Us porto EL TEMA. Ens pensàvem que no ens arribaria, i au, ja el tenim aquí. Ens pensàvem que això era cosa dels xinesos i au, Itàlia en estat d'emergència màxim i aquí, al final, també. Era un hihi-haha i ara ho hem de fer tot a cuitacorrents. Això és una mica una tragicomèdia.
Fa una setmana estava a un concert a l'Auditori del Fòrum amb 3.083 persones més i amb set dies s'ha capgirat absolutament tot. L'apocalipsi. Tinc el carret del mòbil ple de fotos de prestatges del Mercadona buits que m'han anat arribant a través dels grups de WhatsApp i Telegram. Als súpers no hi queda paper del cul ni fuet, però tinc sort que m'agrada el bròcoli. De coronavirus no sé si morirà, la gent, però de gana segur que no.
Ara es veu que els governs, ajuntaments i empreses han descobert el teletreball. El coronavirus haurà fet més per la conciliació familiar i pel foment de treballar des de casa que anys de pressió dels treballadors que reivindiquen que, amb un ordinador i Internet, es pot fer la mateixa feina des de qualsevol racó: a l'oficina, al bar, a casa o en un xiringuito a la platja. Boom. Als directius d'algunes empreses els hi deu petar el cap.
És evident, però, i en som conscients, que hi ha feines que requereixen la presencialitat, i està clar que la crisi del coronavirus farà molt de mal a empreses petites, mitjanes i grans i sobretot, no els oblidem un cop més, als autònoms. Treballadors que treballen pel seu propi compte que, si ja els costava fer els números cada mes, estan veient com aquests darrers dies —i els que queden per endavant— els estan caient feines, projectes i encàrrecs. Un minut dues setmanes de silenci per a ells, si us plau.
Enmig de tota aquesta absoluta paranoia, però, permeteu-me posar-me un pèl cínica. Si tot fos idíl·lic, si no hi hagués repercussió econòmica —que al final, és el que ens mou a tothom—, tots i cadascun de nosaltres signaríem amb els ulls clucs un confinament preventiu obligatori durant uns dies i que al cap de dues setmanes tornéssim a sortir al carrer, refets, reviscuts, plens. Podríem acabar aquell llibre que vam començar fa dos mesos, dormir més de les sis hores que dormim habitualment, cuinar amb tranquil·litat i no dependre dels precuinats del súper, mantenir una conversa de més de quinze minuts amb els familiars, posar rentadores, començar d'una vegada alguna de les vint sèries que tenim a 'Mi Lista' del Netflix, ordenar el disc dur, ordenar els armaris, ordenar en general. Bé, la llista és infinita però no tinc més temps, he d'anar a fer cua al súper abans que obrin!