Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Contenidors a Altafulla.

Els municipis de Tarragona s'exposen a un allau de sancions d'Europa per reciclar poc

L'índex de recollida selectiva a Reus i Tarragona frega el 30%, la meitat del que marca la normativa

Contenidors a Altafulla.
Una imatge dels contenidors soterrats que hi ha a Altafulla, que aniran sent substituïts en els propers mesos. | TarragonaDigital.com

La gran majoria dels municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre  reciclen molts menys residus dels que haurien de reciclar, incloses les dues grans capitals  de la demarcació: Tarragona i Reus. Aquesta és la gran conclusió que ha confirmat aquest dijous el director de l'Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost. «Ens queda moltíssima feina per fer», ha reconegut.

[predef]tarragona-digital-84[/predef]

Tost ha presentat aquest matí les dades estadístiques de recollida selectiva i de reciclatge per municipis de l'any 2018, on  ni el Camp de Tarragona ni les Terres de l'Ebre aproven l'examen. «Estem per sota de la mitja», ha confirmat. Aquests incompliments pujaran de to a partir de l'any 2020, quan la normativa europea es torna sancionadora i tots els municipis que no superin el 50% de residus reciclats s'exposaran a multes econòmiques.

La demarcació de Tarragona produeix més residus que fa un any, i no recicla tants com hauria de reciclar

Tost ha reconegut aquestes «sancions a la vista» per als consistoris de la zona i ha encapçalat el missatge per tal de capgirar la truita en temps rècord. «Encara estem poc conscienciats i fem una crida al món local per aconseguir incrementar aquest percentatge de reciclatge en el context d'emergència climàtica en què vivim», ha exposat.

Residus llençats al costat d'uns contenidors a Calafell.
Residus llençats al costat d'uns contenidors a Calafell. | Ajuntament de Calafell

Durant el 2018, el Camp de Tarragona ha generat més de 370.000 tones de residus i el percentatge de recollida selectiva no arriba al 40%. En el cas ebrenc, han estat més de 90.000 tones generades i la recollida selectiva frega el 45%.  «Trobar una sortida sostenible per reaprofitar els nostres residus no és un joc, sinó una necessitat del territori», ha insistit el responsable.

Els números vermells de Tarragona i Reus llasten el territori i obren la porta a sancions europees

Tost ha obert una sèrie de claus per revertir els números vermells: polítiques per generar menys recursos, canviar el nostre model d'envasos i plàstics,  implementar nous plecs de clàusules més ben treballats en els nous contractes de la brossa municipals,  individualitzar les taxes de brossa per tal que qui més recicli, menys pagui... «és imprescindible que en 2 ó 3 anys implementem canvis de fons amb voluntat política per evitar les sancions que estan per venir», ha alertat.

Les dues grans capitals de l'àrea metropolitana, Tarragona i Reus, encapçalen els números vermells.  La recollida selectiva a la ciutat de Tarragona és només del 32% del total, la de la ciutat de Reus és del 29%. «Són números molt millorables, perquè hauríem de fregar el 60% de recollida selectiva per arribar al 50% de residus finalment reciclats que ens marca Europa», raona Tost.

Tarragona suspèn en recollida sostenible de brossa i l'amenaça de sanció és ja sobre la taula

Josep Maria Tost també ha obert la porta a elaborar  una nova llei «molt més ambiciosa» que reguli els residus arreu de la Catalunya, fonamentada en dos pilars bàsics: una taxa justa que adapti els pagaments a les individualitats de cadascú i un calendari pactat amb els ajuntaments del territori.

El director també ha obert nous escenaris que vindran més aviat que tard, com per exemple que l'1 de gener de 2025 serà obligatòria la recollida de residus tèxtils. «Hem d'obrir el debat de com donem sortida a aquests residus tèxtils i estar preparats per als nous reptes», ha indicat.  Tarragona suspèn en recollida sostenible de brossa i l'amenaça de sanció és ja sobre la taula. «L'avís per a navegants és claríssim, i ara hem de saber articular un nou model per als pròxims anys», ha reblat.