El tronc de Nadal al Morell

Les 10 paraules i frases que diem incorrectament durant les festes de Nadal

El Cagatió, els Nadals, la Nit Bona, l'espumilló o el fi d'any són alguns dels barbarismes més freqüents que es poden sentir aquests dies

Cada any, les festes de  Nadal  arriben carregades de costums inalienables. Els regals, les decoracions, els àpats copiosos i els retrobaments familiars, que no sempre són desitjats, es converteixen en una tònica habitual. A més, aquests dies l'esperit màgic i innocent envaeix tots els racons i àmbits de la societat, i la llengua  no n'és una excepció. 

En aquest sentit, la celebració concentra un vocabulari  específic que, d'una manera inconscient, és ple de barbarismes accentuats i expandits. En alguns casos, esdevenen autèntics disbarats a conseqüència de la pressió i la interferència d'alguna llengua quant al lèxic. Avui, a TarragonaDigital, descobrim un decàleg amb algunes de les incorreccions lingüístiques  nadalenques més esperpèntiques.

1. Els 'Nadals'

Comencem. Cada vegada que algú es refereix a les festes d'aquesta manera, en català, mor un filòleg. De Nadal, per sort, només n’hi ha un en tot l'any i en la nostra llengua la paraula és singular. Només té sentit la forma del plural quan parlem de diverses festes de Nadal i, pel motiu que sigui, les agrupem en un plural perquè són diverses. Per exemple: 'Els Nadals de la nostra infantesa'.

2. Una casa mal 'adornada' amb espumilló, guirnaldes i flors de Pasqua

D'entre totes les pompositats nadalenques, n'hi ha una que destaca per sobre de la resta. Es tracta de l'afany que tenen algunes famílies per no deixar sense  guarnir (que no adornar*) cap metre quadrat de casa seva. Així, en aquests dies sovintegen les garlandes (i no guirnaldes*) i també les cintes o el serrellet de Nadal (i no pas l'etern espumilló).

Les persones més tradicionals i sostenibles que utilitzen elements naturals per tal de decorar els espais tampoc estan exemptes de la barbàrie lingüística. Així, utilitzarem el grèvol en comptes d’acebo* i les flors de Nadal o ponsèties i no les flors de Pasqua* per donar un toc de color ben viu i especial a la casa.

El mapping nadalenc d'Albinyana.
Albinyana ha fet un mapping per entrar a les festes de Nadal. | Ajuntament d'Albinyana

3. T'has guanyat un bon 'aguinaldo'

S'ha de dir que per Nadal no tot són despeses. Si has sigut un bon treballador, pot ser que el teu cap sigui generós i et premiï la feina feta dels darrers mesos amb una bona gratificació. Ara bé, l'aguinaldo* tradicional cada vegada és menys habitual, i en tot cas en català rebrem estrenes.

Un altre dels moments més clàssics, esperats i participats de Nadal són les rifes. Si la sort està de la teva banda, pot ser que enguany siguis un dels premiats de la panera de l'AMPA de l'escola, del pernil de l'Associació de Jubilats, de la loteria espanyola que canten els nens del col·legi de San Ildefonso o de la Grossa de Cap d'Any. A més, si també tens una bellesa excepcional o un actractiu singular, segur que seràs una persona agraciada tot l'any.

4. El 'cagatió' no caga res

Un dels casos que crea més tristesa a les persones de bona fe és sentir la paraula 'cagatió*' per referir-se al tronc que piquem a bastonades perquè cagui molts dolços i altres regals. La denominació correcta per al membre familiar que aquests dies habita a les nostres llars (que arriba sol i no s'ha d'anar a buscar al bosc) és tió, i el fem cagar quan té el ventre ple de mandarines i avellanes. En tot cas, el terme 'caga, tió' s'utilitzarà com un imperatiu que acompanyarà la cantarella amb els cops de bastó.

A més, si sou d'acomplir aquest ritual per Sant Esteve i no el 25 de desembre, haureu de dir que 'demà fareu cagar el tió', i no pas que el cagareu demà, ja que el significat literal d'aquesta expressió pot encetar un seguit de comentaris escatològics que us poden deixar en molt mal lloc.

