Vidrier fent una peça al taller

El Museu del Vidre de Vimbodí es rejoveneix: descobreix l'art i la producció del Rafa Abdon

L'artesà reclama més implicació del Ministeri de Cultura per impulsar estudis del vidre i assegurar el relleu de l'ofici

El mestre vidrier Rafa Abdon treballa des de fa vuit mesos al Museu del Vidre de Vimbodí i Poblet, després que a l'octubre rellevés Paco Ramos, amb 25 anys d'experiència en aquest espai. L'artesà combina la producció d'encàrrecs i obres d'autor. «Estem en perill d'extinció, quedem pocs vidriers a la península», ha lamentat.

Davant la dificultat de trobar personal qualificat, Abdon reclama que el Ministeri de Cultura impulsi estudis del vidre per assegurar l'ofici. L'any passat, el Consell de Ministres va declarar la tècnica del vidre bufat  Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial. Des de Vimbodí, no descarten oferir seminaris per fer un primer tast de l'ofici a persones que vulguin endinsar-se en el sector.

Després d'un quart de segle treballant al Museu del Vidre de Vimbodí i Poblet, el mestre vidrier Paco Ramos es va jubilar i va deixar pas a noves generacions. Llavors, l'Ajuntament va iniciar un procés de concessió administrativa per trobar un substitut  que se centrés en el taller amb un contracte de dos anys prorrogables a tres. La cerca va ser costosa, donada la manca de professionals qualificats en aquest sector i la manca de relleu generacional. Finalment, va ser l'artesà valencià Rafa Adbon qui es va convertir en el nou vidrier de Vimbodí i Poblet.

Tot i que la producció d'encàrrecs és una part indispensable per garantir el rendiment de l'activitat, l'artesà també té via lliure per la creació d'obres d'autor pròpies. «És molt complicat viure únicament de l'art, i més a través de la tècnica del vidre bufat», ha reconegut l'artista. L'obra personal d'Abdon s'inspira en l'anatomia humana i l'animal. A través d'una tècnica d'esculpir el vidre des de l'interior i l'exterior, utilitzada únicament per vuit persones a tot el món, el vidrier elabora peces úniques.

El públic principal que compra les peces elaborades en aquest municipi de la Conca de Barberà també és limitat i exclusiu. Principalment es tracta de dissenyadors, arquitectes o marques de luxe que encarreguen peces concretes per fer servir en logotips o en col·leccions petites. Segons Abdon, la baixa competència amb empreses que es dediquen a aquest sector el beneficien a l'hora de treballar.

Possibilitat de seminaris de formació

El Museu del Vidre de Vimbodí i Poblet és de titularitat municipal i compta amb una aportació anual d'uns 50.000 euros. L'Ajuntament no descarta oferir pròximament seminaris de formació. Tot i que de moment no hi ha data per dur a terme aquests cursos, l'alcalde  Joan Canela ha apuntat que es tracta d'una manera d'ensenyar l'ofici de vidrier.

Segons Abdon, aquesta proposta permetria donar a conèixer aspectes bàsics de la feina, però ha insistit en la necessitat que sigui l'Estat qui impulsi uns estudis de formació professional per garantir el futur del sector. «Per aprendre a treballar el vidre, cal pràctica, no només teoria. Molta gent llença la tovallola abans d'aprendre a fer peces bàsiques», ha assenyalat Abdon. L'artesà apunta la manca de fàbriques que es dediquen a aquest material com una de les causes de la falta de relleu generacional a l'ofici.

D'altra banda, Abdon té previst viatjar a Txèquia a principis del mes de juny, concretament a la copa del món de talla de vidre, on ha estat convidat per mostrar la feina que desenvolupa al Museu del Vidre de Vimbodí i Poblet. Pel que fa a plans a més llarg termini, Abdon encara no té clar què passarà un cop s'acabi la concessió municipal i no descarta cap opció de futur.

Com en altres espais culturals, la pandèmia del coronavirus ha afectat l'afluència de visitants al Museu del Vidre de Vimbodí i Poblet. Arran de l'aixecament de les restriccions de mobilitat i la relaxació del context sanitari, les activitats socials a l'equipament cultural s'han recuperat i segons l'alcalde, s'han assolit xifres similars a les d'abans de la pandèmia.