Raimon diu que al nostre país, la pluja no sap ploure. O plou poc o plou massa. Si plou poc és la sequera, i si plou massa és la catàstrofe.
Catalunya deixa enrere el tercer estiu més sec en més d’un segle. Segons els analistes, des del 1928 que no plovia tan poc entre l’1 de juny i el 31 d’agost. En concret, s’han acumulat tan sols 25,1 litres per metre quadrat. Es tracta d'un valor que representa el 26% de la precipitació normal en la mitjana del període de referència 1981-2010, que és de 95 litres per metre quadrat.
Amb l’entrada del setembre, però, aquesta tendència ha quedat trencada de manera brusca. Un episodi de pluges torrencials ha pentinat el país, des del sud-oest, i ha girat cap al litoral. L’aiguat, que ha deixat 77,7 litres per metre quadrat en només 30 minuts, ha inundat baixos i carrers i ha comportat greus afectacions en poblacions del Baix Ebre i el Montsià.
Ha estat un autèntic desastre natural. Una catàstrofe que ningú s’esperava i que ni les previsions més alarmants ho van saber preveure. Ara, els alcaldes de les localitats més afectades reclamen ajudes per part de les diferents administracions. Insisteixen que calen compensacions directes i efectives.
La demora que es va patir a la Conca de Barberà en la tramitació i la concessió d’ajudes pels danys del temporal de 2019 no hauria de tornar a passar. En aquella ocasió, les compensacions dels aiguats no van arribar fins, pràcticament, dos anys després.