Què fa que un objecte quan caigui de la taula vagi a parar a terra? Aquesta pot ser una de les preguntes que al seu dia es va fer Isaac Newton en el seu estudi de la gravetat. El que comparteixen Newton i altres científics brillants com, per exemple, Albert Einstein, són les ganes de trobar respostes que ens ajudin a entendre el món. Això és el que les ciències, i en concret les matemàtiques o la física, persegueixen. El programa Talent Jove impulsat per la Universitat Rovira i Virgili (URV), pioner a Catalunya, busca potenciar aquest coneixement entre els estudiants de batxillerat amb més ganes i capacitats per aquestes assignatures. Els alumnes que en edicions passades hi van participar són els que millors notes han obtingut en la carrera universitària.
Talent Jove, un programa pioner a Catalunya
El programa va néixer el curs 2013-2014 amb la voluntat d'arribar a aquell col·lectiu d'alumnes motivat per les matemàtiques i la física. Es tracta d'un programa dissenyat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) amb uns estàndards de formació i una metodologia més exigent. Tots els alumnes que acaben l'ESO amb un 9 de matemàtiques i física es poden presentar a unes proves que fa la universitat. Del total, 40 seran escollits per seguir aquest programa.
A l'edició passada s'hi van presentar un total de 120 alumnes, i els que millor van superar les proves estan avui en aquest programa que dura els dos anys de batxillerat i que es porta a terme els dissabtes al matí. L'objectiu és oferir un contingut més elevat del que es dóna als instituts a aquells alumnes amb motivació i capacitats per la ciència.
«Els professors de l'institut han d'atendre el nivell mitjà. A vegades mirem més que no es despengi aquell 10% d'alumnes amb més dificultats, que no els que tenen més motivació i capacitats», explica Francesc Díaz, catedràtic de física i coordinador del programa.
Els alumnes participaran cada dissabte durant 30 jornades al curs en aquestes trobades de dues hores i mitja, que condueixen quatre professors, tres de la URV i un d'un institut. El que també fa diferent el programa és la metodologia que s'utilitza. «Plantegem el problema i preguntem per les solucions, es tracta d'una metodologia basada en l'experimentació», explica Díaz que afegeix: «Repetim el camí que els investigadors al llarg de la història han anat fent». Això significa arribar a la teoria a través de la via observacional. Els professors plantegen reptes i els alumnes al moment de resoldre'ls descobreixen la part teòrica que se sol oferir en forma de classes magistrals als instituts.
A més de treballar els temes que es donen a l'institut d'una forma diferent, també se'n treballen d'altres que estan fora de l'àmbit curricular. Així surten del programa, que dura dos cursos, amb més coneixements.
L’èxit del programa Talent Jove
El programa està sent tot un èxit, i la prova d'això és que els alumnes que van participar en aquella primera edició el 2013 són els que millors resultats han obtingut en les titulacions dobles de Física i Matemàtiques, Enginyeria Aerodinàmica i Enginyeria de Camins, entre altres. De fet, com explica Díaz, un alt percentatge dels alumnes que hi participa es decanta per estudiar el doble grau de Física i Matemàtiques, que avui, de moment, només s'imparteix a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a la Universitat de Barcelona (UB), i a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). És una de les carreres amb una nota de tall més alta.
Això si, assegura que la URV podria oferir aquests estudis d'aquí a dos anys. Donat que de moment aquest curs només es fa a Barcelona, un 5% dels alumnes que participen en el programa decideixen quedar-se aquí per cursar alguna de les enginyeries que ofereix la URV. A més, en aquestes classes també els preparen per participar en les olimpíades de física i matemàtiques que es fan per tot l'estat. L'any passat sis alumnes del grup van arribar a la final espanyola, i cinc d'ells van obtenir medalla.
A més, els ajuden a dur a terme un treball de recerca que aporti reptes més grans. I posen a la disposició dels alumnes els laboratoris de la URV pel treball de recerca.
La capacitat innata de voler entendre
Els grans científics, com els que citàvem a l'inici d'aquest article, han utilitzat precisament les matemàtiques o la física com a eina per donar resposta als fenòmens naturals. La curiositat per entendre perquè, és el que els va portar a fer grans descobriments com la teoria de la relativitat o la gravetat. La curiositat és, de fet, quelcom innat. «Quan els nens tenen entre quatre i cinc anys comencen a preguntar per què. Aquesta curiositat és innata a tothom, i els pares i el sistema educatiu tenen molta feina a fer», explica Díaz que assegura que la curiositat per obtenir respostes «es cultiva».
De fet, tot i que admet que hi pugui haver persones amb capacitats per sobre de la resta, assegura que són poques i que despertar les motivacions pel coneixement és quelcom que es pot treballar. Per això diu: «L'edat dels cinc anys és crucial perquè els nens s'aficionin a voler entendre les coses», i per això és important donar-los respostes lògiques i no acceptar que no seran capaços d'entendre allò i no contestar-los.
«Aquesta curiositat per entendre ens fa més lliures», diu. I assegura que si es treballessin aquestes capacitats innates, hi hauria suficients «bons enginyers, investigadors i científics». «La reforma educativa no va estar encertada en despertar motivacions per conèixer. Però això és un problema de tota la societat en general», conclou.
No sabem si d'aquest grup de Talent Jove en sortirà un futur Einstein o Newton, però el que és segur és que aquestes eines els ajudaran a arribar més lluny a l'hora d'intentar comprendre el món.