Aquesta setmana he acabat les vacances i, enguany, he aconseguit desconnectar força. Tot i això, ara quan he tornat he vist que no m'he perdut gran cosa. La preocupant deriva de les mesures suposadament antipandèmia s'ha accelerat, l'últim paladí del procés ha trontollat al pedestal i tornem a comparar viatges per veure qui és més ecoterrorista.
El que em sembla més gros de tot plegat és això del toc de queda i els botellots —botellons—. Les filigranes que fan per justificar els primers amb els segons són tan espectaculars com absurdes. Perquè els botellots deuen ser efecte directe de la pandèmia, sense precedents de cap mena.
Si no m'he perdut cap capítol, tot va començar amb el Procicat dient que, a partir de tal barem hi hauria toc de queda. Al cap d'uns dies, quan els municipis n'anaven sortint, van decidir abaixar-lo. Sense que s'expliqués ni dimitís ningú ni res.
És a dir, surten a vendre'ns que dies enrere s'havien equivocat i que el barem era massa generós i s'havia d'abaixar, però que no passa res. Si de debò s'ho creuen, no hauria de sortir algú a demanar perdó per haver-se equivocat, o almenys a explicar-ho? Doncs no, els dolents són els del TSJC que no els deixen fer i desfer a voluntat.
Perquè allò de la 'Generalitat republicana' —en referència a concepte de república catalana, no en referència exclusivament d'ERC—, allò de governar amb esperit republicà, de posar la vida al centre, es veu que era això, fer el que els roti. Sense actes del Procicat, però venent transparència i canviant d'idea cada quatre dies a veure qui la diu o la fa més grossa. I ara també, fent anar excepcionalitats com el toc de queda perquè hi ha gent que es troba i beu al carrer de nit.
I ja no sé si és droperia, desídia o deixadesa, però competència per governar segur que no. De fet crec que voler fer anar el toc de queda d'aquesta manera diu molt de la política d'algú. Més que no pas si municipalitza o externalitza serveis, o si posa o treu càmeres de vigilància al carrer.
I el problema és que no serà l'última, perquè si fins ara han fet les absurditats que han fet, seguiran intentant-ho. Perquè han colat mesures sense sentit i limitacions aberrants sense despentinar-se i canvis de criteri constants com a norma habitual. Només com a exemple, recordar que s'han tancat comarques senceres amb menys població que alguns barris de Barcelona. O que les persones que viuen soles, tècnicament, s'havien de passar la Setmana Santa sense sortir de casa ni rebre-hi ningú, perquè sí, perquè així ho va decidir Sant Procicat.