Bon dia i bon any. Un any que per mi comença sempre el tercer dilluns de gener, altrament dit Dilluns Blau, que és quan sóc més feliç de veure-us enfonsats en la merda més pregona.
En els temps que corren, hem d’extremar les mesures de prevenció. Personalment, no surto de casa sense la meva mascareta blau cel on hi posa ‘I love Cambrils’, que és per l’única localitat per on legalment puc circular. Crec, perquè m’he perdut amb les regulacions administratives i, segons m’informen, ara la tupinada que està de moda entre els nostres dirigents demòcrates és suspendre eleccions per escurçar més la distància conceptual i política amb la república platanaire de San Teodoro i el Coronel Tapioca. Ja tenim la Ítaca tropical a tocar.
Però al tema. Amb la màscara de cambrilenquisme sóc capaç de travessar totes les línies enemigues de la ciutat. Amb un nivell d’incògnit apreciable, vaig al BonÀrea a comprar embotits de la mínima qualitat possible, a l’estanc a barallar-me cada dia perquè em deixin pagar un paquet de tabac amb targeta —ni la pandèmia ha pogut vèncer l’absurditat del pago mínimo diez euros— o al barber. Em convenia, perquè he passat les festes bunqueritzat a casa i fent-me trenes a les patilles. El meu barber va estar molt content de veure’m tot i la feinada que sempre li porto. Em va saludar amb entusiasta ‘Bon dia, Miquel!’ que em va espantar i tot. L’objectiu no era altre que fer-ho saber al client que atenia en aquells moments, que es veu que era el Macarrilla petit, que feia cara de pomes agres.
M’han dit que els famosos Macarrilla van protagonitzar una sonora espantà a Instagram, però no vam poder comentar la jugada perquè, simplement, no ens vam reconèixer emmascarats com anàvem. Es va quedar ben xascat el nostre comú barber, que fa la funció arbitral i sapientíssima d’un Néstor homèric però que també li agrada més un sarau que a l’alcalde de Riudoms Sergi Pedret punxar-se vacunes del coronavirus. Les estan passant putes, els restauradors cambrilencs, així que no en farem llenya i els mostrarem el nostre suport més incondicional davant del embats capriciosos de l’Administració.
Per sort, tenim molts altres temes per fer safareig local i tots ens arrosseguen cap a la casa gran. Per qui no ho sàpiga, Cambrils fa gairebé un mes que es troba als llimbs. És una ciutat fantasma no només perquè els carrers estan semideserts sinó perquè el sistema informàtic de l’Ajuntament i diversos serveis municipals —tots, de fet— han caigut i no hi ha hagut collons d’arreglar-ho en més de tres setmanes. Totes les ànimes cambrilenques som en aquest moment en un purgatori incert, com si fóssim a l’univers de Soul, això sí, sense tota la matraca metafísica de pa sucat amb oli que ens ha volgut colar la Pixar per fer-nos oblidar que els problemes que tenim són d’aquest món i no del de més enllà.
Us estareu preguntant com pot ser que un sistema informàtic públic que gestiona una ciutat de prop de quaranta mil habitants, amb quatre-cents treballadors municipals —només dos dels quals són informàtics, em comenten, i no precisament gaire bons— no es pugui restablir en un temps raonable i tingui paralitzat tot l’Ajuntament. Literalment paralitzat: la majoria de treballadors són a casa i no es volen establir mecanismes transitoris presencials per por de la Covid-19. Està tothom cagat. Es desconeix si la informació sensible dels ciutadans tenia còpia de seguretat al núvol i de fet, no se sap encara com ha pogut petar tot.
Sí que se sap que hi ha precedents. Entre el mes d’abril i maig passat, encara en confinament, va saltar la connexió a internet de tots els equipaments municipals. En una demostració d’intel·ligència i d’enginyeria que ni els romans, tot el sistema de connexions entre els centres de l’Ajuntament es basa en un sol cable de fibra que va d’un lloc a l’altre, linealment i sense tallafocs. Res de nodes i de xarxes diversificades. Aquest cable de fibra va ser localitzat en una arqueta per un rata que devia ser de l’oposició, perquè li va fotre queixalada i va deixar incomunicats els serveis municipals.
