Reus ja forma part de la fundació Tarragona Smart Mediterranean Region. Avui s'ha escenificat l'entrada de la capital del Baix Camp que va aprovar el seu plenari i que, segons s'ha explicat aquest matí, no és més que l'evolució lògica d'un treball conjunt que fa temps que es realitza, i que ara se seguirà duent a terme en el marc d'una plataforma conjunta. A l'àmbit pràctic ha de suposar compartir i adoptar solucions intel·ligents i tecnològiques per a la gestió de les ciutats, siguin accions noves o projectes que una de les dues tingui en marxa i pugui engegar, també, l'altra ciutat. Àmbits com la mobilitat, el benestar social, el turisme o fins i tot la cultura s'haurien de veure beneficiats d'aquest treball conjunt.
La implicació de Reus a la fundació Smart Region
L'entrada de Reus a la fundació Tarragona Smart Mediterranean no implica cap quota concreta, sinó que la ciutat es posa a disposició de la fundació per fer aportacions als projectes que li semblin interessants tal com ha explicat el regidor reusenc de Promoció Econòmica i d'Urbanisme, Marc Arza. Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, ha afegit que no es tracta que hi hagi una quota per formar part d'aquesta fundació, sinó que els seus patrons —fins ara, Tarragona, la URV i empreses com Agbar i Repsol— aportin projectes, idees, treball i solucions i, en tot cas, partides econòmiques associades a projectes concrets.
Els exemples pràctics del treball entre Tarragona i Reus
Més enllà de les línies de treball i els objectius polítics, la integració de les dues ciutats en una mateixa plataforma ha de servir per aportar solucions pràctiques a l'hora de gestionar les ciutats. «No estem parlant de gadgets o sensors, o no només d'això, sinó que parlem de governança», ha sentenciat Begoña Floria, consellera de Festes de Tarragona i directora de la fundació. S'ha fet èmfasi, per exemple, en el treball conjunt de la Taula de la Pobresa Energètica; els estudis sobre l'eficiència dels habitatges vulnerables es van fer des de la fundació.
Les solucions compartides en 'smart region'
El treball conjunt entre tots dos Ajuntaments ha de suposar poder aplicar solucions similars a les respectives ciutats. Begoña Floria ha posat d'exemple el servei de bus a demanda que té en marxa el govern de Reus. Es tracta d'algunes parades que queden fora de les línies d'autobús i on el servei es desvia quan hi ha algú a la parada que ho demana. Es tracta d'una solució tecnològica, afirma Floria, que estem estudiant aplicar a Tarragona, potser no exactament de la mateixa manera, matisa, sí en la mateixa línia.
Els reptes de mobilitat
Un dels capítols on podria haver-hi un canvi més important és el de la mobilitat. Tots dos consistoris voldrien, afirmen, poder integrar els respectius serveis de transport urbà, però la legalitat vigent no ho permet. La llei catalana d'aquest sector impedeix que una empresa municipal que gestiona el servei d'autobús actuï fora del seu terme municipal. D'aquesta manera, és il·legal que un autobús municipal de Reus arribi a Les Gavarres o al barri vila-secà de La Plana; de la mateixa manera, des de Tarragona tampoc es pot implementar una línia que arribi a l'Estació del Camp, els Pallaresos o l'aeroport.
De la 'smart city' a la 'smart region'
Un dels canvis més importants que s'han fet a la federació Tarragona Smart Mediterranean Region, segons Begoña Floria, és el canvi de nom. En la mateixa línia s'ha expressat Ballesteros, sentenciant que «el més intel·ligent de tot el que estem fent és el canvi de nom i no és un tema només 'd'attrezzo' o de formes». Abans feia referència a les ciutats intel·ligents, «però les fronteres municipals es dilueixen», ha afirmat Floria, i és per això que la fundació treballa, ara, amb el marc mental d'una regió, és a dir, pensant en concepte d'àrea metropolitana de Tarragona.
L'àrea metropolitana de Tarragona
Marc Arza és qui capitaneja, a Reus, el que fa referència a les 'smart cities'. Afirma que «creiem, com a ciutat, que amb Tarragona hi hem de compartir tant com sigui possible»; manté, de fet, que l'entrada de Reus a la fundació de Tarragona és l'evolució lògica del procés de treball conjunt que ja s'estava duent a terme en àmbits com la mobilitat, els serveis socials, la cultura o el turisme.
Els projectes que engegui aquesta fundació han d'estar pensats per beneficiar no només els habitants de Tarragona i Reus. Tal com ha recordat Josep Fèlix Ballesteros, les dues ciutats per separat suposen dues poblacions de més de 100.000 habitants, però a tota la regió hi viuen 350.000 persones; «ja només per demografia, això és una necessitat». Ballesteros ha sentenciat, de fet, que «mirant-nos el melic, el campanar o la tertúlia ens ho podem passar molt bé, però no avançarem.
Tots dos alcaldes han volgut escenificar una nova etapa en les relacions entre Tarragona i Reus que deixin enterrades les guerres de campanar. L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, que ha volgut fer-ho gràfic assegurant que «allò que ens mou és donar servei a la ciutadania» i s'ha mostrat convençut que «la capital digital és regional».