Els 6 millors llocs on trobar bolets a Tarragona
A Tarragona, tot i no comptar amb la regularitat de les temporades de bolets als Pirineus, també tenim colls i boscos humits, que ja des de les pluges de finals d'agost, si es coneix el terreny, es poden trobar els primers bolets. És sabut que el bon boletaire no revela mai la situació de la rovellonera, però bé que els podem seguir de lluny i intuir per on van.
1. La Mussara
Donada l'altitud de l'altiplà de la Mussara i els encontorns, cap al final de la primavera hi haurem pogut agafar algun moixernó i alguna múrgola, els bolets de primavera característics. Si el final de l'estiu és plujós, a partir del setembre ja podrem trobar els primers pinetells i rovellons a la Mussara i als Motllats. Aquests bolets, al fenàs sota de pi roig prepirinenc que recobreix gran part d'aquests boscos, són els més primerencs entre els de tardor. Amb l'arribada de l'octubre, hi podrem trobar també llenega negra, cama de perdiu als més tardans fredolics.
La temporada de bolets es pot allargar fins al mes de desembre.
És la zona boletaire més cèntrica de la regió, a pocs quilòmetres (tot i que amb nombrosos revolts) de Reus i de Tarragona. Hi podem accedir des del vessant sud-oest, el del Baix Camp, des de Maspujols i l'Aleixar o des del nord-est, a l'Alt Camp, per Alcover, Mont-ral i l'Albiol. A les parts més altes i fresques de la zona, als voltants de La Febró i Capafonts i fins a Farena, boscos més vells i humits, amb alzinars, hi trobarem altres bolets com els camagrocs o els carlets. Un paradís boletaire a Tarragona que cal trepitjar amb respecte i consciència ambiental.
2. Els Ports
Al sud de Tarragona hi trobem el sostre provincial, els Ports, l'immens massís que arriba fins als 1.400 metres d'altitud al Mont Caro i fa de pulmó verd del Baix Ebre. Hi trobem múltiples ecosistemes. Pinedes de càracter més mediterrani, obagues i vessants més assolellats amb alzina i fins i tot faig. Des del punt de vista micològic, això es tradueix en un lloc per per trobar diferents bolets als sotaboscos.
L'accés no és complicat, però hem de tenir present que el Massís dels Ports es troba protegit en tant que Parc Natural i hi hem d'extremar les precaucions i la cura del bosc. Des de Tortosa i agafant la T-342 cap a Roquetes, aviat trobarem la pista que ens durà fins a dalt al Caro i fins a l'altra banda de la serralada, al Maestrat. El clima hi és més fres i humit que a les muntanyes del prelitoral de Tarragona i hi podrem collir camagrocs, rovellons, llengües de bou, rossinyols i d'altres.
3. Bosc de Poblet
Al vessant nord de les Muntanyes de Prades, al costat invers de la Mussara hi trobarem un dels boscos més idonis per als boletaires de Tarragona, el bosc de Poblet. Frondós i amb gran riquesa vegetal, és un ecosistema tan favorable per trobar bolets que la Generalitat, propietat del Monestir i de tots els seus terrenys veïns, en restringeix l'entrada mitjanant la fórmula del Carnet del Boletaire, implantat fa pocs anys.
A les Muntanyes de Prades, els sóls rics en silici, configuren un espai de vegetació més variada, un pH més àcid del terreny i l'aparició de coníferes, pi negre i pi pinyoner. Amb tot, això fa més probable trobar els bolets més apreciats pels experts, els ceps, els ous de reig o els rossinyols.
Des de l'any 2012, per entrar al Paratge Natural d'Interès Nacional del Bosc de Poblet, s'havia de pagar una taxa de recol·lecció de bolets, seguir unes directrius de Bones Pràctiques i respectar la quantitat màxima de bolets que és permesa de collir, sis quilos per persona. Aquest sistema s'havia implantat per protegir l'entorn dels danys als camins, tant de vehicles com de persones, la massificació al bosc o l'abandonament de deixalles. El bon resultat del pla ha fet que ja no sigui necessària l'autorització, però es recomana continuar seguint les normes bàsiques.
Un cop al bosc i seguint totes les normatives, hi trobarem un terreny excel·lent pels bolets típics de Tarragona: rovellons, llenegues, camagrocs, etc. Potser fins i tot algun cep.
4. Serra de Llaberia i Muntanyes de Tivissa i Vandellòs
Són les muntanyes que tanquen el Camp de Tarragona pel sud i un dels passatges boscosos més desconeguts de la regió. Tot i que són formacions molt rocoses, calcàries, i amb vegetació d'arbustos mediterranis, fenassars i pi blanc, que no és l'hàbitat preferit dels bolets, les zones més humides i de més alçada, en especial cap a Pratdip i baixant cap al vessant de la Ribera d'Ebre i el Cardó-Boix componen una vasta àrea boscosa per explorar a la recerca del bolet.
La temporada hi començarà més tard, sobretot a les carenes encarades a mar, però en anys de fortes pluges a l'agost els marges dels camins que duen a fonts i ermites seran un lloc ideal per al pinetell i el rovelló, especialment el vinós o de sang (Lactarius sanguifluus), el més apreciat pels boletaires experts pel seu gust i la seva suculència. En ser majoritàriament lloc de pinedes no hi trobarem gran varietat de bolets, però en ser boscos poc freqüentats hi podrem gaudir d'una millor experiència boletaire.
5. Vall del Gaià
El riu Gaià neix a la Serra de Brufaganya, al nord de la Conca de Barberà o Baixa Segarra i fa un descens suau per aquestes comarques i per l'Alt Camp fins a desembocar al Baix Gaià, prop d'Altafulla. En tot el transcurs fluvial hi podem trobar una gran varietat d'hàbitats i boscos. Des dels més freds a les planes elevades de la Baixa Segarra, prop de Santa Coloma de Queralt, als boscos de pi blanc mediterranis a mesura que baixem.
Podem accedir a aquests boscos poc transitats pels boletaires mainstream des de Pontils per la TV-2011 o pel coll del puig dels Gaigs, fins a trobar les obagues del Montclar. Gràcies al microclima que crea la vall, la temporada és llarga. Comença amb les primeres pluges de finals d'agost i pot allargar-se fins ben entrat l'hivern. Hi trobarem profusió de bolets propis de les pinedes però també algun dels que creix en els alzinars que trobarem al curs mitjà del riu, com els carlets.
6. Serra d'Ancosa
Una altra zona poc coneguda pels boletaires de Tarragona és aquest enclavament entre l'Alt Camp, l'Anoia i el Penedès. Amb una altura que pot elevar-se fins als 900 metres, és una zona humida i on la temperatura sempre hi és molt més baixa de mitjana que a baix al Camp. Entre les obagues d'Ancosa i Rofes, a l'altiplà del poble de La Llacuna, hi podem trobar boscos poc concorreguts de pi blanc, prelitorals, on no és difícil trobar bolets.
Les espècies, com a Llaberia i Vandellòs, seran les pròpies del sól calcari i el bosc mediterrani. Rovellons, cames de perdiu, llenegues i, més cap a finals de tardor, fredolics i camagrocs. Les zones veïnes, a les Capçaleres del Foix, caient cap a l'Alt Penedès, també pot ser un bon lloc per aventurar-s'hi a explorar.