Calafell ha acabat l’any 2019 i ha començat el 2020 amb una creixent alarma social per l’onada de robatoris, principalment a comerços, que hi ha hagut als nuclis del Poble i de la Platja. Una situació que va estar a punt de descontrolar-se quan diversos veïns, farts de la situació, van amenaçar de posar en marxa patrulles veïnals nocturnes.
Finalment, una presència més elevada de Mossos i policia local a les zones més conflictives sembla que ha reconduït la situació. Segons l’alcalde, Ramon Ferré, les persones responsables d’aquests robatoris —un total de sis— procedien de dos immobles ocupats del nucli del Poble. Una va ser detinguda i les altres han marxat del municipi, tot i que se’ls busca.
L’episodi ha tornat a posar sobre la taula la necessitat de tenir més Mossos d’Esquadra al Baix Penedès, d’acord amb l’augment de població dels últims anys. Però també ha posat en relleu una vegada més que l’evolució que ha experimentat la comarca els últims lustres ha estat molt equivocada.
Si ens cenyim a les explicacions de l’alcalde de Calafell, aquest grup de persones s’havien instal·lat provisionalment al municipi amb la voluntat de delinquir, i després marxar i fer el mateix en un altre poble. No és res que sigui nou, és un ‘modus operandi’ que ja s’ha viscut en altres poblacions de la comarca o de la província.
El problema aquí és que el Baix Penedès és una destinació especialment golosa per aquesta gent que es mou fora de la llei. L’enorme parc de pisos buits que tenen poblacions com el Vendrell, Calafell o Cunit —així com la gran quantitat d’urbanitzacions semi desertes— produeix un efecte crida per buscar ‘habitatges provisionals’ on instal·lar la base d’operacions.
Un cop més, tornem a la mateixa arrel del problema que ens remet al creixement i la construcció desmesurada que hi ha hagut durant molts anys a la comarca, i que ara ens torna com un bumerang. Si a això se li afegeix un sistema legal caduc com és el de l’Estat espanyol, el còctel està servit.