«Avís: pèls de punta. Si sou aprensius, millor no continueu llegint». Aquesta és una de les primeres línies d’un fil de Twitter que ha publicat el cap de col·leccions del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí (MVR), Albert Carreras i que està tenint molta interacció a les xarxes.
Amb aquesta premissa, la curiositat s’apodera ràpidament del lector i no queda més remei que seguir llegint. Les primeres paraules en situen en l’exposició ‘The Dust Bowl’, que ha estat tot el 2018 al MVR i que va finalitzar fa uns dies. Concretament ens trasllada a una de les fotografies de la mostra on apareixen dues noies índies comanxe.
Tal com explica Carreras, si ens fixem bé, enmig de les dues noies es pot observar una tercera cara, la d’un misteriós home que es cola en la imatge.
A partir d’aquí, l’autor deixa volar la seva imaginació i construeix tota una història al voltant d’aquestes dues noies on entren en acció fenòmens paranormals en altres parts de l’exposició.
Per exemple, parla d’una cadira que està a terra, però que, de sobte, torna a estar normal. També ‘descobreix’ unes misterioses inicials (E.B.), escrites amb la pols d’una taula.
La història dels Osage
Aquest relat, que enganxa des de bon començament, barreja ficció i realitat i aprofita per explicar la història que hi ha darrere de les dues noies de la foto: resulta que no són comanxes sinó Osage, de la família dels sioux. A partir d’aquí podem conèixer a través del fil la història real d’aquest poble d’origen nord-americà, que vivia en un territori amb abundant petroli, una matèria que va portar més desgràcia que abundància, ja que molts membres de les famílies més riques, van ser assassinats.
Després d’aquesta explicació, Carreras apunta qui podria ser el misteriós personatge que treu el cap a la fotografia, però ho haureu de descobrir llegint del fil.
El suspens es manté fins al final, on l’autor explica fins a quin punt ha trobat indicis d’aquest 'fantasma' del passat en les instal·lacions del MVR. Una ploma, una càmera de seguretat i novament les inicials. Un relat brillant, tensió i una bona dosi d'imaginació i creativitat, posen de manifest que la comunicació en els museus és una eina fonamental.
Ara que s’ha acabat l’exposició del Dust Bowl al @MuseuVidaRural us explicaré una cosa molt bèstia que em va passar amb una de les fotografies de l’expo en ple muntatge, ara deu fer un any, més o menys.
Avís: pèls de punta.
Si sou aprensius millor que no continueu llegint.
Fil pic.twitter.com/rGPpUvbjMl— Albert Carreras (@albert_carreras) 21 de gener de 2019