Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
El professor reusenc, Andreu Lascorz, es va llicenciar en filologia hebraica fa 16 anys

Andreu Lascorz: «El patrimoni jueu tarragoní és prou valuós com per convertir-lo en atractiu turístic»

El professor i president de l’associació de relacions culturals Catalunya Israel (ARCCI) lamenta que no es posi en valor el patrimoni jueu de les comarques tarragonines

El professor reusenc, Andreu Lascorz, es va llicenciar en filologia hebraica fa 16 anys
El professor reusenc, Andreu Lascorz, es va llicenciar en filologia hebraica fa 16 anys. | Àngel Ullate

 

Andreu Lascorz (57 anys, nascut a Monzón però veí de Reus) encaixa a la perfecció en el concepte d’home renaixentista. La seva passió són els seus orígens, la cultura hebrea, i a aquest món s’hi aproxima des de tots els àmbits possibles, d’aquí l’adjectiu renaixentista.

[predef]tarragona-digital-84[/predef]

Hebraista; professor associat i cap d’estudis de l’Institut Domènech i Muntaner; president de l’associació de relacions culturals Catalunya Israel (ARCCI); professor associat de la facultat de Dret de la URVon parla «sobre les característiques del sistema democràtic israelià»; Lascorz, escriu articles, llibres, dóna conferències, fa d’enllaç amb el govern d’Israel i tot, almenys aquesta és la sensació d’aquest entrevistador, per amor al seu estat, a Israel.

Té clar, i ho diu amb realisme i un xic de resignada tristor al seu to de veu, que «és molt difícil ser Israel». Defensa el paper en els centres de decisions dels habitants de les comarques meridionals,  «sempre he dit que fora de Barcelona hi ha vida intel·ligent». 

Se’l nota satisfet quan explica el paper de l’ARCCI, i d’ell mateix, en la consecució de la nacionalitat espanyola per part de jueus sefardites i està convençut que el patrimoni jueu d’arreu del nostre territori ( de l’Aleixar a Tortosa, passant per Falset i Tarragona) és «molt potent però molt poc conegut». TarragonaDigital ha parlat amb Andreu Lascorz.  

 

«Des de l’ARCCI treballem molts àmbits que uneixen catalans i israelians»

— Andreu, la teva obra és nombrosa. Has escrit sobre les arrels de la comunitat jueva de Tortosa; sobre la vida quotidiana a les jueries de la comarca del Cinca Medio; i articles al voltant de l’activitat de l’ARCCI (associació de relacions culturals Catalunya Israel). Ara bé, dins aquest món, en quina temàtica estàs especialitzat?

Ara estic acabant el doctorat. Tingues present que em vaig llicenciar en filologia hebrea amb 41 anys i, des d’aleshores, vaig prioritzar el treball amb Israel a través de l’ARCCI. L’associació et dona temps per escriure però no per fer un doctorat i fa un any el doctor Josep Sànchez Cervelló, i el doctor Àngel Belzunegui, de la URV, em va convèncer de fer-lo a la universitat de Tarragona. L’objecte de la meva tesi doctoral és l’estudi dels jueus de la Corona d’Aragò dels segles XII, XIII, XIV i XV.

— Quin objectiu tens amb aquest tema d’estudi?

  Vull deixar una eina perquè tots els hebraistes d’aquí deu, 20, 30 o 40 anys, tinguin un instrument de consulta i no es trobin el desert que em vaig trobar jo, que no hi havia bibliografia i l’havies d’anar a cerca fora, a França, Anglaterra o Alemània. Si d’aquí a uns anys una persona, d'arreu del món, vol estudiar els jueus de la Corona d’Aragó, que sàpiga que hi ha una eina que l’ajudarà molt.

Imatge de l'entrevista del professor Lascorz amb TarragonaDigital
Imatge de l'entrevista del professor Lascorz amb TarragonaDigital. | Àngel Ullate

— Ets el president de l’ARCCI des de fa 12 anys. Quina és la tasca de la vostra associació?

  Naixem l’any 1978 en nom de l’associació de relacions culturals Espanya Israel. En els 12 anys que sóc president hem doblat en nombre de socis. Hi ha pocs àmbits en els quals no hàgim sigut reclamats, encara que no siguin estrictament culturals. Per exemple, hi ha una naviliera de bandera israeliana que atraca al port de Tarragona i alguna cosa hi hem tingut a veure. Treballem en tots aquells àmbits que uneixen catalans i israelians, siguin polítics, empresarials, econòmics…Hem impulsat convenis de col·laboració entre universitats israelianes i la URV, també.

