La llista de sectors damnificats per la pandèmia del coronavirus és molt llarga i variada, i molts d’ells quedaran tocats per molt de temps. Segurament, un dels més perjudicats és el sector de la cultura que, com passa sempre en les situacions d’emergència, és el primer que es deixa de banda. Com que pocs ho veuen com una cosa de primera necessitat, a ningú li tremola el pols a l’hora de retallar per aquesta banda.
Això és el que ha passat de forma majoritària aquest 2020. A banda de les restriccions imposades pels governs, moltes institucions públiques han preferit tirar pel dret i suspendre qualsevol mena d’acte cultural, optant per la via més fàcil. Saben que només cal anunciar que els diners que hi havia pressupostats per aquests actes es destinaran a la recuperació econòmica perquè un nodrit grup de ciutadans ho aplaudeixi de forma enèrgica.
Una paradoxa curiosa aquesta, ja que sembla que les empreses o els professionals del sector cultural no formin part dels col·lectius que es veuran seriosament perjudicats a nivell econòmic, i se’ls pugui ignorar fins que la situació ja es vagi normalitzant. Aleshores, tots podrem tornar a omplir-nos la boca expressant l’important que és la cultura pel nostre país o ciutat.
Per això aplaudeixo aquelles entitats privades que s’han esforçat per mantenir una mínima activitat cultural adaptant-se a totes les mesures de seguretat que se’ls han exigit, que no han estat poques. I també als ajuntaments que han estat valents i han buscat solucions per no eliminar de forma completa els esdeveniments culturals. Aquest estiu he pogut assistir a un dels concerts del Festival Roca Foradada de Torredembarra, així com al que al Vendrell es va fer en homenatge a l’Orquestra Pau Casals. He de dir que a pocs llocs m’he sentit tan segur com en aquestes dues actuacions.
L’enhorabona als organitzadors per la seva feina, gens fàcil en aquests moments. I als consistoris que han decidit esborrar la cultura en aquest 2020, doncs només els puc dir que encara hi són a temps de rectificar i demostrar que l’estima per la cultura que tant pregonen és real, i no només una façana.