Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Seat 1500

Carreteres tarragonines

Un fenomen estrany recorre les carreteres tarragonines. Malauradament no és ni nou, ni tampoc exclusiu de les nostres comarques

Seat 1500
Els llums d'un Seat 1500 tarragoní, un cotxe tan vintage com el costum de fer servir els intermitents. | Marc Pascual

Un fenomen estrany recorre les carreteres tarragonines. Malauradament no és ni nou, ni tampoc exclusiu de les nostres comarques, però aquestes darreres setmanes m’hi he fixat de manera especial: per què la gent no fa servir els intermitents?

 

Tornant de Tàrrega, quan a la baixada de Belltall ens avançaven sense indicar-ho amb els intermitents, vaig pensar que s’havien despistat. Ja podíem imaginar-nos que tornaria al carril de la dreta, després de l’avançament, però que costava explicitar-ho?

 

Quan, un altre dia, anant a l’Hospitalet de l’Infant  em vaig adonar que a l’A-7 ningú els utilitzava, vaig pensar que devia ser cosa d’aquella autovia. Però, és clar, tampoc tornant de Falset, ni anant a les Borges Blanques, semblava que ningú en conegués la seva existència...

 

Aquest cap de setmana, tampoc a la gran rotonda de les Gavarres, entrant a Tarragona ciutat, ningú et permetia intuir si els altres conductors continuarien circulant pel seu perímetre o, en canvi, estaven interessats en sortir a la següent sortida. Com podem saber-ho, si no és a través de les indicacions lluminoses?

 

Busquem-ne les causes:

  • Prémer la palanca de l’intermitent té un cost econòmic? No.
  • Té un cost físic per al conductor? Molt relatiu.
  • Té algun benefici pel conjunt dels conductors que en aquell moment estan circulant a prop de l’automòbil? Sí, sens dubte, perquè així poden anticipar els següents moviments que hi haurà a la via.
  • Té algun benefici pel mateix conductor que activa el senyal? Sí, també, perquè millora la seva seguretat al voltant.

 

Per tant, si posar els intermitents no té cap cost per a un mateix —excepte la mandra?— i, en canvi, el seu ús és beneficiós per un mateix i també per als altres, per què hi ha gent que no els utilitza? D’aquí, doncs, que es tracti d’un fenomen estrany i incomprensible que caldria estudiar.

 

Ja sé que aquesta, avui, és una guerra perduda, perquè si amb totes les campanyes publicitàries de conscienciació dels últims anys encara no hem aconseguit que la gent no begui quan ha de conduir o no superi el límit de velocitat a la via, difícilment els conductors començaran a fer servir els intermitents.

 

Però no per això ens hauríem de resignar. Si els conductors no segueixen un raonament lògic en aquesta qüestió —com en l’alcohol, el carnet, el cinturó de seguretat o la velocitat—, quina solució li queda a la societat? Caldrà començar a multar els infractors de trànsit, també pel que fa als intermitents? Espero que aquesta no hagi de ser la solució, per bé que després de les conseqüències econòmiques de la dura pandèmia, amb la consegüent baixada de la recaptació pública, seria una bona manera de recuperar les arques comunes.

 

Seguirem focalitzant-nos en els parquímetres i les zones blaves o posarem la mirada en aquells aspectes de la conducció que realment poden provocar accidents tràgics?

 

En tot cas, tampoc cal patir, perquè de ben segur que els ingressos obtinguts de la mesura serien escassos, perquè tothom començaria a fer servir els intermitents com mai abans. Ara, com a mínim guanyaríem en seguretat a les nostres carreteres i podrem conduir més tranquils.

 

Poseu els intermitents, va, que no costa tant!