[predef]telegrammiquelbonet-610[/predef]
No va transcendir res, esclar, però durant tres setmanes, per exemple, la Policia no va tenir accés a cap càmera de videovigilància. Llàstima no haver-ho sabut, perquè hauria pogut irrompre al Centre Cívic i emportar-me, no sé, material de l’Escola de Puntaires o de l’associació Dones Amunt. Van poder trobar el cable mossegat per la rata i, en comptes d’aïllar-lo amb els revestiments antirosegadors que se solen posar —a les rates els encanten els cables de fibra òptica—, el van canviar per un cable exactament igual. Resultat: la rata —perquè devia ser la mateixa, són tossudes— va atacar de nou, menjant-se tot un extrem, de manera que es va haver de canviar tot el cablejat, transportant unes setmanes més Cambrils al temps del Setge borbònic.
Allò ho van poder tapar, però ara que el merder és colossal no han pogut. Ni l’alcaldessa Mendoza ni el regidor responsable Pellicer han sortit a donar cap explicació, com és habitual, però el Govern municipal s’ha afanyat a fer córrer que hem estat víctimes d’un atac informàtic i un haqueig pervers. En realitat, que algú pugui prendre’s la molèstia de haquejar l’Ajuntament de Cambrils i que els regidors ens convoquin un gabinet de crisi com si QAnon estigués assetjant el Capitoli de Washington fa una mica de riure. Ningú no ens ha atacat, fora de les rates. Això sí, coneixent els precedents i sabent que el disseny i el manteniment informàtic del municipi està fet com el cul estranya menys que no puguem solucionar amb eficàcia i celeritat un problema tan greu.
Simplement, algun treballador de l’Ajuntament va obrir un correu electrònic que no tocava d’algun príncep nigerià que prometia cobrir-lo d’or o va clicar que en alguna pàgina web inconvenient per veure maduritas calientes en tu zona. Un treballador o polític. En tot cas de molt amunt perquè tenia accés a la majoria d’arxius de la xarxa municipal i va propiciar que el sistema s’infectés de cap a peus. El desgavell és total. Això no seria gens estrany, perquè al nostre Ajuntament tothom va més cremat que la pipa d’un índio, com demostra el cas recent d’un regidor i una funcionària municipal enganxats en pilota picada damunt de la taula del despatx consistorial, tot intercanviant fluids sexuals. A mi em posa bastant calent que sobre les declaracions anuals d’IVA i IRPF que envio s’hi practiquin libidinosos adulteris. És un gènere porno que s’hauria d’explotar més.
La funcionària en qüestió, per cert, hauria estat apartada per vulnerar algun reglament que impedeix follar a la feina —quina injustícia— però el regidor, càrrec electe, al no estar subjecte a la normativa en qüestió, continua com si res. Si bé ja en té prou amb haver de transaccionar amb la seva dona què s’ha de fer ara, perquè tot Cambrils en va ple. L’alcaldessa i l’equip de govern, és clar, també ho han tapat, perquè quedaria molt poc feminista i republicà haver d’explicar per què s’expedienta la treballadora i no el regidor implicats.
Sigui com sigui, des del 22 de desembre que estem penjats. I, de moment, no hi ha cap perspectiva que algú sàpiga arreglar el sistema. Se suposa que ara que els treballadors de l’ajuntament han de tornar a cobrar la nòmina s’apressaran una mica, perquè això sí que és sagrat. Fa una setmana que es veu que ja van poder fer tornar l’internet, amb la qual cosa em quedo més tranquil perquè els regidors podran tornar a obrir webs i missatges potencialment perillosos, perquè no s'hi poden resistir, com les rates amb els cables de fibra. Almenys però, amb les rates saps a què atenir-te i són una mica més honestes.
NOTA D'ACLARIMENT: La treballadora municipal enganxada amb les mans a la farina NO ha estat expedientada, només apartada del seu lloc físic de feina mentre no es prengui alguna determinació al respecte. Si es pren, cosa que és possible que no passi mai. Lamento que la manera d'expressar-ho pugui portar a equívocs.