Va començar fa 20 anys com un projecte més aviat precari, però la seva singularitat va fer que en poc temps tothom en parlés. En els seus inicis, el Fonoll va ser objecte de curiosos i tafaners. Alguns s’apropaven fins a l’entrada a fer-se una foto amb el cartell per dir que hi havien estat. I és que no s’havia vist mai un poble amb una filosofia naturista en la zona i menys, on els seus habitants anessin despullats. Després de diverses etapes i d’anar creixent a poc a poc, El Fonoll resisteix dues dècades després i ja té més d’una vintena d’habitants fixes durant tot l’any que segueixen l’estil de vida del naturisme.
L’administrador del poble és Emili Vives, que tot i no ser de la zona, hi viu des del començament d’aquesta aventura. Afirma que actualment, El Fonoll és un poble «molt confortable per viure-hi». En l’inici la cosa no va ser tan fàcil, ja que no tenien els serveis que tenen ara, com l’aigua, els horts arranjats o altres comoditats.
Ara gaudeixen de ‘plena ocupació’ turística tots els caps de setmana d’estiu. «Tenim el poble a vessar els dissabtes i diumenges», assegura Vives. L’extensió del poble és modesta, amb prou feines té capacitat per a un centenar de persones i segurament aquest és un dels encants que busquen els visitants: la garantia de passar uns dies en tranquil·litat gaudint de la natura. Es poden allotjar en apartaments i no moure’s del lloc o visitar el que desitgin. «Quan venen visitants els donem un plànol dels indrets més interessants de la zona, com Poblet, per si volen visitar-los», explica. També és molt mítica la paella que es fa els diumenges, una activitat on es veuen «desbordats» de gent.
Durant tot l’any hi viuen més d’una vintena de persones de forma fixa, una xifra que, curiosament «és superior als habitants d’altres pobles propers», ressalta Emili Vives. Assegura que la Vall del Corb, on es troba El Fonoll, «és una zona molt morta i despoblada», per això se senten afortunats de penjar el cartell de ‘tot venut’ durant els caps de setmana d’estiu. «Ens ve gent de tot el món, fa uns dies van venir visitants d’Islàndia i Corea», diu i afirma que marxen «amb ganes de tornar».
Ja fa anys que la fal·lera de curiosos està calmada i ara la gent que visita el poble busca únicament gaudir del naturisme. «És una filosofia de vida», afirma l’administrador del poble, «es tracta de viure la vida en harmonia amb la natura en tots els aspectes, no només anar sense roba, sinó beneficiar-se de tot allò que ens dóna la natura per alimentar-nos o curar-nos», explica.
La resta de l’any el turisme a El Fonoll baixa
Encara que els caps de setmana d’estiu, el poble concentri molts visitants, la resta de l’any la cosa canvia. «Molta gent busca un bon preu i es nota que l’economia de la gent no s’ha recuperat», afirma Emili Vives. Això fa que durant l’any el turisme afluixi de forma considerable, tot i que «tenim lloguers molt baixos amb aigua i llum incloses», reivindica.
Vint anys de vida
En pocs mesos, a l’octubre farà 20 anys de la creació d’El Fonoll com a poble naturista. Com a balanç d’aquestes dues dècades «creiem que anem cap amunt, malgrat no tenir cap servei municipal, ja que depenem de Passanant». De moment no s’ha pensat cap celebració concreta, però «farem alguna cosa per commemorar aquestes dues dècades». Per concloure, Emili Vives anima a tothom a provar la vida naturista «és salut i és sortir fora de la vida de consum que ens volen vendre».
L'administrador d'El Fonoll ha adquirit un altre poble
Fa poc, Emili Vives, ha adquirit un altre nucli deshabitat. En aquest cas es tracta de Conill, un poblet a 5 quilòmetres de Tàrrega, per convertir-lo en un indret de creació artística on convisquin artesans, artistes i gent creativa.
El projecte preveu que aquest sigui «un espai de salut i llibertat destinat a la creació artística», diu. El concepte naturista no és una imposició en aquest lloc, però si els seus habitants «volen anar sense roba, que hi vagin». De moment s’està treballant endreçant el terreny, sense pressa, però «amb molta il·lusió». No té una data concreta per estar habitable i s’està treballant a poc a poc per fer-ho realitat.