La llarga nit del 26 de maig a les tres principals localitats de la Costa Daurada, Cambrils, Salou i Vila-seca —que ningú s’enfadi per l’ordre—, no ha aclarit de forma definitiva qui ocuparà l’alcaldia de cadascun d’aquests tres municipis. Tot sembla indicar que els candidats de les tres forces més votades, Camí Mendoza (ERC) —amb sis regidors a Cambrils—; Pere Granados amb set regidors a Salou (Sumem Per Salou/Junts) i Pere Segura (Vila-seca Segura) amb vuit regidors a Vila-seca, haurien de ser proclamats el dissabte 15 de juny però hi ha algunes opcions, encara que puguin semblar inversemblants, que apunten tot just el contrari.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Abans de centrar-nos en aquestes possibilitats, caldria clarificar alguns conceptes. En primer lloc, la pràctica desaparició del Partit Popular —només amb David Chatelain a Cambrils i Mario García a Salou, que ha salvat la presència de Vox—, ha davallat considerablement respecte al 28 d’abril quan va assolir amb un 10% el millor resultat de Catalunya i s’ha quedat fora de l’ajuntament. Aquests resultats del 26 de maig confirmen l’ensorrament d’aquells que volien convertir aquest territori en la capital de Tabàrnia, després dels resultats que va obtenir Inés Arrimadas fa poc un any i mig. Ciutadans, tot i créixer, ha vist frenades les seves expectatives de forma contundent i només amb jocs de mans podria somniar d’entrar a algun govern. L’onada taronja s’ha diluït com ho fa l’escuma d’una onada a la Mediterrània.
Del PSC se n’esperava en general molt més, però tot i l’increment de vots a Cambrils i Salou, encara tenen un llarg camí per recórrer i que consti que això del llarg camí no va amb segones. Junts, o com l’anomenin a cada localitat, ha aguantat encara que només ha estat el cambrilenc Lluís Abella qui ha lluït sense por la marca amb la qual el partit es presentava en aquesta zona del litoral. ERC, per la seva banda, segurament mantindrà el bastió de Cambrils i tindrà possibilitats d’entrar a governar a Vila-seca. A Salou podria formar part d’una operació per desbancar Granados. La resta de partits, condemnats a fracassar, si exceptuem l’excepció municipalista de l’NMC a Cambrils (3 regidors) o Vila-seca en Comú (3), demostrant que a l’esquerra del PSC o es va en coalició o es queden per a vestir sants.
Vila-seca, triomf agredolç
Anem a pams. A Vila-seca tothom donava per fet que l’hereu de Josep Poblet, Pere Segura, no podria reeditar una nova victòria per majoria absoluta dels ex convergents com havien fet en les 8 darreres eleccions municipals. Així ha estat. Segura s’ha quedat amb 8 regidors, dels 11 que tenia, una davallada significativa, però una primera posició destacada encara. Ningú li pot fer ombra a Segura a Vila-seca, on té la possibilitat de fer un govern en minoria —la seva opció preferida— o bé un pacte amb Decidim Vila-seca-AM que li garanteixi una relativa tranquil·litat gràcies a l’entrada al govern de la marca blanca d’ERC a la localitat. Ni Ciutadans, segona força amb 5 regidors, ni Vila-seca en Comú (3), poden jugar aquesta partida, com tampoc ho pot fer el PSC, que ha pagat cara la divisió interna amb un resultat molt baix de 2 regidors.
Pere Granados, inamovible
A Salou, Pere Granados també ha obtingut un resultat molt bo de 7 regidors, lluny de la majoria absoluta, però que li poden permetre assolir l’alcaldia en perdre només 1 regidor respecte les eleccions del 2015 i amb un percentatge de votants quasi clavat, poc més d’un 26% del total. Un pacte lògic seria amb el PSC de David González, que ha obtingut 5 regidors i es queda amb la medalla de plata. La suma de tots dos, que la reedició de l’actual pacte, li donaria 12 regidors i la comoditat per governar i fer valer els interessos de Salou davant del Govern de Madrid, tot i que sembla que Granados es veu amb cor de començar la legislatura governant en solitari.
L’invent de Ciutadans de posar al reusenc Pere Lluís Huguet ha estat un fracàs, ja que s’ha quedat amb els quatre regidors que tenia, amb una davallada percentual de 2 punts i la sensació que el seu nomenament ha provocat una crisi interna al partit de Rivera i companyia que no ha pogut superar. En canvi, alguns apunten que els 4 regidors d’ERC, sumats als 5 del PSC, podrien servir per formalitzar un govern alternatiu al de Granados, gràcies a l’abstenció del supervivent de la desfeta del Partit Popular a Salou, Mario García, i també a l’abstenció d’un Huguet que estaria disposat a donar suport des de fora i de forma inicial un pacte PSC-ERC, amb l´únic al·licient de deixar a l’oposició a Granados, tot plegat rumors maquiavèl·lics.
A Cambrils fan Camí? I amb qui?
A Cambrils l’opció més lògica és la d’un govern que compti amb Camí Mendoza com a alcaldessa gràcies a l’enorme èxit de 6 regidors aconseguits diumenges en eixamplar la base dels republicans a totes bandes. De fórmules, l’actual alcaldessa de Cambrils en té diverses. Des de fora la més lògica seria repetir el mateix tripartit que fa 4 anys, en aquell famós pacte de dones. La fórmula Mendoza-Dalmau-López, amb 11 regidors, podria convertir-se ara en el trio Mendoza-López-Abella, que en tindria 13, i podria governar amb més comoditat. Però els que coneixen la ‘casa de cristall’ saben de les tibantors existents entre Mendoza i López, unes tibantors que es van poder veure en els darrers debats, encara que en públic han sabut mantenir les formes, han anat incrementant-se setmana rere setmana.
Per això i per evitar-se el pacte amb ‘els del 155’, que tant li han retret a la líder republicana fins i tot els seus, podria optar per oferir a Oliver Klein sumar-se al nou tripartit deixant un govern de 12 regidors. L’NMC d’Oliver Klein, ex socialista convertit des de fa anys a la causa del municipalisme radical assegurant constantment que Cambrils és la seva única ideologia, podria ser aquest tercer soci. Tothom sap que se’n mor de ganes i no se n’amaga que no vol estar 4 anys escalfant banqueta a l’oposició esperant que el cridin. Precisament per aquestes ganes de tocar poder existeix una altra opció que deixaria fora la força més votada: la suma de Ciutadans (4), PSC (4) i NMC (3); un pacte de perdedors o també un govern constitucionalista —poseu-li el nom que vulgueu— que permetria fins i tot al PSC compartir l’alcaldia.
Les converses entre tots dos partits sembla que existeixen i no se n’amaguen. De moment, i a diferència de fa 4 anys, les reunions entre els partits van amb més calma i sense tantes presses, evidenciant que la partida no s’ha acabat encara perquè hi ha cartes ocultes per destapar. No seria la primera vegada que a Cambrils la llista més votada queda a l’oposició o fins i tot que el partit més petit de tots es quedi amb l’alcaldia.