«Això és un miracle». Així de clar es mostra el president del Banc dels Aliments de les comarques de Tarragona, Eusebio Alonso, quan li preguntem per l'èxit del Gran Recapte dels Aliments en les anteriors edicions i que se celebra, enguany, el proper cap de setmana, divendres 30 de novembre i dissabte 1 de desembre. L'activitat a la seu del Banc és frenètica a escassos dies del Gran Recapte, que els suposa tot un 'boom', tant a escala mediàtica com d'absorció de la immensa quantitat de menjar que reben.
«El Gran Recapte ens dona aliments per a tres o quatre mesos: és un 25% del gènere que distribuïm en tot un any», detalla Alonso. Mentre fan els darrers preparatius per a aquest gran esdeveniment solidari, que des de la seu reusenca coordinen per a tota la demarcació, entrem a les seves oficines i als seus magatzems. Dins, hi ha una vintena de persones: totes elles, amb una història al darrere. Què els mou a implicar-se amb el Banc dels Aliments? Per què formen part d'aquest immens engranatge?
Glòria Alegre, la porta d'entrada al Banc dels Aliments
Fa nou anys, Glòria Alegre es va quedar sense feina enmig de l'onada de la crisi econòmica. Mentre en cercava, va decidir apuntar-se com a voluntària al Banc dels Aliments. Un any després, el creixement exponencial a causa de la mateixa crisi va fer que la Fundació necessités personal assalariat i va passar, fins a dia d'avui, a estar contractada a mitja jornada. «Però d'hores en fem més perquè et surt de dintre», confessa Alegre.
Els darrers dies, va de corcoll. «Atenem moltíssimes trucades de persones que volen col·laborar amb el Gran Recapte, les ajudem a inscriure's, les informem... i són trucades que necessiten dedicació, no les podem resoldre fredament, perquè són gent que ens vol ajudar amb el seu temps», explica. Mentre hi parlem, en cinc minuts, el telèfon sona fins a quatre vegades. L'activitat és frenètica.
Al seu costat, Cristina Sardà, voluntària, s'encarrega de la tasca organitzativa. «Controlem que tots els supermercats de la demarcació estiguin coberts i distribuïm els voluntaris en funció de les necessitats que sorgeixin», explica. I és que des de la seu de Reus, al carrer de l'Escultor Rocamora, just a davant del Mercat del Carrilet, controlen tota la logística del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.
De director d'un banc comercial a comptable del Banc dels Aliments
La història de José Moraleda té gràcia. Just abans de la crisi va fer el salt. De la feina, a la jubilació: d'un banc a un altre banc. «Fa onze anys vaig jubilar-me de director d'una sucursal bancària i un mes després vaig començar a venir com a voluntari al Banc dels Aliments», explica. I és clar, venint del món de les finances, ara Moraleda s'encarrega de la part comptable i fiscal de l'entitat. «Som solidaris i, a més, el clima entre els voluntaris que 'treballem' aquí és fantàstic», diu.
Certament, el 'bon rotllo' es nota en l'ambient. Moraleda confessa que «abans de venir-hi, no sabia ni que existia el Banc dels Aliments», però narra com l'esclat de la crisi, pocs mesos després que ell aterrés a l'entitat, ho va canviar tot. «Ens vam disparar de manera brutal, el volum d'aliments no té punt de comparació amb els primers temps, però també hem d'agrair la implicació de les administracions i les empreses d'alimentació», diu Moraleda.
«Hem tingut la desgràcia de triomfar»
Tres quarts del mateix explica el president del Banc dels Aliments a les comarques de Tarragona, Eusebio Alonso. «La crisi ens va catapultar, vam tenir la desgràcia de triomfar a causa d'ella», diu, i insisteix que «això és un miracle, que la vintena de persones que venim aquí cada dia, la majoria jubilades i per tant incapacitades per fer gaire feina, aconseguim que les coses surtin, no pot ser res més que un miracle».
