Si voleu travessar les portes del passat prehistòric de la nostra humanitat i visitar les diferents comunitats humanes que van conviure en aquest mateix indret fa milers d'anys, seguiu llegint i coneixereu les meravelloses Coves de l'Espluga.
Les Coves de l'Espluga són una porta oberta al passat geològic i prehistòric de les nostres comarques i esdevé la setena cova més llarga del món i la segona de Catalunya formada en conglomerats. Diverses troballes en l'interior de la Cova demostren la presència humana durant el neolític antic i restes de fauna del paleolític inferior.
La cova està formada per dues cavitats visitables amb un recorregut de 400 metres: la primera, la Cova de la Vila, dedicada íntegrament al Paleolític, i la segona, la Cova de la Font Major, dedicada al Neolític, a la formació geològica i el descobriment de la cavitat. Diversos audiovisuals i representacions amb figures ajuden al visitant a assimilar els diferents conceptes de la prehistòria i la geologia.
Més d'un centenar de gravats de 15.000 anys d'antiguitat
El 30 d'octubre de 2019 feia una setmana que l'Espluga de Francolí havia sofert una important sotragada pels aiguats del 22 d'octubre. Aquells dies un equip de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) realitzava una campanya d'excavació arqueològica sota la direcció de l'investigador d'aquest centre de recerca i professor associat de la URV, Josep Maria Vergès. Va ser ell precisament, qui en aquell context, va decidir anar a explorar zones de la cova que desconeixia.
El conjunt d’art rupestre que es va descobrir a les parets de la cavitat, es va dur a terme exclusivament mitjançant la tècnica del gravat. Es compon de més d’un centenar de motius, entre símbols abstractes i representacions figuratives d’animals, principalment cérvoles, cavalls i bous.
Els gravats es van crear sobre una capa de llims arenosos força tous, en una zona de difícil accés i reduïdes dimensions. L’escassa consistència del suport fa que es puguin malmetre o, fins i tot, esborrar, amb el mínim contacte. De fet, diverses figures es troben malmeses, i d’altres han desaparegut a causa del trànsit dels visitants que, desconeixedors de la seva existència, tocaven les parets. Per aquests motius, no es poden visitar.
Pel sector de l'ensenyament, les Coves de l'Espluga disposen d'una tercera cova anomenada Cova del Castell habilitada com a aula, on es realitzen tallers d'experimentació i demostració prehistòrica. Els tallers d'excavació arqueològica es realitzen a l'interior d'una reproducció d'una cabana neolítica.
Per als visitants més agosarats la visita pot continuar 1 quilòmetre més enllà cap a l'interior de les galeries més sorprenents, tot remuntant el riu subterrani amb vestits de neoprè.
Cova de la Vila
La Cova de la Vila comunicava antigament amb la Cova de la Font Major formant una sola cavitat i el naixement del riu Francolí estava situat on el que avui és l'entrada actual de les Coves. Amb la mateixa erosió del riu, una part es degué enfonsar deixant la Cova de la Vila al descobert i sense el pas de l'aigua, cosa que feia possible que s'hi pogués viure en temps del Paleolític. Per altra banda el riu seguiria sortint per la boca de la Cova de la Font Major fins a deixar-la plena de sediments i buscar-se, ell mateix, una sortida alternativa, l'actual Font Major. A la Cova de la Vila s'hi ha trobat també vestigis neolítics, medievals i contemporanis. La cova va servir de polvorí per l'exèrcit republicà a la Batalla de l'Ebre, va ser utilitzada com a lloc per envellir cava o per cultivar-hi xampinyons, a causa de les seves condicions de temperatura i humitat.
Ja des de l'any 2000, dins la Cova de la Vila s'hi pot visitar la primera part del Museu de les Coves, dedicada principalment al Paleolític.
Cova de la Font Major
La Cova de la Font Major va ser descoberta l'any 1853, degut a la casual perforació d'un pou dins el nucli urbà. Els qui aleshores formaven el consistori local, van baixar pel pou per intentar resseguir la cova i van explorar uns quants metres de galeries, però l'aigua els barrà el pas i van decidir suspendre l'exploració. Al món científic no es va redescobrir fins al 1956, quan un grup del Centre Excursionista Pirinenc va decidir explorar aquella cavitat i així poder realitzar la documentació topogràfica d'una part.
Gràcies a això, el 17 de gener de 1957 s'aconseguia obrir l'actual entrada de la Cova de la Font Major, que seguia tapada pels sediments que el riu hi havia dipositat al llarg dels anys. A partir d'aquí, les exploracions dins la cova es van centrar en un sifó, fins aleshores infranquejable. No va ser fins a l'abril de 1957, que un grup de la Societat d'Exploracions Submarines (SES) de Tarragona el va travessar encapçalat per Diego Ciuraneta Franch.
La cova travessa bona part del nucli urbà de l'Espluga de Francolí i la suma total de metres de galeries descobertes és de 3.590, impossibles d'ampliar, per ara, a causa de l'existència d'un segon sifó que avui en dia encara no s'ha pogut passar.
El 1993, després d'algunes troballes arqueològiques trobades dins la cova s'obriria la Cova Museu.
Cova del Castell o dels Moros
Situada a 413 metres sobre el nivell del mar, la Cova del Castell o dels Moros va ser descoberta, possiblement en l'època de l'edat moderna. Durant la guerra civil, el bombardeig del mes de gener del 1939, la cavitat serviria de refugi als habitants de l'Espluga.
Aquesta cova és molt més petita que les altres dues, amb 130 metres de galeries, i està situada sota mateix de l'antic castell, d'on ha agafat el nom.
Veniu a visitar les Coves de l'Espluga i sereu espectadors i alhora protagonistes de les activitats, dels sentiments, de la vida i de l'evolució que hem experimentat com a humans, des del paleolític fins al món iber.
Reserveu les vostres entrades per les visites guiades al web — esplugaturisme.cat —.