Pla general dels assistents a l’acte del Seguici Petit de la festa major de Santa Tecla

Tenir memòria

Els bars i restaurants de la plaça de la Font han romàs tancats durant els actes principals de Santa Tecla

La Tecla d’enguany, a banda d’estar passada per aigua, també ha deixat un pols entre hostalers i autoritats sense precedents. Els bars i restaurants de la plaça de la Font, el centre neuràlgic de la Festa Major tarragonina, han romàs tancats durant els actes principals de la celebració patronal.

Els restauradors asseguren que ho fan com a «acció de protesta per les limitacions horàries que ha establert el consistori durant la celebració dels actes». A més, han presentat una demanda contra les restriccions que els impedien muntar terrasses i servir a l'interior dels locals.

La mesura, com era d’esperar en aquest despropòsit, no ha tingut recorregut. El jutjat de torn ha denegat les mesures cautelaríssimes que demanaven els empresaris. Tot i això, l’alcalde Ricomà ha cedit i ha autoritzat els locals a tenir clients dins dels bars, sempre que tinguessin entrada per veure els actes.

Ara bé, sembla que tot i el gest, els empresaris plaçafontins no en tenen prou i han decidit continuar amb la protesta. Fins i tot, s’han atrevit a demanar el cessament de la consellera de Cultura i Festes, Inés Solé, ja que l’acusen de «privatitzar la plaça».

Realment, però, qui pretén privatitzar la zona són ells. La plaça de la Font, com qualsevol altre espai de la via pública, és l’escenari principal de la celebració i ha de prevaldre, per sobre cap interès i finalitat, el seu ús popular. En definitiva, la gran àgora és de la ciutat i la ciutat en fa ús quan la necessita, sense condicions ni advertiments.

En aquest context, no s’ha de perdre de vista que fa un any i mig que les terrasses que ocupen la plaça durant tot l’any, no han pagat la taxa d’ocupació de la via pública a causa del context difícil derivat de la pandèmia.

És una mesura que s’ha de celebrar però que hauria de servir per tenir memòria i més capacitat d’adaptació durant només tres dies, en unes mesures tecleres extraordinàries que esperem que no s’hagin de repetir.