Fran Morancho torna a ser alcalde de Mont-roig del Camp. Les eleccions municipals van revalidar-lo per ocupar l'alcaldia amb un PSC que va passar de quatre al 2015 a set regidors enguany, i de 821 vots a 1.609. Va arribar a oferir a ERC l'entrada a un govern que ja comptava amb la incorporació del regidor de la Plataforma Impulso Miami-Mont-roig. Finalment, però, els socialistes van optar per formar govern en minoria amb el suport extern de Cs.
Amb l'arrencada del mandat, Fran Morancho i el seu equip tenen alguns projectes sobre la taula que s'han compromès a executar, com el Pla Estratègic. D'altres, però, no depenen només de l'Ajuntament, com és el cas del desmantellament de la via ferroviària de la costa, que volen convertir en una via verda. TarragonaDigital entrevista l'alcalde de Mont-roig del Camp a la plaça de Miramar per conèixer quines prioritats contempla per als pròxims quatre anys.
El Pla de Govern per aquest mandat
—Què n'hem d'esperar, del govern de Mont-roig del Camp per aquest mandat?
—Aquests pròxims quatre anys ens hem marcat com a objectiu la consecució del Pla Estratègic Municipal que vam aprovar tot just al maig. Un Pla Estratègic que ha estat aprovat amb el consens de les entitats del poble, dels partits polítics i de la gent en general i que ens diu cap on ha d'anar el nostre municipi entre l'any 2020 i el 2030. I aquest serà la nostra guia per als pròxims quatre anys.
Ens marca com posicionar Mont-roig i Miami al territori, en què hem d'apostar per afavorir la diversitat econòmica, com buscar més nexes d'unió entre Mont-roig i Miami... Són qüestions econòmiques, socials, geogràfiques... Estem organitzant la casa per tirar endavant tots aquests projectes endavant.
—A què us referiu?
—Doncs que amb la gent que hi ha ara no n'hi ha prou, i ens estem reestructurant per incorporar més gent dins de l'estructura de l'Ajuntament per poder dur a terme aquest Pla. Tenim un equip molt bo d'auxiliars i d'administratius, però ens falten uns quants tècnics a la part mitjana. Tenim un pressupost que no ho contemplava i la idea és fer alguna incorporació al setembre i que el pressupost del 2020 ja estigui preparat per assumir-ne més.
—Quines són les més urgents, de totes les àrees que aborda el Pla?
—No n'hi ha una de més prioritària que una altra. Tenim la sort de comptar amb quatre regidores i quatre regidors, i n'hi ha cinc que ja tenim experiència de govern. Això fa que cadascú tingui molt clar quin és el seu paper. Si alguna cosa sí que és urgent és la neteja i la recollida d'escombraries, que el contracte no acaba d'estar tan bé com voldríem, i l'any vinent volem fer un canvi radical en aquest aspecte. La regidora s'està posant molt les piles, està visitant diferents municipis per compartir les problemàtiques que nosaltres tenim.
El canvi urbanístic de Miami
—Un dels grans projectes del mandat passat va ser l'avinguda de Barcelona, quina valoració en feu?
—Molt positiva. Ha estat un canvi molt important per al nucli de Miami socialment, econòmicament i d'estima cap a al poble. M'he trobat gent que et diu 'ostres, no creia que estimés tant el meu poble'; és una qüestió de sentiments, Miami és un poble que té 60 anys. Però sí que és cert que ja tenim la tercera generació; els primers que van arribar van tenir fills, i els fills d'aquests ja han tingut fills també.
Ja començava a haver-hi una mica de sentiment, però faltava aquest punt de referència, aquest espai que per a qualsevol poble és la plaça Major, per dir-ho d'alguna manera. Faltava aquest punt, i amb l'avinguda de Barcelona, la pista d'estiu que vam inaugurar fa uns dies i el Parc de les Oliveres, que són projectes del Pla de Barris al nucli de Miami, la gent se sent molt contenta, perquè veu que al seu poble també es poden fer coses que es fan a altres llocs i que fins ara no es feien.
Durant molts anys a Miami tot eren pedaços, i aquests han vist que són definitius, que no són obres per aguantar durant uns quants anys, és per tota la vida. De l'avinguda de Barcelona n'estem tenint molt bones referències, i ens ho diuen des dels càmpings. A les valoracions que fan els visitants quan marxen estan valorant molt bé el fet de poder anar a passejar a Miami. Significa un canvi molt important en la manera de moure'ns i d'interrelacionar-nos.
—Tindrà continuïtat, el projecte?
La idea és continuar fent un parell de trams més durant els pròxims anys per seguir amb la transformació del poble, i el següent projecte és la via del tren. Seguim apostant per la via verda, de cara al setembre tenim previst parlar amb Adif juntament amb l'Hospitalet per començar els tràmits. L'última data que tenim perquè comencin a passar els trens per la nova via és l'octubre, però ja ho veurem. Quan traiem aquesta barrera, el poble canviarà totalment. Serà una descoberta tant per la gent de fora com per la del poble, perquè et mous d'una altra manera i et relaciones d'una altra manera, i és molt positiu.
Els projectes per a Mont-roig
—I pel que fa al nucli de Mont-roig?
—Respecte a Mont-roig, en aquesta plaça on som al 16 de setembre comencen les obres. És un projecte que venia del mandat passat, i que podríem haver començat a l'abril o el maig, però després de consultar-ho amb els comerços i els afectats vam considerar que era millor començar-ho de cara al setembre. No només aquesta plaça, sinó els tres carrers del voltant.