5. Ets de 'Nit Bona' o de missa del Gall?

Un dels barbarismes més rocambolescos que es poden sentir aquests dies és el de referir-se a la nit de Nadal com a 'Nit Bona'. Això és un calc del castellà en la seva 'Nochebuena', i hem de saber explicar que els catalans no tenim costum de fer grans celebracions aquesta nit. La festa grossa la farem per Sant Esteve.

Nosaltres som més de fer un àpat discret i d'anar al punt de les 12.00 h de la nit a la missa del Gall. Els més afortunats, a més, també podran escoltar la profecia del Cant de la Sibil·la que ve a anunciar l'arribada del Messies i pronostica el Judici Final.

Imatge d'una mà agafant una bola del bombo del sorteig de la Loteria de Nadal
Imatge de la rifa de Nadal | GTRES

6. Els torrons més bons no són els de 'yema'

Qualsevol àpat de Nadal arriba al moment culminant amb les postres i els seus dolços tan típic regats amb un bon cava català. Les neules, els polvorons* o mantegades  (hi ha qui condemna l'ús del primer terme) i els torrons són tot un clàssic calòric d'aquests dies.

D'entre les diferents varietats de torrons que solem menjar, destaquen els de rovell d’ou, que solen ser dels més bons, i que mai estaran fets de yema* o gema*. A més, si totes aquestes menges són servides en safata segur que faran més goigs que no pas en bandeja*.

7. Ni celebrem el 'fi d'any', ni la 'Nit Vella'

Un cas semblant a la Nit Bona* el trobem el 31 de desembre. Per una banda, hi ha qui es refereix a l'última nit de l'any com a Nit Vella*, amb una traducció literal de la 'Nochevieja' espanyola. Per l'altra, cada cop és més habitual sentir l'expressió 'fi d'any*' per a referir-se a la celebració que ha de servir per acomiadar un any i encetar-ne un altre. En tots els casos, en català sempre n'hem dit 'nit de Cap d'Any'.

8. Per tindre un feliç any no t'has de menjar tots els 'raïms'

Cada vegada també és més comú felicitar l'any nou amb aquesta expressió. Ara bé, enguany en català procurarem desitjar un bon any 2022  als amics sense fer servir la forma castellana calcada de 'feliz año', de la mateixa manera que mai se'ns acudiria dir ‘feliç Nadal’*.

Abans de felicitar la colla, però, cal obrir el cotilló i complir amb el ritual de les dotze campanades. Haurem de saber que, per tindre un any venturós, s'ha de menjar el raïm, en singular, i no pas els raïms* com sí que fan els castellanoparlants amb les seves 'uvas'.

Imatge dels Reis d'Orient a Valls
El 5 de gener Valls retroba l'arribada dels Reis d'Orient | Cedida

9. Els Reis 'Mags' no existeixen

Per molta màgia que tingui la nit més especial de l'any, a Catalunya els tres savis que van seguir l'estrella fins a Betlem es coneixen com a  Reis d'Orient  i no pas com a Reis Mags*. Melcior (que no Melchor), Gaspar i Baltasar cada 5 de gener arriben carregats de regals per a totes les famílies. Abans de començar el seu repartiment es passegen pels carrers del país en cavalcada. En cap cas mai faran una cabalgata* o cavalgada*.

Aquests populars personatges també se'ls anomena segons el seu color de pell: el rei blanc, el rei ros i el rei negre, i els presents que van ofrenar al Nen Jesús van ser l'or, l'encens (i no incens*) i la mirra.

10. Ningú vol la fava d'un 'roscó' de Reis

L'última de les menges típiques, de les més calòriques i alhora més bones de les festes de Nadal arriba el 6 de gener, amb la festa dels Reis. Com en el cas dels torrons de rovell d'ou i les mantegades, convindria que deixéssim de banda els roscos* i roscons* per a substituir-los per un bon  tortell de Reis. I compte a l'hora de fer els talls, no fos cas que us surti la fava i us toqui pagar-lo sencer!