Pere Granados, l’actual candidat a revalidar l’alcaldia de Salou, parteix amb les màximes expectatives per continuar al capdavant del consistori a partir de les eleccions que sorgeixin del 26 de maig. El polític salouenc ha patit aquests quatre anys perquè ha vist com el gran projecte del complex lúdic i turístic BCN World, rebatejat posteriorment com a Hard Rock Cafè, segueix a les beceroles.
Amb tot, Granados treballa de forma incansable per situar Salou en el centre del mapa i esdevenir un punt de referència del turisme al sud d’Europa amb una marca i una identitat pròpia, intentant passar per damunt del conflicte polític que es viu al nostre país i que considera que afecta negativament les potencialitats de la Costa Daurada i, de retruc, les seves expectatives electorals.
Pere Granados ha dit des de fa mesos de forma reiterada que allò que vol és liderar una candidatura exclusivament localista, sense sentir a parlar d’aventures ni de sigles que el relacionin amb els independentistes més radicals o amb les ‘idees de bombero’ de Puigdemont. En aquest cas, preferia anar sol, sense el contrapès de cap sigla que el ‘pugui perjudicar’. Precisament, aquestes últimes han estat unes setmanes complicades per Pere Granados per la indefinició fins a darrera hora dels exconvergents amb qui es va presentar fa 4 anys, obtenint la victòria amb 8 regidors i doblant els seus oponents, però lluny de la majoria absoluta.
Després de molt debat intern, reunions, conspiracions, assemblees i trobades, els ‘associats’ del PDECat –els socis de la FUPS- van certificar aquest dijous al vespre que finalment compartiran cartell electoral de nou amb el partit de Granados. Marc Montagut, amb quatre legislatures a l’Ajuntament, ha aconseguit el suport dels seus per negociar la llista amb Granados en l’assemblea del PDECat que es va tancar aquest dijous amb 14 vots a favor, 5 en contra i una abstenció. Finalment la marca electoral escollida serà la d’Units per Salou-Junts per Catalunya.
Però independentment de la decisió dels seus socis, Granados, incansable a les xarxes socials i amb contacte constant amb diversos col·lectius de veïns, va per feina i ha decidit sumar noms amb certa rellevància a la seva llista. Fa uns dies es feia acompanyar de Pablo Otal, un altre històric que en les darreres eleccions va presentar-se amb el seu propi partit RDS (Renovació Democràtica de Salou, no confondre amb un nou sistema de seguretat dels automòbils!), però que va quedar fora del consistori. Es dóna la circumstància que Otal va ser crític en el seu dia amb Pere Granados quan va aconseguir l’alcaldia l’any 2009, ara fa una dècada, amb una moció de censura que va treure als socialistes del poder, ves per on.
Un altre històric que s’ha volgut situar al costat de Granados és un exregidor del PSC i d’Iniciativa-Verds a la dècada dels 90, Antonio Molina, demostrant la transversalitat del projecte de Granados, que vol sumar entre tots els sectors de la ciutadania amb Salou com a principal i únic objectiu. De fet, tot just acaba de presentar el suport pel seu projecte dels exfutbolistes Felip Ortiz i Manolo Martínez, que li donen suport, i en les properes jornades rebrà nous suports sempre en clau local.
El rival de Granados
El gran rival de Pere Granados per l’alcaldia de Salou serà, sens dubte, un altre advocat, Pere Lluís Huguet, un reusenc que sempre ha tingut vinculació amb Salou i que ara farà el salt definitiu al món de la política, encara que inicialment semblava que optava a l’alcaldia de la capital del Baix Camp. Les expectatives del partit d’Albert Rivera a Salou són màximes, amb el somni humit de repetir els espectaculars resultats de les darreres eleccions catalanes, quan el partit taronja va comptabilitzar 4.700 vots amb el 43% dels vots. Està clar que en unes eleccions municipals, amb més partits i menys participació, aquests resultats no es repetiran, però la tendència a l’alça preocupa a Pere Granados i de retruc al PP, que podria quedar fora del consistori.
En tot cas, Pere-Lluís Huguet Tous, expresident del Consell de l’Advocacia Catalana i fundador de la plataforma de juristes Llibertats, s’ha foguejat en els darrers mesos amb aparicions constants a debats a TVE, en emissores de ràdio d’abast estatal i també en articles d’opinió a premsa escrita i digital. És a les xarxes socials on es troba molt segur de si mateix, discutint i argumentat de vegades fins i tot amb actituds vehements amb els seus adversaris, principalment al voltant del Procés i especialment amb el judici de l’1 d’octubre. Diuen d’Huguet que la seva ambició personal no s’acaba a les platges de Salou, un fet que no acaba d’agradar a part de la militància local de C’s amb qui les relacions són tenses, per dir-ho d’alguna manera entenedora.