Estem treballant, també, amb la redacció de l'espai sociocultural que anirà al costat del centre de dia. Hi tindrem una gran sala per fer actuacions, obres de teatre i balls, a més de despatxos i sales per a entitats. Estem redactant el projecte i el pressupost d'un milió d'euros ja està consignat, per tant, en el moment en què estigui el projecte, es licitaran les obres.
També tenim la voluntat de traslladar l'Ajuntament d'on som ara a la Casa de la Cultura, que és on érem abans. On som ara és un restaurant que es va adequar per fer unes oficines en un moment donat, i l'Ajuntament és la casa consistorial del poble, no té res a veure la Casa de la Cultura amb això, i volem dignificar la institució, i una manera de fer-ho és aquesta.
—Pel que fa a la via, seguiu defensant el desmantellament, no?
—En aquest aspecte no hem variat. L'estudi d'impacte ambiental diu que això s'ha de desmantellar, i és el que volem; es desmantella i es fa una via verda. Si algun dia, alguna administració té capacitat econòmica per fer un tramvia i s'ho planteja, parlem-ne, perquè l'espai el tindrem i la qualificació urbanística la podrem tenir. El que no volem és que aprofitin aquesta infraestructura i aquesta mena de via per fer passar un tren.
No és una necessitat, no hi ha una demanda de gent que surti de Miami cap a Cambrils, Reus o Salou. Tenim autobusos, i el tren seguirà existint, però apostem per desmantellar l'espai i fer una zona on la gent pugui anar en bici i pugui caminar. Es podrà anar, passejant o en bici, des de la platja del Torn fins a la riera de Riudecanyes, i a la riera podran tirar cap avall al passeig i podran continuar fins a Salou.
Creiem que és molt més beneficiós per al nostre territori tenir aquest espai que no tenir una tanca, un mur que ens divideix i que no dic que no doni servei, però tenim una N-340, una autovia, una autopista i tindrem una altra via del tren. La Generalitat pot apostar pel transport públic amb un cost molt inferior al de construir un tramvia ficant més autobusos, i d'aquí a deu anys, els autobusos elèctrics aniran sols. Insisteixo, si algun dia en volen parlar, parlem-ne, però no amb una via del tren com hi ha ara, amb talussos, sinó amb un tramvia a peu pla, a nivell de carrer...
De l'oferta a ERC al govern en minoria
—Mirant una mira enrere, com valoreu l'escenari postelectoral a Mont-roig?
—Per a nosaltres, el sisè regidor era més que probable, però el setè el vèiem amb molt d'optimisme, i va arribar el setè; ens va canviar una mica les previsions que teníem. Vam iniciar una sèrie de contactes i vam fer una oferta de govern. Dins dels contactes, a la segona ronda i després de fer l'oferta de govern, Ciudadanos ens diu 'mira, si no entra cap partit independentista a govern, us donem suport des de fora en tot, sense cap condició, sense demanar-vos res més que això'.
Ens va fer canviar el plantejament que teníem; en paral·lel ja s'havia fet una oferta a Esquerra, i ens van fer una contraoferta que crèiem que no responia al que nosaltres tenim. Després de fer un debat intern i de tenir pressions, entre cometes, des dels nostres votants, que venen de molts llocs, vam considerar que, de moment, no volíem incorporar ningú a govern.
Ara per ara estem contents, al mes d'octubre arribarà pactar pressupostos, i anirem veient si aquesta minoria ens ho permet, però ara com ara no contemplem fer entrar ningú al govern. I quan dic ningú és ningú, ni Ciudadanos ni ERC. Jo no estic còmode amb les polítiques de Cs, no m'agraden, i més últimament, però tampoc planegem aquesta entrada. Però no sabem com anirà, perquè també hi ha un altre grup, com és Ara, amb Ferran Pellicer, que també estan disposats a entrar en un govern. Per ara intentarem tirar endavant els projectes amb una minoria de vuit.
—Perquè confieu seguir mantenint el suport de Cs, o perquè preveieu anar pactant amb diferents partits en cada moment?
—Hi ha dues coses; la primera és si som capaços de tirar endavant els projectes amb vuit regidors, i la segona, que Cs diu que ens dona suport. Si fallés Cs, hi ha partits que estan disposats a donar-nos suport o a entrar al govern. El resultat ens ha permès escollir, entre cometes, i de moment hem escollit això
—I la relació amb ERC, com considereu que es troba?
—ERC va justificar, com fem tots els partits, les nostres decisions o el que fan els altres, però es manté igual. L'altre dia vam fer ple i va ser un ple normal, no crec que hi hagi hagut res que pugui suposar una relació pitjor que la que hi havia abans.
—Com espereu que sigui, el mandat, tranquil o agitat?
—Encara que haguéssim fet un pacte amb ERC o amb un altre partit, sempre n'haguessin quedat tres a l'oposició, i els partits de l'oposició fan oposició. No crec que siguin quatre anys de tranquil·litat, faran la seva tasca, i per la nostra part farem la nostra. Procurarem ser el màxim de transparents que puguem, explicar les coses el millor possible, donar veu en temes importants, com la construcció de l'Espai Sociocultural. Hi ha d'haver un moment perquè hi diguin la seva, que no s'ho trobin tot fet. Que diran coses?, sí, és clar, però forma part de la política local.