Julieta Olaso ha destinat bona part de la seva carrera a la recerca dels conflictes, la recuperació de la memòria i les dictadures i les seves petjades en l'actualitat. Doctora en Antropologia Urbana per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i veïna de la Pineda, les seves investigacions l'han portat a endinsar-se en desenes d'històries al voltant de les fosses comunes del franquisme. Gràcies a algunes d'elles, ara ha dirigit el curtmetratge documental 'A pie de fosa: Género y memoria de la represión'.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
L'obra, editada per Hedy Herrero, es va estrenar fa unes setmanes al Festival Internacional de Cine por la Memoria Democrática (FESCIMED) que organitza la Universitat Complutense de Madrid. Després de la bona acollida, la vila-secana s'està preparant ara per presentar el documental en diferents concursos i festivals.
El treball se centra en una de les recerques que Julieta va engegar a Loma de Montija, a la província de Burgos. En aquesta localitat, d'unes 60 cases, les tropes italianes i franquistes van entrar l'any 1936 i van endur-se uns 30 homes que van acabar afusellats. Segons els testimonis recollits per la investigadora, després van tornar i van violar les dones, mares i filles d'aquells homes.
L'esfereïdora història de Loma de Montija és la de molts altres pobles d'arreu d'Espanya. A més d'enterrar els cadàvers, la fossa comuna del poble va servir per mantenir tapats durant dècades aquells terribles fets. Durant l'exhumació, la previsió era treure entre 18 i 20 cossos, però la fossa n'amagava 24, «la qual cosa significa que quatre ja han estat completament oblidats», lamenta l'autora.
El curt 'A pie de fosa: Género y memoria de la represión' conté les veus de l'Ana, l'Esperança i la Marisol, tres dones de tres generacions diferents que són família directa d'aquelles víctimes. Julieta va realitzar les entrevistes a peu de fossa, durant les exhumacions que es van fer l'any 2011 a Loma de Montija.
«Relaten les històries de les seves famílies en les fosses on estan presenciant l'exhumació. Són entrevistes molt espontànies i irrepetibles»
Els tres testimonis seleccionats suposen el trencament d'un silenci de més de 70 anys. Julieta aprofita la descoberta de la fossa comuna on estan enterrats els seus familiars per captar les impressions i records d'aquestes dones. «És un context únic, irrepetible i especial —explica—. Relaten les històries de les seves famílies en les fosses on estan presenciant l'exhumació. Són entrevistes molt espontànies i irrepetibles. Quan aconseguim que obrin el cor, surten coses meravelloses».
El relat posa el focus sobre una problemàtica molt latent aquells dies, tot i el seu silenciament, la violència vers les dones. «Van sortir testimonis molt crus. Durant l'exhumació es va començar a insinuar el tema de les violacions i a poc a poc les dones van començar a parlar. Una d'elles assenyala directament al violador, que era el mossèn del poble, i la violada, la seva tieta», afirma.
[predef]tarragona-whats-192[/predef]
Però més enllà de la violència física, «hi havia un altre tipus de violència, com rapar els cabells i altres humiliacions públiques a les dones. Als homes els mataven i després eren molt hostils amb les seves vídues, les seves filles i les seves mares, van ser molt hostils. Eren dones a redreçar, dones de l'altre bàndol», explica Julieta.
Endinsant els joves en la història més propera a través dels seus familiars i veïns
Paral·lelament a la presentació del seu curt, la Julieta està enfeinada en uns tallers de memòria per a alumnes de secundària i batxillerat. És una experiència que va impulsar al Prat de Lluçanès i que ara ha extrapolat a la Terra Alta, un escenari clau de la Guerra Civil per la Batalla de l'Ebre. El projecte, que impulsa de la mà del Centre d'Estudis del Poble Vell de Corbera d'Ebre, es diu ‘Recuperem junts la memòria de la Terra Alta’ i compta amb la col·laboració de l'Institut Ramon Muntaner i del Centre de Lectura de Reus.
«Intentem ensenyar els nois i noies una mica de teoria, d’etnografia, com fer entrevistes i recuperar la memòria oral. Els animem que vagin a parlar amb els seus avis, besavis, veïns...», detalla l'antropòloga vila-secana. Tot plegat propicia una trobada intergeneracional que resulta molt interessant. «Fins i tot els joves arriben a veure la tercera edat d’una altra manera, com a personatges històrics. En lloc d’estudiar història, l’estan construint», remarca Julieta.