Pla general d'una investigadora recollint mostres de sorra per estudiar la mida, la morfologia i la composició de microplàstics presents a la regió costanera de Tarragona.

Detecten una alta concentració de microplàstics i fibres de polièster a les platges de la costa de Tarragona

Un estudi de la URV suggereix que provenen de les aigües residuals, pluvials i dels rius

El grup de recerca TecnAtox de la URV ha detectat una alta concentració de microplàstics  i fibres de polièster a la costa tarragonina. Les fibres de polièster són dominants als sediments del fons i l'aigua de mar, mentre que els fragments de polietilè i polipropilè han estat els principals a les platges. La recerca alerta de la «preocupant» contaminació  per fragments de plàstics entre 5 mil·límetres i 1 micròmetre. Els investigadors suggereixen l'entrada dels microplàstics per nombroses fonts terrestres. Les més importants són les plantes de tractament d'aigües residuals i els emissaris d'aigües pluvials, rius i rieres.

La costa de Tarragona té una pressió elevada a causa de la indústria, l'urbanisme, el turisme i el port industrial, entre d'altres. El grup de recerca TecnAtox de la URV ha investigat la contaminació  de les partícules marines per microplàstics i els resultats de l'estudi s'acaben de publicar a la revista científica The Science of the Total Environment.

La recerca  ha quantificat i caracteritzat la mida, la morfologia i la composició d'aquestes partícules presents a la sorra de les platges, als sediments submarins i a les aigües superficials de la regió costanera de Tarragona, des de la punta de la Móra fins a la Pineda. Les mostres s'han recollit en aigües superficials al llarg de tres quilòmetres lineals, en sis mostres de sediments submarins i disset mostres de sorra de la platja.

S'ha localitzat de mitjana una abundància de microplàstics  d'1,3 partícules per metre cúbic (MP/m3) en aigües marines superficials; 32,4 microplàstics per quilo de sediment sec (MP/kg) en sediments marins; i 10,7 microplàstics per quilo en platges de sorra. Les fibres de polièster  han dominat als sediments del fons i l'aigua de mar, mentre que els fragments de polietilè  i polipropilè han estat els principals a les platges.

Les mostres més properes a la boca del port són les que registren valors més elevats (3 MP/m3 en aigua, 89 MP/kg de sediment i 54 MP/kg de sorra). A la zona de la boca del port i la platja de la Pineda es comptabilitzen més fonts emissores (estacions depuradores i escorrenties) i hi té influència el cap de Salou, que n'evita la dispersió. Els investigadors han trobat molts cabdells de fibres associades a sediments del fons marí, matèria orgànica i plàncton, que emmascaren la quantitat real de fibres de la mostra.

A la costa de Catalunya  hi ha nivells de microplàstics més elevats que en la majoria d'àrees de la Mediterrània i oceans. És un problema que els investigadors preveuen que anirà a més, ja que «aquests plàstics tardaran molts anys a degradar-se i contínuament se n'alliberen a la mar». Com més es fragmenten, «afecten més els ecosistemes  i augmenta exponencialment el nombre». En el cas de Tarragona, l'abundància de microplàstics  a l'aigua de mar ha estat superior a la que es troba a les zones oceàniques d'arreu i similar a altres zones del mar Mediterrani, fins i tot aquelles amb més població. Altres estudis publicats fins ara demostren que la concentració d'aquestes partícules  a la costa de Tarragona s'assimila a la d'estudis fets al Líban o a Israel.

Això corrobora que el mar Mediterrani occidental és la regió amb més acumulació  de microplàstics, provocat, d'una banda, perquè el Mediterrani és un mar tancat amb molta pressió humana i, de l'altra, perquè els corrents d'aigua apleguen plàstics entre la costa espanyola i les Illes Balears. La línia costanera  actua com un reservori intermedi, un lloc on es diposita temporalment el microplàstic i quan hi ha tempesta  o llevantada torna al mar. A més, els sediments actuen com un embornal significatiu per a mides de microplàstics mitjanes.