El bar del Campus Catalunya està gairebé buit quan seiem, cafè en mà, amb el Joan Pascual. És el director de l'Aula de Teatre de la URV des de la seva posada en marxa —enguany fa 25 anys— i està a punt de posar el punt final a un nou curs escènic al capdavant de l'activitat. Se'l veu content, no ho amaga, amb el volum humà que ha anat assumint l'aula de forma progressiva. Enguany ha comptat amb una quarantena d'alumnes, i la suma del darrer quart de segle ja supera les 1.500 persones. «Suposo que alguna cosa estarem fent bé», somriu.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Tot i que l'activitat va de la mà de la Rovira i Virgili, no és exclusiva per a universitaris. «Sí que és cert que la gran majoria dels nostres membres ho són, però som una aula oberta a tothom», matisa. Assagen un dia per setmana a les instal·lacions del Camp de Mart, i Pascual reivindica que la filosofia de l'Aula de Teatre roman intacta des del primer dia. «Som i aspirem a ser un espai de llibertat i de recerca lluny de qualsevol pressió», concreta. «Un nucli de reflexió sense pors on ningú ens pugui coartar ni tallar les ales», continua.
L'Aula de Teatre de la URV neix fa 25 anys amb l'objectiu d'obrir la universitat a la ciutat
Els inicis de l'Aula es remunten als primers anys d'universitat a Tarragona, on la institució va escollir diverses activitats paral·leles com a paraigua social per obrir-se a la ciutat que l'acull. L'Aula de Teatre, els clubs esportius, la colla castellera... «És sa que la universitat recuperi aquest esperit obert i intensifiqui aquesta aposta per les activitats és enllà de les classes i els graus», proposa. Explica que els seus alumnes provenen de facultats ben diverses, d'estudis ben variats, i que el teatre els serveix de nexe d'unió i de punt de trobada. «Això explica que hi ha un interès alt per part de la comunitat», defensa.
Comença amb bufar amb ganes el vent, però no ens compromet els cafès. Ens fa patir una mica que una ventada ens els doni per acabats, però ho salvem sense problema. «No pretenem formar professionals, sinó obrir visions i ser una porta d'entrada cap a les arts escèniques», matisa. «El que podem oferir és una experiència en llenguatge teatral des de dins, una illa de llibertat on tot està permès i on es barreja la cara pedagògica amb la lúdica», explica. I aquest és el quid de la qüestió.
Pascual: «El teatre és una eina pedagògica molt valuosa»
L'Aula de Teatre combina l'expressió amb la formació. Engloba diversos laboratoris sobre teatre contemporani, sobre reconstrucció històrica —col·laboren amb el festival Tarraco Viva, de fet— i organitza tallers variats per introduir-se al món de les arts escèniques. «El llenguatge teatral implica compromís col·lectiu, creativitat i treball de les emocions: és una teràpia!», explica el director. «El que no podem permetre és reduir tot això a una interpretació plana, acrítica», es queixa. Convida a rebel·lar-se contra la censura i contra l'autocensura. «El teatre, com les arts, ha de ser reivindicatiu i generar els tocs d'atenció necessaris», opina.
Joan Pascual defensa que el teatre ensenya, que el teatre educa i que el teatre ajuda. «Hem d'aprendre a potenciar-lo com una eina de reflexió, de crítica, fins i tot de transgressió», entén. «L'autocensura és un retrocés, i el teatre perd tota la seva raó de ser si no es pot crear amb plena llibertat d'expressió», subratlla. Lamenta la manca d'oferta pública en la matèria a Tarragona. «Una mancança tremenda, sí», valora. Des de la modèstia, aspiren a donar un servei cultural amb poca alternativa a la ciutat.
«La cultura és la gran eina de cohesió social», reivindica el director de l'Aula de Teatre de la URV
Amb motiu de la celebració del 25è aniversari, han organitzat un programa d'activitats més ampli de l'habitual per aquest curs, on han estrenat fins a quatre espectacles nous. Tampoc han descuidat el vessant educatiu amb diverses jornades formatives —al novembre en tindrà lloc una sobre el sentit actual del teatre a la nostra societat, per exemple—, i han impulsat per primera vegada unes ajudes tècniques, artístiques i econòmiques per a creadors escènics que vulguin obrir-se camí en aquest món. «Ens ha sorprès rebre moltíssimes sol·licituds», reconeix.
Pascual, que és mestre d'escola i ho compagina amb la direcció de l'activitat, és un ferm defensor de la cultura i l'entén com «la gran eina de cohesió social». «Tot i que encara li seguim girant una mica l'esquena», li sap greu. Sota el paraigua de la Rovira i Virgili, aquest 2019 ja suma un quart de segle en marxa, però l'Aula de Teatre encara té corda per a molts anys més. La funció sembla que agrada i els llums segueixen encesos. Inici del 25è acte.