Llibres, roses i mascaretes

Comença la remuntada: les novetats editorials tarragonines pel Sant Jordi 21

La festa popular del llibre que torna a la seva data habitual però no a tots els seus espais tradicionals. Enmig de la incertesa entre els llibreters i l'enuig de les entitats socials, destaquem alguna de les novetats en clau tarragonina més significatives d'enguany

Torna Sant Jordi. Però amb matisos. Superada ja l'estranya i poc reeixida decisió de celebrar la tradicional festa del llibre i la rosa a finals de juliol, Sant Jordi recupera enguany la seva data primaveral, però no així els carrers i els espais on s'ha celebrat tradicionalment a les ciutats tarragonines. És per exemple el cas de Reus, que el 2020, en ple auge de les restriccions de la pandèmia, va optar per suspendre la celebració. Ara, les autoritats responsables han triat el més ventilat Parc de Sant Jordi en detriment de la més anxovada plaça del Mercadal, l'escenari històric on es posaven les parades.

Amb l'estat d'alarma i el confinament a punt d'acabar-se, la decisió de la regidoria de Cultura no ha estat ben rebuda per tothom, i ja s'ha destapat el primer conat de rebel·lió entre diverses entitats del teixit associatiu reusenc. Consideren que la limitació dels paradistes només als professionals vulnera l'esperit popular de la festa i apunten a una mercantilització d'aquesta. Han anunciat desobediència i que plantaran parades davant de les seves seus digui el que digui l'Ajuntament.

Més calmades estan les coses a la ciutat de Tarragona, on el No Sant Jordi pandèmic de l'any passat —limitat a una zona molt acotada de la Rambla Nova— es va desenvolupar sense incidents. Enguany, entre certa resignació i enyor dels temps passats, s'assumeix que també serà una diada de circumstàncies, però s'espera i es desitja que sigui 'especial', que és el que es diu quan un fill et surt justet. Per això els llibreters, malgrat les ganes, frenen les expectatives i animen els compradors a reservar les seves adquisicions llibresques amb antelació, per evitar eventuals aglomeracions.

El peix d'enguany

Malgrat la Covid-19 i les restriccions a la festa al carrer, emperò, de llibres se'n continuen publicant més que mai. Com que de floristeria es fa més difícil destacar i recomanar res, a TarragonaDigital, un any més, hem volgut fer-vos la guia definitiva de les novetats editorials tarragonines de 2021. Una selecció que, com sempre, no té voluntat exhaustiva i es basa en criteris de qualitat, representativitat territorial i les fílies personals del cronista —en les presències— i les fòbies —en les omissions.

Hem triat dotze llibres. La collita d'enguany té un especial regust ebrenc, cosa que parla prou bé del moment de vitalitat llibresca del sud del sud. Fet el pertinent preàmbul, doncs, procedim.

1 — Napalm al cor, de Pol Guasch (Anagrama)

Confluència màgica en el llibre de Guasch: és la primera novel·la del jove poeta tarragoní, explora temes apocalíptics —tan del gust actual— a partir d'una veu construïda sobre les identitats al marge i les teories literàries LGBTIQ+, inclou fotografies, documents i llenguatge poètic i sobretot, va guanyar l'últim Premi  Llibres Anagrama, que garanteix una promoció excel·lent i un prestigi automàtic. El còctel ha donat fruits, en especial a la seva Tarragona nadiua, on ha assolit un inesperat primer lloc entre les vendes de ficció en català. Una gran notícia pel que fa a l'aposta pel talent local, com feia temps que no passava amb un autor tarragoní. El llibre no l'he llegit, però potser està bé.

Napalm al cor
Napalm al cor, de Pol Guasch | Anagrama

2 — Jo només il·lumino la catalana terra / Necrocatalanomicón, de Valero Sanmartí (Males Herbes / Autsaider Comics)

Valero viu, la lluita perviu. El satirista flixanco torna aquest 2021 després d'una llarga temporada de silenci amb la versió ampliada i traduïda a l'espanyol del seu primer llibre de 2013, on recollia textos i articles del blog de culte Jo només follo a pèl. A més a més, l'editorial original catalana, Males Herbes, n'ha tirat una cinquena edició per commemorar el retorn. El llibre compta com sempre amb les cobertes i il·lustracions de Roger Pelàez, i l'edició castellana inclou dos textos inèdits com a bonus tracks, on s'analitza el paper dels silurs al curs alt de l'Ebre català o el domini del discurs públic dels cuiners pseudointel·lectuals.

