Deu ser cosa de l'edat, però a mi em sembla que fa dos dies començava a treure el biquini de la calaixera i la Festa Major donava el tret de sortida a l'estiu. Ni tan sols he tingut temps d'apreciar el 'kit' anual perfecte que cada supermercat posa a la disposició de tots nosaltres durant la Castanyada per mostrar les nostres virtuts al forn i donar-nos-les de cuinetes fent panellets —tot sigui dit, no és gaire difícil fer-los—. Però senyors i senyores, sí, ja tenim aquí el Nadal.
També és possible que sigui cosa de l'edat que em sembli que cada any tot aquest 'tinglado' comença més aviat. Els panellets es barregen amb els torrons a les estanteries dels súpers i tota aquesta dèria pel 'Black Friday', que ja està clarament instaurat, fa avançar les compres de Nadal i l'ambient nadalenc en general. Sigui com sigui, ja tornem a tenir aquí els mercats plens de llumetes, màgia, pau i amor —o això diu la nadala.
En aquesta voràgine inevitable de consumisme extrem a la que acabem d'entrar, cada cop són més les veus que posen el crit al cel i converteixen l'acte de comprar en una acció gairebé amb motivacions sortides de l'infern. En quin moment hem perdut el nord i tots tenim assumit que comprar és dolent? Perquè jo ho sé —o ho tinc interioritzat—: si compro coses inútils que no tenen cap transcendència a la meva vida, el primer pensament és el d'estar fent alguna cosa malament. No només en aquests casos, sovint l'acció de comprar em genera malestar.
És realment tan negatiu? Per primer cop en molts anys, he pensat seriosament sobre aquesta voràgine consumista i ho tinc ben clar: comprar no és el problema. El fet de comprar genera riquesa al nostre entorn, ajudarà a algú a tirar endavant la seva família i la seva vida, i és a més una forma molt potent de posicionar-nos. De fet, la més potent: els diners mouen el món. El dilema està en on comprem. Poder gastar els nostres diners, els quals ens ha costat —a la gran majoria— molt d'esforç guanyar, no ens hauria de fer sentir malament i si ho fa, és que alguna cosa falla.
Això no és una al·legoria al petit comerç, és un crit a utilitzar allò que mou el món per deixar clara la nostra postura: respecte al medi ambient, promoure valors positius, finançar empreses i productes que aportin un bé a la societat. És igual si es tracta d'una camisa, d'unes ulleres de sol o una patata. Gasteu els diners i tants diners com vulgueu, però si quan arribeu a casa aquest fet us fa sentir malament, sapigueu que ho podeu canviar. Comprar no és dolent.