Cada dia traginen, netegen, classifiquen i reparteixen entre 8.000 i 9.000 quilos d'aliments. «I a sobre hem d'aguantar alguns entrebancs de les administracions, com els excessius controls en matèries com, per exemple, la sanitat», es queixa. Dirigir el Banc dels Aliments és un goig, però també un maldecap: «Fa dos mesos que no dormo bé pel Gran Recapte... si no acaba amb nosaltres, serà un altre miracle!», diu Alonso entre rialles.
Dècades venint cada dia al Banc dels Aliments
Fa 21 anys que Manel Recasens va accedir per primera vegada a la seu del Banc dels Aliments de les comarques de Tarragona. Des de llavors, no falla mai. «El primer beneficiat soc jo, m'ocupa unes hores al dia en què no sabria què fer», comenta Recasens.
«Em sento molt integrat al grup de voluntaris i, a més, és una manera de fer la feina que he fet tota la meva vida, d'administratiu», explica, i és que Recasens s'encarrega de fer els certificats de donacions per a les empreses que els entreguen productes.
El seu cas és molt similar a un d'allò més entranyable. Atrafegat, amb esperit tranquil però amb un ull sempre pendent de la feina, Cosme Balañà prepara les càrregues de les furgonetes que, l'endemà, sortiran des del Banc dels Aliments fins a les entitats solidàries. Perquè el Banc no dona a particulars, sinó a entitats que, aquestes sí, tracten directament amb les persones necessitades.
Balañà va tancar la seva fruiteria a Reus ara fa dotze anys. Des de llavors, cada dia fa de voluntari al Banc dels Aliments. Cada dia durant dotze anys. «Així em distrec i a més ajudo a la gent», diu, amb modèstia, Balañà. «Convido a tothom a venir, no suem gaire, ens ho passem molt bé i, el més important, tots plegats fem amics», explica.
Cosme Balañà s'ha convertit en un tot un emblema als magatzems del Banc dels Aliments a Reus. Dirigeix un grup de joves que carreguen quilos i quilos de gènere. Entre ells, el Silverio, un noi de 24 anys que prové de Guinea Equatorial. «No tinc res a fer en el meu temps lliure i m'agrada venir aquí a donar un cop de mà», explica. I llença una reflexió: «Si us agradaria que alguna vegada us ajudessin, ara ajudeu vosaltres a aquells que ho necessiten».
Jordi Ezquerda, el 'torero' del Banc dels Aliments
Entre tot el tràfec del magatzem, Jordi Ezquerda condueix amb habilitat un dels toros que distribueix les properes càrregues. «Ho he fet tota la vida, he treballat en magatzems a la indústria química», diu aquest veí de Vila-seca. El van jubilar amb 55 anys i després d'estar-ne dos viatjant, va decidir buscar nous 'hobbies'. «Si amb 57 anys et poses tot el dia al sofà, et fas vell massa ràpid», explica, i va anar a parar al Banc dels Aliments després de llegir sobre l'entitat en un diari.
Actualment hi va tres dies a la setmana, a fer de 'torero' i li suposa una bombolla d'aire fresc. «Et sents útil, et trobes bé, et relaciones amb la gent...», detalla Ezquerda. «Ah! I aquí parlem de tot, del Barça, de bolets, d'economia... i fins i tot de política!». Implicat de sempre amb entitats socials, Ezquerda anima tothom a participar del Banc dels Aliments.
Tots preparats per al Gran Recapte
Tota la maquinària, totes les persones que participen freqüentment al Banc dels Aliments, esperen amb hores de feina i il·lusió el Gran Recapte d'aquest divendres i dissabte, 30 de novembre i 1 de desembre. La crida per acabar d'acollir voluntaris és urgent. Mentrestant, destinaran encara més esforç i solidaritat a seguir combatent la fam a casa nostra. Són la cara més dolça del Banc dels Aliments, la rebotiga d'una entitat que cada any la vol fer més grossa amb el Gran Recapte. I aquest 2018, una mica més.