Accedir a l'interior del càmping La Unión de Salou permet, en un sol cop de vista, comprovar que ens trobem en un establiment vell, fins i tot atrapat en el temps. Un cartell rònec anuncia l'entrada. No hi ha ni timbre, i el telèfon disponible a Internet no correspon al de la recepció. Però tant se val: obre les portes una família britànica, formada per la Bobby, el seu marit, la seva mare Susan —malalta de càncer—, la parella de la mare i els seus dos fills petits.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Són una de les famílies que diumenge passat, dia 10, van saber que el càmping La Unión tancarà les seves portes quan acabi el mes de febrer. Una vintena de famílies viu i en aquest càmping i hi estan empadronats, tot i que és il·legal, i es troben en la mateixa situació: poc més de dues setmanes de marge per buscar una alternativa a tot el que tenen, que en la majoria dels casos no és més que el bungalou o la caravana on viuen.
«Estem en una situació terrible», confessa la Bobby, que amb tot, ha tingut sort i ha trobat un pis on marxar amb el seu marit, els dos nens i la gossa. Fa deu anys que aquesta família, nascuda a Londres, viu a La Unión de Salou. El problema el té, ara, la seva mare, la Susan. «No tenen prou recursos per assumir el cost d'un pis i no troben cap alternativa», alerta la Bobby a TarragonaDigital.com.
El tancament, anunciat tot just el passat diumenge
Una reunió convocada per la gerència del càmping el passat diumenge, 10 de febrer, va ser la confirmació d'un rumor que es va escampar alarmantment pel càmping del carrer de Pompeu Fabra de Salou ja a finals de la setmana passada. Aquest mitjà ha intentat contactar amb l'amo de La Unión, però ha estat impossible al llarg dels darrers dies.
Ara bé, la gerència va argumentar als veïns del càmping que la morositat d'alguns dels campistes fixos —26 dels 71 que s'hi estan tot l'any— ha fet insostenible econòmicament l'empresa i que han de tancar les seves portes. En la tensa reunió del passat diumenge, l'amo es va comprometre a pagar els trasllats de les caravanes i els bungalous que calgués, a retornar els diners dels pagaments anticipats i, per a aquells que es traslladin a un pis, fer-se càrrec de la mudança, la fiança i la primera mensualitat.
La majoria de famílies del càmping La Unión no té on anar
El problema, però, és trobar un pis i que s'adapti a la capacitat econòmica dels llogaters. Fa nou anys que Francisco Marino, que en té 68, viu amb la seva parella a un mòdul de 40 metres quadrats al càmping La Unión. «No tinc res més, que algú m'expliqui on vaig a partir del 28 de febrer!», expressa, indignat. «He recorregut totes les immobiliàries de Vila-seca i de Salou», narra Marino.
Els pisos que troba són grans i inassumibles econòmicament, i a més, són molt pocs. «Tots els arrendataris posen els seus pisos a lloguer turístic i no permanent», explica, descrivint així un complicat obstacle a l'hora de trobar habitatge de lloguer a la Costa Daurada. Marino demana «sobretot, i urgentment, temps». Marge de maniobra per poder buscar una solució sense la llosa de saber que, en escassos quinze dies, es pot veure al carrer.
«Entenc que l'empresa és inassumible i que ha de tancar, ho entenc perfectament, però els que vivim tot l'any aquí i no tenim res més, i a sobre estem al dia de tots els pagaments, ens mereixem més temps», expressa amb total claredat. Un drama pel qual espera una solució en els propers dies.
El drama de Victoriano i la seva esposa, malalta d'Alzheimer
Vint famílies són vint històries... i algunes de molt dramàtiques. Victoriano arriba al càmping a bord de la seva moto. És l'únic que té, juntament amb el seu mòdul i la seva furgoneta. Viu i cuida la seva dona, afectada per la malaltia de l'Alzheimer, que la té en estat d'incapacitat. Una situació ja de per si molt complicada que diumenge va veure com encara s'agreujava més: es queden sense habitatge.
Victoriano ha pogut pal·liar una situació que s'albirava terrible. «No ens poden avisar el dia 10 que el dia 28 hem d'anar al carrer», diu indignat. Ara, està mirant de vendre el seu mòdul i mentrestant ha aparaulat un pis. «Hauré de marxar de Catalunya, que és la meva terra, i anem cap a Crevillent, al País Valencià, perquè hi hem trobat un pis més barat», explica.
En uns dies, carregaran les seves poques pertinences a la furgoneta i marxaran, deixant enrere tretze anys de vida. «Estem molt molestos amb la direcció del càmping, així no es fan les coses», rubrica Victoriano, molt indignat.
El cas, en mans d'advocats i la PAH
En pocs dies, els veïns s'han organitzat amb rapidesa. Lucía Robles i el seu marit viuen a Sabadell, però es passen deu mesos de l'any a la seva caravana de La Unión, a Salou. Ella mateixa s'ha posat en contacte amb advocats, en nom dels veïns del càmping, i després d'una reunió inicial aquest dijous, decidiran quins passos han de fer en els propers dies. Alhora, també els visitarà, el proper diumenge dia 24, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca per estudiar el seu cas i buscar mesures per aturar la situació en què es troben.
«Porto 28 anys venint aquí», explica Robles, però assegura que no ho fa per ella. «Hi ha famílies que hi viuen tot l'any, que estan empadronats aquí, que porten la canalla a l'escola a Salou, que tenen aquí el seu metge i estan malalts... què han de fer, ara, tota aquesta gent?», es pregunta. Dijous, 28 de febrer, el càmping La Unión tancarà, 'a priori', les seves portes. Fins llavors, caldrà estar atents a tot el que hi pugui passar.
