Reflexes al Delta de l'Ebre.

El gener més llarg

Etern, interminable, incomptable, inesgotable, infinit. Totes elles són paraules sinònimes per definir el que ha estat el gener més llarg, crec, de la història. Aquesta percepció he comprovat a les xarxes socials que l'he compartit amb moltes persones, i és que com es poden convertir 31 dies en 400? No ho sé, però aquest gener l'he sentit així. Sou conscients que en aquest mateix mes celebràvem l'entrada al 2020 i els Reis d'Orient ens portaven regals?

Tot això són records que em semblen tan llunyans en el temps com si m'estiguessin parlant de les últimes olimpíades. En tan sols 31 dies crec que hem assolit tots els titulars que a final d'any concentrem en format resum: l'explosió d'IQOXE, el Glòria, el Coronavirus, la mort d'una llegenda del bàsquet... Aquest gener ens ha deixat desgràcia, i molta, especialment a les nostres terres, i el desig de passar pàgina només començar l'any ens ha deixat a tots i a totes físicament i mentalment esgotats.

Ha estat un gener tan i tan llarg, que el 'Blue Monday' —oficialment el dia més trist de l'any— ha passat completament desapercebut i gairebé s'ha convertit en perpetu. Els núvols, els dies grisos, la pluja i la foscor no han ajudat gaire tampoc. Mai havia pres tan sentit l'expressió 'gener costerut' i els propòsits que ens vam marcar a dia 1 i que segueixen al calaix, sembla que ja hagin agafat pols. 

Però no, simplement han estat 31 dies, eterns això sí, però al final no eren infinits. Ja som a dia 2 de febrer i ara toca més que mai intentar dotar-se d'aquesta injecció de dopamina que ens va fer passar el desembre volant, perquè quan gaudim de la vida, tot passa més ràpidament. El febrer de moment ens està deixant albades i postes d'un vermell i taronja tan intens i viu com el que ens fa falta ara mateix a la vida. Així que, com a propòsit a estrenar aquest 2020, abraçaré el febrer i l'espremeré com a mètode anti-gener. No desitjo que arribi l'agost com Els Pets, però sí que frisava pel febrer...