Així com era impossible preveure la crisi sanitària produïda per la COVID-19 i la seva ràpida expansió en l'àmbit global, també ho és calcular amb exactitud l'impacte que la pandèmia tindrà en els mercats de tot el món i en l'economia espanyola.
Espanya és des de finals de març el centre de la pandèmia, amb el nombre més gran de persones contagiades a Europa. La lluita contra aquesta emergència ha creat una paràlisi econòmica del país.
Tot i que ni tan sols el Banc d'Espanya ha fet estimacions sobre les pèrdues, alguns experts estimen que l'activitat es reduirà un 40% degut a les dues setmanes de confinament, ampliant-se fins al 60% a causa dels quinze dies de tancaments, quelcom que suposarà una caiguda de 4 punts del PIB en solament un mes.
En el sector empresarial, les conseqüències ja han començat a fer-se visibles. S'estima que un 15% de les empreses afrontaran el risc de tancament a causa de l'estancament de la seva activitat.
Davant la ruptura de les cadenes productives i la interrupció de l'activitat, moltes empreses han optat o s'estan veient obligades a realitzar expedients de regulació temporal del treball (ERTE). Això es tradueix en deixar a centenars de milers de treballadors a l'atur en tot el país i en diversos sectors, des de la indústria del motor fins a la tèxtil.
Els més damnificats són els del sector serveis, la indústria de la restauració i l'oci, així com el comerç i el turisme en general. Els autònoms també es troben entre els de major afectació. De fet, més de 500.000 han demanat l'ajut per cessament de l'activitat.
Són nombroses les persones que es veuen obligades a decantar-se per un canvi d'estratègia amb l'objectiu de generar ingressos durant aquest temps, buscar alternatives i un pla B amb el que poder continuar endavant. Entre aquests recursos, molts es plantegen un canvi d'indústria o fins i tot l'adaptació de tota la seva activitat, decidint invertir en accions o millorar la seva presència virtual.
Al parlar de recuperació econòmica després de la pandèmia, s'estima un fort creixement en concloure el confinament en els sectors de restauració, oci i comerç. Així i tot, la recuperació del turisme serà més lenta. En l'escenari més optimista, es preveu que la fase de restabliment de l'economia no començarà fins set mesos després del final del confinament.
¿Qui prosperarà en mig de la crisi ocasionada per la COVID-19? Aquells que ja tenien una forta presència en línia, els comerços de venda per Internet, els supermercats magatzems amb repartiment a domicili i les plataformes d'entreteniment.
Tot i això, en plena crisi, amb els professionals sanitaris al davant de la lluita, s'ha fet evident la prioritat d'enfrontar-se a un enemic comú. Diversos comerços i autònoms han reorientat la seva activitat a la fabricació de material sanitari: mascaretes, bates, gel desinfectant o pantalles protectores.
Molts professionals i grups de ciutadans s'han unit a iniciatives d'abastiment solidari. El sector de la moda s'està esforçant molt a fabricar mascaretes, mentre altres àmbits donen el material de protecció del que disposen, des de veterinaris fins a centres de cosmètica.
Per altra part, el govern ha creat una llista de 371 hotels en tot el país que tenen la condició de serveis essencials per allotjar a professionals amb activitats crucials. Clars exemples són sanitaris, forces i cossos de seguretat, transportistes, etcètera.
Quan la recuperació econòmica torni a ser la prioritat, Espanya es veurà immersa en una profunda recessió i es preveu que serà la més afectada de les potències europees. Les mesures que ha pres –i haurà d'anar adoptant– el govern, així com la resposta i el suport de la Unió Europea després de la pandèmia, seran crucials en un futur pròxim i a llarg termini per a l'economia espanyola