Imatge d'arxiu d'una platja amb una Bandera Blava

De platges i banderes blaves

«És curiós com als ciutadans se’ns ven cada any el que interessa segons bufa el vent»

Ara que s’han fet oficials les platges catalanes que aquest 2021 tindran la bandera blava, al Vendrell ha tornat a ressonar en els diferents fòrums d’opinió la decisió de renunciar a aquest distintiu, que des del consistori es va comunicar ara fa uns mesos.

No tinc intenció de tornar a parlar aquí sobre la idoneïtat o no d’optar a les banderes blaves, entre altres coses perquè tampoc en tinc tots els coneixements, però sí que m’ha fet pensar sobre el tema quan he vist les notes publicades pels equips de premsa dels ajuntaments de Calafell i Cunit sobre el fet d’haver rebut de nou les banderes blaves.

Ambdós consistoris remarquen que aquest distintiu és un dels més destacats a l’hora de valorar la qualitat ambiental i el correcte manteniment de les platges, així com un dels més «recognoscibles» per a la majoria d’usuaris i visitants. Això m’ha fet pensar que aquest era el discurs que, des de fa dècades, es repetia des de l’Ajuntament del Vendrell cada estiu, quan les tres platges del municipi rebien —gairebé sempre— aquest distintiu.

Els ciutadans ens hem anat empassant any rere any que la bandera blava era la certificació que les platges del Vendrell eren «de les millors de Catalunya». De fet, tant és així que a la web municipal ‘El Vendrell Turístic’ encara es destaca aquest fet. A l’apartat ‘Les nostres platges’ s’apunta que «des del 1988 la costa del Vendrell està guardonada amb la bandera blava i és considerada, sovint, de les millors de Catalunya». Està clar que la referència a la bandera s’haurà de retirar.

El que vull dir amb això és que aquest era el discurs que se’ns havia venut sempre fins aquest any, quan ha fet un gir de 180 graus i s’ha decidit renunciar a aquest guardó amb l’argument que es vol treballar «una altra direcció», prioritzant la naturalització de les platges i la cura de «la flora i la fauna».

«No cal que ens vinguin a dir que les nostres platges són boniques, ja ho sabem», deia la regidora de Platges, Bàrbara Peris. I probablement té raó i sigui absurd que s’hagin de complir uns estàndards que marca una institució i que són iguals per a tothom —i vés a saber amb quins interessos— per donar un certificat de qualitat de les platges. De fet, cada cop són més els municipis que decideixen prescindir de les banderes blaves.

Però el curiós és com als ciutadans se’ns ven el que interessa segons bufa el vent. Un any és imperatiu tenir la bandera blava per demostrar que les platges estan en bones condicions, i al següent, de cop i volta, se’ns diu que tota aquesta parafernàlia realment no és necessària. I els ciutadans, pobres de nosaltres, què hem de dir, si no sabem res de res. Sort en tenim que hi ha uns experts que ens guien i ens diuen a cada moment allò que és bo i desitjable pel nostre municipi.