Després de revalidar la majoria absoluta, Josep Andreu segueix al capdavant de l’Ajuntament de Montblanc una nova legislatura. Quatre anys al davant on han de veure la llum projectes com la piscina coberta o consolidar-se’n d’altres que no depenen tant del consistori com el Parc Natural de les Muntanyes de Prades, l’A-27 o la continuïtat de l’Acampada Jove. Com a home fort dins d’ERC, Andreu també valora les relacions del seu partit amb Junts per Catalunya i fa una crida a la unitat.
-Quina valoració fa dels primers tres mesos de legislatura?
-Abans de les eleccions ja teníem diverses coses endegades i hem de procurar d’avançar-ne d’altres com el tema del Pont Vell. Ara tenim un grapat de temes per seguir treballant amb el nou equip de govern. Revalidar la majoria absoluta després de tres mandats és un bon resultat i més amb la fragmentació de vots que hi va haver a les eleccions municipals. És cert que amb la pujada de Junts per Montblanc ha canviat la correlació de forces. S’ha de reconèixer que ells van fer una gran campanya i tot i això vam guanyar nosaltres amb majoria absoluta.
-Un dels temes més importants d’aquesta legislatura és la nova piscina coberta.
-És el projecte més important pel seu volum econòmic. Ja hem iniciat contactes amb la Generalitat. El concepte de piscina coberta ha canviat molt respecte d’anys enrere: ara hi ha moltes normes de sostenibilitat que fan el projecte més complex en la seva construcció. Després de la Festa Major començarem a treballar i buscar l’enginyeria i arquitectura per dissenyar-la.
-El polígon logístic Cimalsa és un altre dels projectes del mandat que s'hauria de començar a desenvolupar. Hi ha alguna novetat?
-Gràcies a una petita modificació puntual del pla parcial obrirem un vial enmig de dues parcel·les per fer-ne una de 13 hectàrees i mitja. Avui dia a Catalunya no hi ha cap parcel·la d’aquestes dimensions i la tindrem a Montblanc.
-Sembla que el túnel de l’A-27 començarà a foradar-se a l’octubre.
-El 30 d’agost ens vam reunir a l’Ajuntament de Montblanc amb representants del Ministeri de Foment. Ens vam quedar molt sorpresos perquè ens van assegurar que a l’octubre començaran a foradar el túnel per les quatre boques: les dues de Fontscaldes i les dues de Lilla, simultàniament.
-Són bones notícies, no?
-Benvingut sigui. Ens van remarcar i assegurar que l’any 2021 estaria acabat el túnel. Per una banda ens ho creiem però som escèptics que es faci realitat. Hi estarem molt a sobre. Vam acordar que poguessin entrar per Lilla. Que no puguin dir que les obres s’han tornat a aturar perquè l’Ajuntament de Montblanc posa pals a les rodes.
-En quin punt es troba la creació del Parc Natural de les muntanyes de Prades?
-Hem parlat aquest estiu amb alguns alcaldes dels pobles que en formarem part i ara hem de fixar una data de reunió i demanarem que vingui la consellera d’Agricultura o algun representant del departament o de Territori i Sostenibilitat. Creiem que ja és hora de tirar endavant aquest parc que fa tant de temps que en parlem i ara la majoria dels alcaldes ho volem. No depèn de nosaltres, però des que se’n va començar a parlar s’han creat dos parcs naturals a Girona i creiem que ja seria hora.
-L’enderroc de Cal Contijoch ha permès recuperar un tram de la muralla. Aquest govern prioritza la muralla per davant d’altres elements patrimonials?
-El tema de la muralla no és una cosa d’aquest equip de govern. Ve d’un decret de 1971 d’expropiació i d’un pla general de 1999. El que ha procurat aquest ajuntament és que, quan tenim diners de subvencions per restaurar la muralla, procedim a fer-ho. És una obligació que té l’Ajuntament i que tindran els governs que vinguin després, a menys que es plantegin canviar el pla general i anular el decret, la qual cosa és irreversible.
«Preguntarem als montblanquins què en pensen sobre la gestió de la muralla»
-El tema va crear certa controvèrsia al plenari de l’Ajuntament, però potser no tanta a la societat montblanquina.