Jo només il·lumino la catalana terra
Jo només il·lumino la catalana terra, de Valero Sanmartí | Males Herbes

3 — Tsunami, d'Albert Pijuan (Angle)

No és estrictament una novetat de Sant Jordi, però sí de la temporada. L'últim guanyador del Ciutat de Tarragona Pin i Soler de narrativa, el més important de les lletres tarragonines, és aquesta novel·la del calafellenc Pijuan, un autor jove però ja amb una obra considerable en els gèneres de la narrativa breu i l'assaig. A més a més, Tsunami acaba de ser guardonat amb el primer Premi Finestres a obra publicada, reconeixent un llibre vigorós, carnavalesc i escrit amb un virtuosisme tècnic aclaparador. Sense cap mena de dubte la novel·la tarragonina de l'any.

Tsunami
Tsunami, d'Albert Pijuan | Angle Editorial

4 — El meu sud. Mirades mòbils des del tren, de Daniel Gil (Petròpolis)

Daniel Gil va néixer a Tarragona, viu a Tortosa i treballa a Barcelona, fent un ofici tan curiós com el de bibliotecari a la Biblioteca episcopal del Seminari de la ciutat comtal. A més a més escriu articles, fruit de tot aquest moviment, articles amb un estil molt singular: vehement, amb tesis fortes, una defensa aferrissada de la personalitat ebrenca i un gust depurat per la documentació i el detall. Ara, l'editorial tortosina de Jaume Llambrich li publica un recull d'aquests textos periodístics apareguts durant 2019 i 2020 a Marfanta i en aquest mateix diari que esteu llegint. Té un pròleg bastant bo de Miquel Bonet.

El meu sud
El meu sud. Mirades mòbils des del tren, de Daniel Gil | Petròpolis

5 — Sutura, de Dolors Miquel (Pagès)

No és que em faci cap il·lusió especial, però hem de parlar de poesia. Dolors Miquel va néixer a Lleida, però és veïna de Torredembarra gairebé de tota la vida. És una escriptora guardonada i coneguda en l'àmbit poètic català, i a Sutura hi condensa textos de tota la seva trajectòria. Un volum de més de tres-centes pàgines molt adequat per introduir-se en el que la gent del mundillo en diria 'el seu univers poètic'. Com a plus, compta amb il·lustracions del gran Perejaume. Publica l'editorial lleidatana Pagès.

Sutura, de Dolors Miquel
Sutura, de Dolors Miquel | Pagès Editors

6 — El joc de Venus, de Pere Rovira (Proa)

Rovira també és poeta i gairebé arxienemic de Miquel, perquè el món de la poesia catalana és com un telesèrie de de mastegots de la Marvel. Mentre una beu de la tradició feminista transgressora, l'altre és el que ara en diuen un senyoro. No es poden veure, m'han dit. Pere Rovira va fer el trajecte a la inversa: va néixer al Tarragonès, a Vila-seca, i se'n va anar a Lleida. Amb un bagatge considerable en els gèneres de la poesia, la novel·la i el dietarisme, enguany publica una col·lecció de sonets verds, d'una perfecció formal impecable i un dring clàssic. A banda, també s'acaba de publicar la seva traducció al català de Les flors del mal de Charles Baudelaire, l'obra fundacional de la poesia moderna. Una temporada prolífica per a un candidat tarragoní ferm al Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

El joc de Venus, de Pere Rovira
El joc de Venus, de Pere Rovira | Proa

7 — Les Herbes aromàtiques. Cuina dels Perfums, de David Solé (Farell)

Tornem a Tarragona i fugim de la ficció. David Solé, a banda del seu ofici de cuiner de tercera generació que exerceix al restaurant Barquet de la Part Baixa, s'està construint també una reputació sòlida en el camp de la divulgació culinària. Ha publicat ja una sèrie de llibres molt interessants i documentats sobre la cuina marinera, el romesco i la gastronomia tarragonina en general. En aquest llibre que ara publica Farell Edicions, el tema són les herbes aromàtiques. I també hi ha receptes. Agraden molt els llibres amb receptes. Solé també ha publicat, aquest últim estiu, un llibre de relats de ficció gastronòmics titulat Cuintes.

