A mitjan juny farà un any que va tenir lloc a Tarragona la primera edició de POETITZA’T (@poetitzat), un festival de poesia que va néixer espontàniament a Twitter amb la intenció d’omplir el buit de versos que hi havia a la ciutat després de la desaparició d’iniciatives com ara Hipermetropoesia o Veus Paral·leles, les quals no van tenir la continuïtat (o la sort) que es mereixien. El detonant d’aquest nou projecte va ser l’enveja sana, el desig d’emular aquelles localitats que, malgrat ser molt més petites que Tarragona, compten amb festivals o cicles poètics des de fa temps. Poefesta (Oliva), Poesia i + (Caldes d’Estrac), Poesia a les caves (Sant Sadurní) o Poesia a manta! (Cardedeu) n’eren alguns dels exemples a seguir.
El tuit que va encendre la metxa de tot plegat ‒“i un festival de poesia a Tarragona, com ho veieu?”‒ es va publicar el 10 de gener de 2019. L’analogia pirotècnica no és casual, ja que la resposta va ser immediata i fulgurant. Al cap de pocs minuts, diversos particulars i entitats ‒l’Adserà, la Capona, les dues biblioteques de la ciutat (la Pepita Ferrer de Torreforta i la BPT) i l’Escola de Lletres, entre d’altres‒ van oferir-se generosament a col·laborar per tirar endavant la proposta. De fet, aquell mateix dia ja se’n va convocar la primera reunió per posar fil a l’agulla.
Una de les coses que els organitzadors tenien clar des del principi és que el festival havia de ser el més transversal possible, tant en el format i els continguts com en els emplaçaments dels actes, implicant-hi diferents col·lectius de la ciutat. A més, calia evitar qualsevol mena de centralisme i obrir-se cap als barris de Ponent. D’aquesta manera, es van programar recitals i tallers per a un públic de perfils i edats ben dispars en llocs tan poc habituals per a la poesia com el local de la Colla Jove. Així mateix, obeint la màxima de “si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma va a la muntanya”, una cercavila de rapsodes amb xaranga inclosa va realitzar un itinerari des del Pla de la Seu fins al Serrallo, on els assistents i participants van gaudir d’un vermut poètic com a colofó del festival.
Encara que no ho sembli, organitzar un festival de poesia de quatre dies en tan sols cinc mesos significa organitzar-lo a correcuita. Per qüestions de calendari, no va haver-hi prou temps per mobilitzar els agents que podrien haver-li donat l’empenta definitiva. La Casa de les Lletres de l’Ajuntament, sense anar més lluny, només s’hi va poder implicar amb la cessió d’algun espai, la difusió del programa i incorporant-hi l’edició de primavera de Veus de Poeta, un dels dos l’homenatges que cada any dedica a sengles poetes de la demarcació.
Naturalment, hi ha molts aspectes a millorar. Per tal de disposar-hi de més marge de maniobra, els organitzadors de POETITZA’T volien celebrar-ne la segona edició a l’octubre, però la pandèmia n’ha dinamitat els plans. El futur incert que s’albira a l’horitzó no sembla gaire propici perquè es puguin portar a terme, almenys enguany. Tot i així, encara que sigui més endavant, desitgem que la poesia arribi a Tarragona per quedar-s’hi. Com el teletreball.