Les seves aspiracions se situen a Madrid, alguns fins i tot parlen que el seu gran objectiu seria una cartera ministerial, la de Justícia, en cas que Ciutadans fos decisiu després del 28 d’abril per formar govern a la capital de l’Estat, tot i que a la presidència de la Diputació de Tarragona tampoc li fa escarafalls. A l’espera d’aquest trampolí cap al Foro o cap a Tarragona, Huguet té molt clar quin ha de ser el seu discurs a Salou de cara el 26 de maig. Tot i que pugui fer alguna proposta en clau local, la seva aposta passarà per aprofundir en el conflicte Catalunya-Espanya i en moure la bandereta ‘rojigualda’, que és realment allò que li pot donar l’alcaldia sumant vots, un rere l’altre.
El temor del PP
El Partit Popular de Salou sembla que ha parat de créixer i més aviat el seu cap de llista Mario García patirà una davallada respecte als resultats de les darreres eleccions si es compleixen algunes previsions. Enemistat pels segles dels segles amb Pere Granados, tot i que això mai no es pot dir amb certesa al 100% en el món de la política, el líder dels populars salouencs, que en el seu dia va ser deixeble avantatjat de Xavier García Albiol, aspira a poder sumar amb Ciutadans i alguna altra força per tal d’arrabassar l’alcaldia al seu actual propietari. És l’única esperança que té el PP per tornar al govern de Salou si no vol continuar a l’oposició o, fins i tot, si no desaparèixer del tauler de joc.
A banda, la irrupció de Vox a Salou, confirmada oficialment, i amb Juan Antonio Oyonate de cap de llista o bé amb l’ex coordinadora local de Ciutadans Anabel Rodríguez, que va abandonar el partit taronja a finals de gener, pot ser un autèntic terratrèmol per tal de mobilitzar l’espanyolisme més ranci i anticatalà que existeix en aquesta localitat de la Costa Daurada. Vox es presenta totalment com una incògnita, ja que depenent de la presència mediàtica i dels resultats del 28 d’abril a Madrid pot rebre un fort impuls per intentar entrar a l’Ajuntament, frenant l’increment de vots previstos cap a Ciutadans i deixant al PP amb una situació més que complicada per deixar-se veure.
El tercer gran aspirant a l’alcaldia de Salou és el PSC, que ara mateix forma part de la coalició de govern amb la FUPS de Granados i que en les passades va obtenir 4 regidors. Els de la rosa tindran a David Gonález de cap de llista, un polític de 38 anys i que substitueix Toni Brull com a candidat del PSC, encapçalant una llista que demana un canvi tranquil i que espera veure’s afectada positivament per les expectatives de Pedro Sánchez a la Moncloa.
Amb experiència a l’Ajuntament de Salou —ha ocupat la regidoria de Seguretat Ciutadana i Mobilitat, Ocupació, Joventut i Protecció Civil— González i el seu equip saben perfectament que els seus regidors (tres, quatre o els que siguin gràcies a la crida al vot útil i de consens), poden ser la clau per mantenir l’estabilitat i per estar al govern, ja sigui amb el bloc liderat per Ciutadans o repetint pacte amb Granados. A poc més de dos mesos de les eleccions, el PSC té coll avall que formarà part del pròxim govern municipal. De moment el canvi que proposa passa per '(R)evolucionar Salou'. A partir d’aquí ja es veurà cap on gira.
El paper d’Esquerra
A banda d’aquestes formacions, també cal tenir molt en compte un possible creixement d’Esquerra a Salou, que també pot ser clau per garantir la governabilitat del consistori o per frenar una entrada de Ciutadans al consistori recolzant altres propostes. Marçal Curto, que va encapçalar la llista de la formació el 2003, en tornarà a ser el cap dels republicans amb la mirada posada en l’intent de captar els més de 1.600 vots independentistes que van optar pel partit de Junqueras en les darreres catalanes, aspirant a un tercer o quart regidor dels dos que té en l’actualitat.
A favor seu hi ha la massa de vots independentistes que només tindran aquesta opció a les municipals, si no és que volen recolzar en el partit de Granados, molt lluny ideològicament dels seus postulats. El votant tradicional de Convergència, que ara s’havia convertit a l’«independentisme radical», ho tindrà molt complicat per votar al tàndem Granados-Montagut i per això, Esquerra confia en captar aquest vot.
A l’esquerra del PSC, ni Podem Salou, ni la formació Guanyem Salou, que en les passades eleccions van aconseguir un regidor simulant ser la marca local d’En Comú Podem, sembla amb gaires possibilitats de tornar al consistori si finalment s’hi presenten. També surten amb poques possibilitats els partits independents Unidos Salou Costa Daurada (USCD), que aspira a captar el votant dels residents estrangers, amb Ignacio Durán i la nova formació Trabajando por Salou (TxS), amb Ignacio Serrano com a cap visible.
Fer pronòstics a Salou en aquests moments és molt complicat. En cercles propers a l’Ajuntament es parla d’una enquesta ‘fantasma’ que li atorga un gran resultat a Ciutadans i una caiguda important pel partit de Pere Granados. Aquesta enquesta, segurament no està feta en clau local. És per això que Pere Granados s’aferra als temes locals per rendibilitzar-los, evitant la confrontació en clau estatal que li pot donar més d’un maldecap.