Gran troballa al jaciment del Molí del Salt de Vimbodí i Poblet. L’excavació del nivell B2 ha sorprès a l’equip investigador amb les restes d’una mandíbula humana pertanyent a un individu infantil d’uns 4-5 anys d’edat amb una cronologia al voltant dels 15.000 anys abans del present.
Des de punt de vista taxonòmic, aquest individu correspon, com totes les poblacions fòssils del Paleolític Superior, a l’espècie, l’Homo sapiens. La mandíbula està pràcticament sencera, malgrat es va trobar trencada en dos fragments. Conserva una part de la dentició, concretament dos molars decidus a cada costat.
Es va trobar associada espacialment a una estructura de pedres de planta semicircular que podria haver estat construïda pels humans. Tanmateix, la relació entre aquesta estructura i les restes humanes encara està per determinar i probablement per això caldrà esperar a la finalització dels treballs en aquest nivell. En cas que es confirmi aquesta relació, és probable que apareguin més restes humanes en properes campanyes.
Fet excepcional
A la Península Ibèrica, la troballa de restes humanes del Paleolític Superior és un fet excepcional. En el cas específic del final del Magdalenià, la majoria de les restes són troballes aïllades, sovint recuperades en excavacions antigues. La mandíbula del Molí del Salt es suma als pocs jaciments catalans que han proporcionat restes d’aquest període, com la Balma de Guilanyà (Solsonès) o la Cova Gran (La Noguera), i es converteix en el fòssil humà més antic trobat fins ara al sud de Catalunya.
A partir d’ara es duran a terme un conjunt d’analítiques que aportaran una informació molt valuosa sobre aquestes poblacions. Els estudis genètics permeten establir la relació amb altres poblacions contemporànies, així com amb poblacions anteriors i posteriors.
Les dades disponibles en aquest moment indiquen que el final del Paleolític Superior fou un moment molt dinàmic des del punt de vista demogràfic, amb l’arribada de nous grups humans que van substituir o es van barrejar amb els que vivien a Europa fins aquest moment.
En cas que es pugui extreure ADN de la mandíbula del Molí del Salt es podrà establir el paper de les poblacions del sud de Catalunya en aquestes dinàmiques demogràfiques. Per altra banda, els estudis isotòpics i de desgast dentari aportaran dades fonamentals per conèixer la dieta dels individus infantils en aquests estadis finals del Paleolític Superior.
Un campament de caçadors-recol·lectors
El jaciment del Molí del Salt es localitza al marge esquerre del riu Milans (petit afluent del riu Francolí), al terme municipal de Vimbodí i Poblet. Es tracta d’un abric de conglomerats situat en una zona de transició entre les muntanyes de Prades i la Depressió Central catalana.
La seva ubicació, en una via de comunicació natural com ho és la vall del Francolí i el peu de les muntanyes de Prades, és especialment apropiada en el context d’una forma de vida caçadora-recol·lectora, en la qual la mobilitat i l’accés a una diversitat de recursos naturals són aspectes essencials. Això explica que el Molí del Salt fos ocupat de manera intermitent per poblacions de finals del paleolític superior al llarg de més de 2.000 anys.
Les excavacions arqueològiques que s’hi duen a terme des de l’any 1999 han descobert una seqüència estratigràfica d’uns 2,5 metres de potència amb una important seqüència d’ocupacions humanes corresponents al Mesolític i al Paleolític Superior, datades entre els 9.000 i els 15.000 anys abans del present. Tanmateix, la part principal de la seqüència és la compresa entre els 13.000 i els 15.000 anys abans del present, quan van tenir lloc les ocupacions del final del Paleolític Superior.