El Pla Estratègic de Desenvolupament de la Conca de Barberà 2018-2025 ja és una realitat. En aquest full de ruta es fixen els objectius pels quals s’ha de regir la comarca pels pròxims set anys. S'ha gestat en un llarg procés, entre 2017 i 2018, que ha tingut com a finalitat última donar la possibilitat de participar-hi i de fer aportacions a tots els sectors, entitats o fins i tot persones a títol individual de la comarca. El procés de confecció del Pla estratègic es va cloure el passat 25 de febrer, amb la seva aprovació per part del ple del Consell Comarcal.
«Hem intentat que fos el màxim transversal i participatiu»
El Pla aprovat és fruit d’un llarg procés de participació. Ha rebut llum verda del Consell d’Alcaldes i del Consell Comarcal. L'actual president del Consell, Francesc Benet, destaca que la bona entesa a l’ens, amb unanimitat dels quatre grups polítics: ERC, PDeCAT, FIC i PSC, ha propiciat l’elaboració d’aquest document. Ara, amb el pla ja aprovat, les diverses àrees del Consell Comarcal ja s'han posat a treballar per desplegar les actuacions.
No obstant això, segons expliquen des de l’ens supramunicipal, el Pla Estratègic no és un document tancat i «es revisarà anualment per anar-lo adaptant a les circumstàncies de cada moment i fins i tot per incorporar-hi aquelles propostes o esmenes que es considerin adients per assolir els objectius generals».
Es parteix d'un estudi previ de diagnosi territorial
La Conca té una configuració territorial i física complexa. Així ho exposa l'estudi de diagnosi elaborat previ al Pla, en què es detecta que l'activitat econòmica, les relacions i les dinàmiques territorials es mantenen a nivell intern però també amb altres comarques de l’entorn. Aquest fet evidencia una certa dificultat per connectar i interelacionar la zona nord amb la zona central i sud de la comarca, i es debilita el sentiment d’arrelament. Les comunicacions viàries actuals tampoc no ho faciliten.
Aquesta falta de cohesió territorial, a banda dels temes de connexió viària i dels diferents sentiments de pertinença existents entre les diferents zones envers la pròpia comarca i les relacions intercomarcals que es generen, també es reforça per la falta d’unitat i visió territorial conjunta que dificulta el treball i impuls per a tota la comarca, ja que a la pràctica prevalen els interessos individuals per sobre dels col·lectius.
En aquest sentit, l'estudi de diagnosi ha detectat que «costa trobar iniciatives i projectes conjunts en els quals s’impliquin tots els municipis de la comarca i es treballi de forma concertada tot i el paper del Consell Comarcal». Tot i que en determinats projectes i programes ja s’intenta descentralitzar les iniciatives per afavorir el conjunt de la comarca, i permetre que en tot el territori es duguin a terme actuacions, es troba que encara segueix prevalent un cert centralisme cap a Montblanc i el seu entorn, potenciant els pols de Montblanc i l’Espluga de Francolí en detriment d’altres zones del territori, com ara la zona nord i pròxima a Santa Coloma de Queralt.
El Pla preveu tres grans eixos d'actuació
Economia, territori i persones. Aquestes són les tres grans línies estratègiques del Pla, les quals es desenvolupen en 67 accions, que apleguen un total de gairebé 250 actuacions a portar a terme en el revulsiu socioeconòmic de la comarca.
Concretament, pel que fa a l'àmbit econòmic, es vol aprofitar la reactivació econòmica i la millora de comunicacions per a la creació de llocs de treball atractius que permetin fixar població al territori, especialment la més jove. En segon lloc, a nivell de territori, es vol fer de la Conca de Barberà un territori sostenible i respectuós amb el medi ambient, dotat de les infraestructures i serveis necessaris per garantir la qualitat de vida de les persones residents. Per últim, les persones són l'objectiu principal per aconseguir i comptar amb una societat cohesionada i igualitària, plenament identificada amb la comarca i amb uns serveis de qualitat.
En definitiva, el Pla vol servir d’eina de planificació comarcal, amb l’horitzó fixat en l’any 2025. Els objectius generals marcats són els de canviar la tendència demogràfica de la comarca, millorar l'autoconeixement i estima de la mateixa de tota la ciutadania, impulsar una economia dinàmica en la que treballin persones amb residència a tota la comarca, promoure polítiques que posin en valor el paisatge i la qualitat ambiental, millorar els serveis públics i l'atenció a les persones, fer de la Conca de Barberà un destí turístic que destaqui per la qualitat de la seva oferta cultural i tenir un relat comú.
La despoblació i l'envelliment demogràfic són els principals objectius a revertir
Els índex d’envelliment, sobre-envelliment i dependència senil de la comarca són especialment rellevants comparats amb la mitjana catalana. Això fa que s’hagin de potenciar els serveis a les persones, com ara l’atenció primària i l’ajuda domiciliària, ja que tenen una creixent demanda. També cal tenir present que aquestes activitats representen un important nínxol d’ocupació i d’activitat a la Conca de Barberà i que s’han d’emprendre mesures per cobrir-lo. S’han d’adoptar mesures ocupacionals per tal d’adequar els perfils professionals necessaris per donar resposta a aquesta demanda creixent de serveis a les persones.
Per un altre costat, tenint en compte que és un sector on hi ha una important presència d’economia submergida, es realitzaran campanyes de sensibilització al respecte de la perversitat i perillositat d’aquesta pràctica. Les polítiques d’habitatge és un dels principals eixos d’atenció i entre les actuacions previstes en el Pla es vol dur a terme un estudi d’habitatge comarcal per tal de solucionar la manca d’estoc i afavorir l’establiment de nous habitants, en bona part atrets pel sector industrial.
Francesc Benet assegura que la Conca «és una comarca generadora de llocs de treball i, si ens venen persones d’altres comarques a treballar-hi, s’han de poder establir aquí». Un altre tema que preocupa a la comarca és l’elevat índex de sobreenvelliment, si bé el president de l'ens ho veu com una oportunitat de generació d’ocupació en el sector sanitari i de serveis socials.
