Vet aquí que una vegada hi havia un jove alcalde d'un poble que enmig d'una pandèmia va acceptar una proposta indecent: vacunar-se contra el virus més temut de tots. La qüestió és que les dosis eren un bé molt preuat, i en aquell moment només uns escollits meticulosament per la seva vulnerabilitat podien rebre-la. D'acord, sí. És evident que estic parlant de Riudoms i el seu alcalde (i el regidor, no l'oblidem) i la famosa notícia que aquest mitjà vostre va avançar i va acabar donant la volta per tots els mitjans estatals i locals —parèntesi per a una curiosa observació, l'art de citar sembla que deu trencar dits a casa nostra—.
La història és de sobres coneguda. Va actuar correctament el senyor Pedret i companyia? L'opinió popular ha votat que no. Va actuar amb premeditació quan va donar el 'sí' que el marcaria més que el de la seva boda? Jo, crec que no, ja sigui per ingenu, per falta de cintura política o vés a saber per què. Ara bé, en aquesta història, tots hem quedat retratats.
Sabeu aquell proverbi que parla de mirar el dit i no la lluna? Doncs així ben bé va reaccionar gairebé tothom. D'acord, els fets de per si eren greus i més si tenim en compte que l'alcalde va celebrar amb alegria a les xarxes que s'haguessin vacunat els avis i àvies de la residència l'Onada, però en canvi s'oblidés d'explicar que ell també s'havia 'acoplat' a la festa —era ben fàcil fer-ho bé, si s'hagués explicat d'entrada, tota aquesta fúria s'hauria apaivagat—.
Però tothom va mirar el dit. Era un caramel·let molt llaminer per a molts actors: per als 'haters' i persones avorrides de Twitter, els 'cunyats' de Facebook, els crítics de poble i, especialment, els rivals polítics.
Fins i tot Argimon va posar llenya al foc a la roda de premsa posterior als públicament qualificats d'execrables fets, deixant Pedret i companyia a l'estacada. Cap sorpresa, per tots és sabut que ERC i Junts van de tot, menys junts. M'hauria agradat veure la seva reacció si els vacunats haguessin estat d'un altre color. Estem en pre?campanya i ja se sap que en temps de guerra, tot forat és trinxera.
I seguint el dit, tothom va posar el crit al cel pels fets, que van ser els que van ser i no tenen excusa ni argumentació. El noble 'no', era sobre la taula. Ara bé, que portem 10 mesos de pandèmia i potser 5 parlant de la vacuna, i que no s'hagin posat sobre la taula casuístiques com la que es va donar a Riudoms —i a moltíssims altres llocs—, torna a deixar retratada una gestió que ja ni indigna, perquè és la que s'espera: un desastre rere l'altre.