Plena normalitat a Cambrils tres anys després dels atemptats terroristes a Barcelona i a aquesta població de la Costa Daurada. Uns rams de flors i un parell de ciris al terra, damunt del memorial situat al Club Nàutic, passaven desapercebuts per a la majoria de turistes que passejaven aquest dimarts pel passeig marítim. D’altres, sobretot cambrilencs, s’aturaven uns instants davant la sòbria làpida. La població se'n va saber refer molt de pressa. Alguns veïns ho critiquen i retreuen que s'hagi eliminat tota petja del 18-A. D’altres troben a faltar el nom de la víctima al memorial i la convocatòria d’un acte oficial. La Delegació del govern espanyol a Catalunya ha dipositat un ram de flors i l’Ajuntament de Cambrils ha publicat un manifest.
El manifest difós per l’Ajuntament de Cambrils reitera el seu «compromís per mantenir viva la memòria» i «per seguir treballant per evitar que els discursos de les ideologies de l’odi puguin trobar espais on desenvolupar-se». És per això que el consistori treballa amb diversos programes comunitaris i educatius.
Alguns cambrilencs, però, creuen que no n’hi ha prou. Han trobat a faltar algun acte institucional amb motiu del tercer aniversari. «El meu marit ja em va avisar, però m’he volgut apropar per veure si es feia alguna cosa», afirma decepcionada María del Castillo, una extremenya que porta anys afincada a Cambrils.
Com ella, molts veïns no es treuen del cap aquella matinada de pànic i desconcert al passeig marítim, que es va saldar amb una persona morta, set més de ferides i cinc terroristes abatuts. «Una estona abans passejàvem amb els meus néts i m’esgarrifo de pensar que ens podria haver agafat de ple», recorda l’Empar.
Ella i la seva germana Mari Àngels estiuegen des de ben petites a Cambrils i pensen continuar fent-ho. Els atemptats no els han tret en absolut les ganes de seguir anant-hi. Junt amb una amiga s’aturen tot sovint davant la làpida que rememora aquells fets, el denominat Memorial de la Pau, davant l’accés al Club Nàutic.
Els agrada la simplicitat que transmet la làpida, però consideren que les petges d’aquella fatídica nit —com una marca d’un tret gravada en una barana del passeig marítim— s’haurien d’haver conservat. «El meu nét rondava per aquella barana i la van retirar; aquestes coses no s’haurien d’esborrar, això és història», diu l’Empar.
En Salvador, com a saragossà, l’indigna especialment que el memorial no inclogui el nom de l’Ana Maria Suárez, la veïna de Saragossa de 67 anys que va morir atropellada pels terroristes a Cambrils. «No sé per a què serveix aquest memorial, dona notorietat a dues ciutats, però no a la persona que va perdre la vida», etziba.
El sentiment profund d’alguns cambrilencs contrasta amb el desconeixement dels turistes, encuriosits per la presència de flors al terra deixades per anònims i polítics. Una comitiva amb els subdelegats del govern espanyol a Tarragona i Lleida han dipositat un ram de flors blanques. Membres del grup de Cs també ho han fet.
Tres anys després dels atemptats, a Cambrils la percepció és d'un record llunyà, però inesborrable. «Ja ningú en parla, només quan ens ho pregunteu els mitjans de comunicació», asseguren restauradors del passeig, atrafegats i amb poques ganes de parlar mentre serveixen una clientela aliena a aquesta efemèride.