Des del passat 1 de setembre ja no cal pagar per circular per les autopistes AP-7 i AP-2. L’aixecament dels peatges ha estat molt celebrat a tot el territori, especialment al Baix Penedès, on confluïen aquestes dues vies ràpides de titularitat estatal.
Pels ciutadans suposa un important alleujament poder usar aquestes dues autopistes de manera gratuïta, especialment per aquells que es desplaçaven diàriament a treballar a les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona. La saturació endèmica que presenta l’N-340 —especialment a l’estiu— deixava com a única alternativa l’ús de les autopistes de peatge.
En aquest sentit, doncs, l’estalvi que suposarà pels ciutadans l’alliberament de les dues autopistes serà molt benvingut. A més, de retruc, es pot produir un descens de trànsit per la carretera nacional. Ara bé, aquesta situació també planteja dubtes perquè té algunes implicacions negatives, que cal no passar per alt.
A més d’haver de resoldre de quina manera es finançarà a partir d’ara el manteniment d’aquestes vies, l’aixecament dels peatges pot esdevenir un pas enrere en la lluita per reduir les emissions de combustible i fomentar l’ús del transport públic. Amb unes línies de Rodalies que segueixen sent totalment deficients, l’impuls del vehicle privat per anar a Barcelona o Tarragona pot ser ara molt més gran.
Aquest estiu hem vist imatges de trens totalment saturats i amb unes aglomeracions que, en època de pandèmia, eren molt poc recomanables. Si el coronavirus ja ha comportat un augment d’ús del vehicle privat en detriment del transport públic, l’alliberament dels peatges no farà més que aprofundir en aquesta direcció.
A més a més, ja hem vist que l’efecte crida que ha generat la gratuïtat d’aquestes autopistes s’ha traduït en llargues retencions en moments puntuals, com al final dels caps de setmana. Es produeix la paradoxa, aleshores, que el que hauria de ser una via ràpida es converteix en una via totalment lenta.
Davant d’això algunes veus ja han reclamat que caldria cobrar per l’ús de les autopistes, tot i que amb preus més reduïts que els que hi havia fins ara. El finançament necessari per fer un correcte manteniment d’aquestes vies no hauria de sortir dels pressupostos generals, ja que això voldria dir que ho paga tothom, tant els que fan servir les autopistes com els que no. En canvi, fer pagar per l’ús de les vies sembla molt més just i, a més, pot ajudar a desincentivar un mica l’ús del vehicle privat.