Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Mastectomia

Amazona

«A qui se li pot acudir una idea així? Tan simple, tan infantil i plena de fantasia. Doncs als homes»

Mastectomia
Empoderar-se des de la mastectomia. | robadadonne.it

A ma germana li han tret un pit. Després d’un mes de visites per despatxos de metges, de proves, d’hospital en hospital, de males notícies confuses i de plors, entres en un quiròfan amb dues tetes i en surts amb una, així com qui no vol la cosa. Durant tots aquests dies m’hauria agradat dir-li que em canviaria per ella, però hauria estat una mentida, perquè no vull entrar en un quiròfan i sortir-ne damunt d’una llitera nua només coberta per un llençol que amaga una cicatriu, mutilada i sense un pit. Voldria que no hi hagués de passar ningú, per això. I em sap molt greu que hagi de ser precisament ella.

De vegades penses que ets capaç de posar-te al lloc dels altres. Ens creiem que les paraules i l’afecte ho poden curar tot. Però no és així. Podem acompanyar, simplement això. I això vaig fer. Això i dir-li que a partir d’ara ella, la meva germana, s’havia convertit en una amazona.

Mentre li deia pensava que tant de bo fos així de fàcil. Pensar que a partir d’ara esdevindria una superheroïna, que així, en sec, li apareixeria una capa, un escut i un arc amb fletxes i que resoldria tots els seus problemes i els de tota la humanitat. Tant de bo fos tot tan fàcil. 

A qui se li pot acudir una idea així? Tan simple, tan infantil i plena de fantasia. Doncs als homes. I grecs. Eureka!  Al segle VIII aC  els grecs ja van començar a explicar històries sobre un poble de dones que vivien en una pàtria incerta, més enllà del món conegut, en un sistema matriarcal en què la màxima autoritat era la reina. Descendien del déu de la guerra, Ares, però adoraven Àrtemis, deessa verge i caçadora. Es governaven per si mateixes, sense la intervenció de cap home. De fet, els homes només podien viure amb elles si els feien les feines de casa. Famoses per la seva misàndria, per perpetuar el seu llinatge s’unien amb homes estrangers només una vegada a l’any. Si el fruit d’aquesta unió era un nen, el deixaven cec, coix o el mataven. A totes les nenes els tallaven un pit per facilitar-los l’ús de l’arc i de la llança i potser d’aquest costum en ve la falsa etimologia del significat d’amazona, en grec, sense pit.

 

Homer ja les defineix a la Ilíada com una tribu de guerreres virils que destacaven en l’art de la guerra, però sobretot amb l’arc, amb el qual feien gala d’una extremada punteria. Segons el metge Hipòcrates es devia al fet que el podien subjectar amb comoditat damunt del pit, que no tenien. També van ser les primeres a muntar a cavall, fins i tot sabien ballar-hi al damunt, aixecar-se a galop i saltar d’un cavall a l’altre. Un espectacle. A més a més eren molt belles i fogoses. Lluitaven i follaven de meravella, a sobre. Moltes són les històries d’herois amb qui van lluitar i seduir, diguem-ho finament. Aquil·leu, Hèracles, i fins i tot el mateix Alexandre el Gran, que segons l’historiador Plutarc, va trigar tretze dies a satisfer el desig de la reina de les amazones.

 

Són nombroses les històries sobre les mítiques amazones i no s’acaben en època grega. Quan els límits del món conegut es van anar ampliant amb el descobriment d’Amèrica, en van anar sorgint de noves. L’extremeny Hernán Cortésva escriure una carta a Carles V  dient-li que havia sentit a parlar d’una illa habitada només per dones. No va ser l’únic. Els mites perduren, reneixen, no tenen límits. I la fantasia d’alguns homes, també. La fantasia de conquesta, una fantasia patriarcal, lluent com l’or del Dorado, projectada sobre dones que porten els pantalons, que els sedueixen a la batalla i al llit però que quan les coses tornen al seu estat natural, continuen estant supeditades als desitjos masculins.

Mentre escric aquest article m’apareixen anuncis de calcetes i pijames de Wonder Woman, personatge basat en la reina Diana de Temiscira. De veritat us creieu que aquesta indústria feminista ens empodera? El còmic va ser un èxit, això sí, i el 1942 Wonder Woman ja era el tercer superheroi en popularitat (entre els homes), al costat de Batman i Superman. No sé quins són els superpoders d’una dona, però entre els meus no hi figuren els que ostentava l’heroïna de DC Comics. No tinc un llaç de la veritat, ni cavalco damunt del cavall ni durant tretze dies sobre un home, ni sóc una valenta guerrera. Ningú no tria la lluita ni el sofriment. Valenta t’hi tornes, per necessitat.

 

L’amazona vista amb ulls de dona lluitarà i follarà, quan vulgui i amb qui vulgui, amb les armes que vulgui i contra qui vulgui. Però no en funció d’una fantasia masclista. I guardeu-vos tota aquesta altra gran indústria de la motivació i de l’autoajuda. Riurà quan tingui ganes de riure i plorarà quan tingui ganes de plorar. No li demaneu que sigui capaç de pujar muntanyes i de ser campiona de tir amb arc. Deixeu-la que es llepi la ferida i la plori. Que sigui fràgil també. No li digueu que li reconstruiran la teta, perquè potser ja no la vol. El que vol és reconstruir-se com la dona que ella vulgui ser, sense sotmetre’s a cap arquetip. No li demaneu que sigui sempre valenta, desitgeu-li que sigui feliç.

 

Li vaig dir a la meva germana que s’havia convertit en una amazona, però ara m’he adonat que li vaig dir una estupidesa i potser fins i tot una mentida. La projecció d’un relat absurd que només podia haver pensat un nen o, encara pitjor, un home.