|
Un terratrèmol de 6,4 a l'escala Richter a l'illa de Lombok, a Indonèsia, el diumenge passat va tenir un balanç de 16 persones mortes i més de 300 ferides. La catàstrofe va durar uns deu segons aproximadament, en els quals a més de víctimes, va destrossar algunes cases de la zona.
Paula Garcia i Nacho Pérez són una parella que viu a Salou i que es troba de vacances a les Illes Gili, concretament a Gili Trawangan, a tocar de Lombok. Tarragona Digital ha contactat amb els dos per a conèixer la seva experiència. «Ens vam despertar abans de les 7, perquè el llit es movia fort i no vaig pensar que es tractava d'un terratrèmol», explica la Paula. La seva reacció va ser sortir a fora, perquè li semblava que «tot s'estava movent», i van trobar turistes fora de l'hotel amb la mateixa sensació de por que tenien ells.
La parella de Salou va passar molta por al terratrèmol d'Indonèsia per si hi havia un tsunami
«Al cap de deu minuts vam tenir una rèplica, jo vaig pensar que potser venia un tsunami. Hi va haver una tercera rèplica, però molt més fluixa i vam pensar quan acabaria tot», diu la Paula. «El primer que vaig fer és sortir al mar, per comprovar que no es tractava d'un tsunami com el del 2004, però en veure el mar tranquil, em vaig calmar una mica, encara que vam passar molta por en deu segons que semblava que no acabarien mai», comenta el Nacho.
Tots dos van preguntar els treballadors de l'hotel per si els sismes eren normals a la zona, però els hi van garantir que «encara que eren normals, no era habitual que fossin tan forts i ells també estaven espantats». En estar tan a prop de l'epicentre, van notar molt el moviment del terra. Van preguntar a gent que havien conegut a Lombok, però tothom amb qui van contactar es trobava bé.
La solidaritat, present a Indonèsia després del terratrèmol a Lombok
«Suposo que els edificis més afectats han estat els més antics, aquí a l'hotel no hi va haver desperfectes i tothom va estar bé», assenyala la Paula. «La gent s'ha bolcat amb aquelles persones que han perdut la casa i les víctimes, de fet, s'ha organitzat fins i tot una recollida de diners», comenta el Nacho. Han fet una mena de caixa de donacions on es poden posar diners per ajudar aquestes persones.
«La gent d'Indonèsia és molt bona, sempre somriuen, estan atents a tot i s'ajuden entre ells. No necessiten moltes coses per viure i són un poble molt humil i humanitari», assegura la parella, que encara es troba de vacances a les Illes Gili.
|