en diferent grau, o bé han tingut continuïtat o bé s'han readaptat, però encara estan en marxa, com les línies de subvencions per a la rehabilitació d'edificis, el suport a comerç, el Barri en Flor, les rutes turístiques, el Servei d'Informació i Atenció a les Dones, els programes de suport a immigrants o la programació del Centre Cívic amb activitats per joves, famílies o gent gran.
Segons fonts municipals, «la llei de Barris ha marcat un canvi de tendència pel que fa a inversió pública a favor de la recuperació integral del centre històric i ha tingut continuïtat amb altres projectes que veuran la llum a mitjà termini, com són l’actuació de la muralla de Sant Antoni, la rehabilitació de ca Padró, el pany nord de la plaça de l'Oli o la restauració de l’església de Sant Francesc».