Les Herbes aromàtiques. Cuina dels Perfums, de David Solé
Les Herbes aromàtiques. Cuina dels Perfums, de David Solé | Farell

8 — Meleta de romer, de Gessamí Caramés (Cossetània)

Perquè no sigui dit, infiltrem en la selecció un llibre dels dits mediàtics. En aquest cas un altre llibre de receptes de la popular rebostera de TV3, filla de l'Ametlla de Mar i formada a l'Escola d'Hostaleria de Cambrils. Caramés s'ha fet famosa fent postres al programa 'Cuines' de l'herculi Marc Ribas i l'editorial vallenca Cossetània n'ha volgut aprofitar la tirada publicant-li aquest primer recull que es vendrà com a xurros. En castellà, per si no l'enteneu en tortosí, es titula Los postres de Gessa i publica Lectio.

Meleta de romer, de Gessamí Caramés
Meleta de romer, de Gessamí Caramés | Cossetània

9 — bReus i Eròtiques, de Reusenques de Lletres (Arola)

El títol és criminal, ja ho sé. El col·lectiu de senyores lletraferides de Reus també té proposta per al Sant Jordi del 2021. Enguany s'han posat picants i el seu setè llibre, que com sempre publica Arola, quinze autores apleguen relats breus i proses poètiques de caràcter eròtic. Gran expectació i morbo a la ciutat per veure què escriu cadascuna, en un any en què la literatura reusenca passa per sota del radar.

bReus i Eròtiques, de Reusenques de Lletres
bReus i Eròtiques, de Reusenques de Lletres | Arola

10 — La vista als dits, de Joan Todó (LaBreu)

Un altre llibre per tocar-se. En aquest cas de l'escriptor d'Ulldecona que ajunta aquí en un sol volum dos poemaris seus: Los fóssils al ras i El fàstic que us cega, que estaven exhaurits perquè els catalans llegim molta poesia. Todó ha aprofitat per revisar-los, amb pròleg i epíleg de luxe a càrrec de Josep Pedrals i Raül Garrigassait, respectivament. Un valor sòlid a la perifèria catalana i tarragonina.

La vista als dits, de Joan Todó
La vista als dits, de Joan Todó | LaBreu

11 — Les closques, de Laia Viñas (L'Altra)

El debut d'aquesta jove periodista i narradora de Xerta li va suposar guanyar, ex aequo, l'última edició del Premi Documenta, que distingeix les novel·les de les promeses de la literatura catalana. A Les closques hi trobarem una història d'aires rodoredians que es desenvolupa entre Barcelona i el Delta de l'Ebre. 

Les closques, de Laia Viñas
Les closques, de Laia Viñas | L'Altra

12 — Casa Navàs i el modernisme de tota la província, de Josep Maria Buqueras (Triangle Books)

I acabem amb un llibre de fotos, per a la gent que no ens agrada llegir. En aquest cas, un títol i un autor - el reusenc Buqueras— que fan una mica de ferum de naftalina, però que representa un inventari exhaustiu de l'arquitectura modernista a Tarragona. Fins a 630 edificis hi són catalogats en gairebé sis-centes pàgines. Volum que fa de bon regalar, en doble edició català-anglès i castellà-francès, que ara es publica en format butxaca i aviat veurà la llum en format gran. Ha comptat amb el mecenatge del promotor i propietari de la Casa Navàs de Reus, Xavier Martínez i tot el seu aparell propagandístic local, per la qual cosa pot ser la revelació de la jornada. I ja està, passi-ho bé i fins l'any que ve.

Casa Navàs i el modernisme de tota la província
Casa Navàs i el modernisme de tota la província, de Josep Maria Buqueras | Triangle Books