— I en els darrers temps, en què us heu concentrat?

  Hem col·laborat molt amb jueus d’arreu del món que han volgut aconseguir el passaport espanyol. En el procés de la llei hi vam col·laborar; quan es va signar la llei al Palau Reial se’ns va convidar i després també hem ajudat a moltes persones d’Estats Units, d’Anglaterra i de tot el món. Aquestes persones eren sefardites que parlaven castellà, que se sentien espanyols i els hem ajudat amb els requisits que necessitaven i això em satisfà molt. Em satisfà molt, per exemple, ajudar un jueu de Boston, Santiago de Xile o Israel, que estigui en tràmit d’aconseguir el passaport.

 

«Hi ha poques províncies a l’Estat que, com Tarragona, tinguin tant patrimoni jueu»

— Com valores la situació que viu el patrimoni jueu a Tarragona amb la situació que viuen Ca la Garsa i el Call jueu?

  Com associació tenim un conveni amb l’Ajuntament de Tarragona que, abans de la crisi, ens va portar a fer moltes activitats. Ara bé, la crisi va comportar prioritzar la despesa pública en polítiques socials i això ens va afectar. Tanmateix, el conveni segueix vigent i s’ha de veure si es tornarà a reactivar perquè, si és així, els experts, els hebraistes, podrem col·laborar amb el consistori per dignificar i potenciar aquest patrimoni.

— Ampliem la mirada: quin és l’estat del patrimoni jueu a les comarques de Tarragona?

  Les comarques meridionals tenen un patrimoni jueu molt important, molt destacat. Hi ha poques províncies arreu l’Estat que, com Tarragona, tinguin tant de patrimoni jueu però està clar que no l'hem sabut promocionar. Els hebraistes som conscients de la importància de l’Aleixar, Falset, Tortosa, Tarragona i, fins i tot, el Monestir de Poblet però no hi ha hagut manera que, entre ajuntaments i la Diputació, s’hagi pogut arrancar una ruta, una promoció turística d’aquest patrimoni.

Imatge de les ruïnes de Ca la Garsa, a la plaça dels Àngels | Wikimedia Commons

 

«No comparteixo del tot que Catalunya sigui l'Israel d’Europa»

— Des de l’ARCCI, com valoreu l’expressió tradicional dins la política catalana que Catalunya és l'Israel d’Europa?

  Entenc que cada un dels 1.200 socis ho veurà de manera diferent. Jo no hi estic massa d’acord. Crec que la història del poble d’Israel i la història del poble de Catalunya és molt diferent.

— Explica-ho si-us-plau

  Des de finals del segle XIX, quan comencen a enfortir-se els temes d’identitat catalana i sorgeix aquest catalanisme incipient, les elits catalanes s’emmirallen en el poble jueu. És cert que aleshores hi podria haver un paral·lelisme: els jueus volen tenir un estat i a Catalunya hi ha un moviment polític, que s’expressa a les Bases de Manresa, que té un objectiu semblant. Ara bé, l’any 1917, amb la Declaració de Balfour, el govern anglès reconeix que el poble jueu té dret a tenir un estat a on està Palestina però al catalanisme polític i cultura no els hi arriba mai una Declaració de Balfour.

— I?

  Doncs malauradament arriba l’Holocaust i tot el món té molt mala consciència perquè es podria haver evitat i no s’ha fet i l’any 1948 es crea l’estat d’Israel. Israel esdevé la meta que el lideratge polític català vol assolir. Als 60, al 67, veiem el divorci d’una part de l’esquerra catalana que havia començat molt pro Israel i havia passat a ser molt anti Israel, més que pro Palestina. És veritat que hi ha semblances, més enllà de la mida, de la població, dels afectes que hi puguin haver de banda a banda…En fi, és una pregunta molt complexa aquesta. Em sembla que hi ha un segment de la classe política, econòmica i cultural catalana que voldria que Catalunya fos l'Israel d’Europa, i és una aspiració ben legítima, però és molt difícil ser Israel a Europa, l'antisemitisme torna.

Andreu Lascorz ha fet la seva darrera conferència a Israel el passat mes de maig.
Andreu Lascorz ha fet la seva darrera conferència a Israel el passat mes de març. | Àngel Ullate