Després de més d’una setmana tancat a casa, m’assec amb mi mateix i m’autoproclamo ruc com una sabata. Jo, del coronavirus, no en sé res. Res de res! De debò, eh? No és falsa modèstia ni ironia: ni idea, no en tinc ni idea. I em comparo amb les veus que fa dies que sento a la ràdio, que veig a la tele o que llegeixo al Twitter, acabant les piulades amb un punt final, és clar, que sempre dona més aparença de rigor i seriositat.
Com en saben! I cap d’ells no és especialista en el tema, ni metge, ni epidemiòleg, ni res que s’hi assembli. Però tant se val. Els llegeixo, callo i aprenc: «El coronavirus? L’han creat en un laboratori i és una eina per dominar el sistema». «Això ho han creat els Estats Units per matar els xinesos!». «El sistema de pensions és insostenible! Alguna cosa s’havien d’inventar per matar jaios». «En fan un gra massa! Els anglesos passen de tot i no hi ha tanta alarma, allà» —aquesta darrera, per sort, va caducar fa uns dies.
«Sabien que venia una epidèmia així i no es van prendre mesures fins l’últim moment, són uns ineptes!». «Això ha vingut per quedar-se, ho passarem tots si és que no ho he passat ja, sense adonar-nos-en!». «En el moment que més els interessi trauran la vacuna i ja veurem com la distribueixen, ja veurem!». «El confinament durarà fins passat Setmana Santa, després tornarem a la vida normal, m’ho ha dit el meu veí, que el seu cosí treballa a un hospital». «Quina exageració! No sé per què us preocupeu tant, és com una grip però una mica més forta». «El coronavirus se’n va amb la calor»...
... M’aixeco, apago la ràdio, tanco la tele i llenço el mòbil per la finestra. Penso que fa nou dies que estem tancats a casa i ens en queden uns quants més. I concloc que potser que ens dediquem a fer neteja a fons, llegir molt, mirar sèries, fer ‘skypes’ amb els amics, practicar esport, i a ensenyar-ho a Instagram, què carai, que ara els ‘haters’ estan fins i tot en contra d’això. Quan tot acabi, ja n’aprendrem, ja en traurem conclusions i ja donarem lliçons. Els bars estan tancats, però els arguments de taverna estan més vius que mai. I els cunyats també. Pesats!