-Per veure què en pensa realment la gent sobre la muralla, farem una enquesta potent entre els montblanquins i preguntarem si la gent està d’acord amb què hi hagi aquesta política respecte de la muralla. Serà una enquesta molt neutra i sense tenir preguntes inductores i la farem abans d’acabar l’any, just a l’inici de la legislatura, perquè ningú pugui dir que és un tema electoralista. Ja veurem què passa, jo crec que tindrem una sorpresa.
-Montblanc està pendent de renovar el conveni per seguir celebrant l’Acampada Jove. S’ha avançat alguna cosa en aquest aspecte?
-Amb els organitzadors vam quedar que després de l’11 de setembre vindrien a Montblanc i tindriem una reunió sobre aquest tema. Aquest ajuntament ha fet el possible perquè se sentissin còmodes i han vist que, des que van començar, els acollim amb els braços oberts i que volem la continuïtat. També sabem que hi ha altres ajuntaments que han fet ofertes, però crec que Montblanc no s’entén sense l’Acampada Jove i l’Acampada no s’entén sense Montblanc així que espero que renovem el contracte.
-L’11 de setembre el veurem a Barcelona?
-Sí, ja fa molts anys que hi anem des de Montblanc. A més, estic molt content i esperançat perquè sembla que hem tornat a la unitat: davant el judici, davant la sentència... La gent està queixosa però jo sempre faig una crida a renovar aquesta contundència. Un moviment com aquest durant tants anys és un fet inusual a Europa i al món, és la revolució democràtica més important d’Europa des que va començar el segle. Faig una crida a la rebel·lió. Hem de buscar la fórmula de treure els presos de la presó, que puguin tornar els exiliats i obrir una finestra d’oportunitats per conquerir la llibertat de forma pacífica i democràtica.
-Montblanc és un dels municipis que s’ha sumat al ‘tsunami democràtic’.
-Personalment i com a alcalde estarem amb l’organització l’endemà de la sentència i estarem amb la preparació d’aquest tsunami que ha de ser contundent i pacífic. Procurarem aturar el país i crec que aquesta mobilització serà com la del 3 d’octubre: més que esperar consignes dels aparells dels partits, cada comarca, districte o població ens ho anirem preparant i anirem fent. Aquí ja hem començat a fer-ho.
-Per tant, no sou gens optimistes amb la sentència.
-No, gens. El poder judicial és més proper al que era el poder judicial del franquisme. No es pot entendre que aquí vulguin jutjar per rebel·lió al president Puigdemont, però que es pugui moure per Alemanya, Bèlgica o Suïssa amb total llibertat. Igual passa amb el judici al president Torra per una pancarta.
-Darrerament les relacions entre ERC i Junts per Catalunya han estat una mica hostils per discrepàncies amb diversos temes. Com valora aquesta divisió?
-Jo clamo per la unitat d’ERC i Junts per Catalunya, perquè sense aquesta unitat no anirem enlloc. Si persistim en la divisió ens ensorrarem a nosaltres mateixos. Hi ha una pulsió per l’hegemonia però la població ens demana unitat i jo seguiré esforçant-me perquè això sigui una realitat.
-Aquesta unió la representaria la Crida Nacional?
-La Crida també té les seves contradiccions, però hem de fer coses transversals i jo estic a la Crida perquè no és un partit polític, el dia que ho sigui marxaré. Vull veure com evoluciona Junts per Catalunya i veure què passa. Properament tenim el congrés d’ERC i hem de veure cap a on es decanta la ponència ideològica. Crec que no podem retornar a l’autonomia perquè ens col·lapsaran econòmicament i hem de mantenir l’estratègia de confrontació amb l’Estat.
-Com valora els moviments del seu partit (ERC) respecte de la investidura de Pedro Sánchez?
-Està vist que a Madrid no volen el nostre vot, ja ho ha dit Pedro Sánchez. La direcció d’ERC deu tenir més informació que jo, però si em pregunten l’opinió, davant d’aquesta actitud del govern de Madrid jo votaria que no.
-Per acabar, vostè ha dit que aquesta és la seva última legislatura com alcalde. Com li agradaria ser recordat?
-M’agradaria que quan jo plegui vingui un ajuntament que ho sàpiga fer millor que jo i que tingui més projectes dels que jo he tingut al cap. Crec que Montblanc és inesgotable, ens quedarà molt de patrimoni per consolidar i arreglar. Vull acabar amb tota la naturalitat del món, esforçant-me fins a l’últim dia. Jo he deixat una petjada col·lectiva perquè he estat amb molts regidors i tots han aportat alguna cosa.