Fa 365 dies, parlar del CF Reus era un sinònim d'alegria enmig d'un panorama força ennegrit. Un 21 de gener però del 2019 es feia oficial la venda de la Societat Anònima Esportiva a US Real Estate Investment Bankers amb els empresaris Russel Platt i Clifton Onolfo al capdavant. El venedor era Joan Oliver i l'operació significava aleshores la salvació d'una entitat estava competint a Segona Divisió, que ja havia patit la desintegració de part de la plantilla i que havia vist com el darrer encontre que havia de jugar davant Las Palmas es va suspendre a l'espera d'una solució definitiva. Amb el vessant esportiu en suspens i el club muntanya avall i sense fre, l'aterratge de Platt i Onolfo semblava el final dels mals dels ganxets. Malauradament, el temps ha donat i tret raons.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Un anunci tant celebrat com estrambòtic
La jornada entre el diumenge 20 i el dilluns 21 de gener del 2019 no serà fàcil d'oblidar per tothom qui vivia el CF Reus des de dins. Després d'uns dies de bogeria, la confirmació de la venda del club per part de Joan Oliver a US Real Estate Investment va ser força ràpida. Els nouvinguts al Baix Camp agraïen a Oliver la venda reconeixent «la seva col·laboració en la transició del club a un nou grup de propietaris». Un missatge que poques setmanes després canviaria quan Onolfo seria conscient del deute real que tenia el club que acabava de comprar. La venda de la SAD es va viure internament amb una alegria desmesurada. Les abraçades entre els maltractats treballadors serien una tònica en aquelles hores, tot i que no amaguen que hi havia detalls que no acabaven d'encaixar com l'estrambòtic comunicat de la venda en anglès o la intenció de construir un centre comercial i un 'Estadi Gaudí' amb capacitat per a 18.000 espectadors. L'alegria no impedia veure aquestes coses que no encaixaven.
La necessitat feia que tothom s'aferrés a aquesta via. Tothom dins de les oficines va treballar en jornades maratonianes des de les 9.00 hores fins a, en alguns casos, la una de la matinada. Tot per facilitar la integració dels salvadors, dels nouvinguts. Les primeres sensacions eren positives: Kurt Onalfo s'integrava a passes agegantades en l'actualitat esportiva del club i la teoria d'Onolfo i Platt era realment engrescadora. Malauradament, l'esperança es va anar diluint. El present s'anava enfosquint i el passat deia adéu de molt males maneres. L'expropietari del club, Joan Oliver, no va dignar-se ni a acomiadar-se dels treballadors. D'un dia per l'altre va passar de ser el màxim mandatari i compartir anys de treball amb els treballadors a desaparèixer com si no hagués existit mai. Desvinculació total. D'altres, com Joan Centelles, ho van intentar però no van rebre bones paraules pel tracte previ amb els treballadors. L'únic que va dirigir-se els treballadors amb un missatge proper va ser Pere Mellado, exconseller d'Oliver.
El futur, en l'aire
El futur del CF Reus és una autèntica incògnita. Esportivament l'entitat està morta. El futbol base està independitzat amb la Fundació Futbol Base Reus fins al juny del 2021 amb opció d'ampliar-ho fins al juny del 2022. Abans s'espera que hi hagi novetats importants en el primer equip, inscrit actualment a Tercera però exclòs de la competició i condemnat, actualment a jugar a Segona Catalana la campanya 2020-2021, situació que podria canviar si la RFEF acata la darrera comunicació del Tribunal Administratiu de l'Esport i el conjunt ganxet ha de ser readmès a Segona B com es va informar el passat mes d'octubre. Pel que fa al filial, aquest hauria de competir la temporada 2020-2021 a Tercera Catalana.
Sigui com sigui, es fa difícil mirar més enllà del dur present. Un CF Reus que no juga, que té la pàgina web caiguda, amb un canal de comunicació com és Facebook mort des del passat 3 de març i amb un compte de Twitter que actualment està controlat per Clifton Onolfo després de mesos d'inactivitat. El nord-americà s'ha encarregat de recordar un cop més que se sent enganyat per l'Ajuntament i per tothom que el va convèncer d'aterrar a la capital del Baix Camp per comprar un club que aleshores competia a Segona Divisió i que ara no juga a cap categoria. És difícil pensar que si les promeses d'aleshores no es van complir, les actuals sí que ho facin. Mentrestant, l'afició ganxeta no té un altre remei que resignar-se i esperar. Ja s'acumula un any sense futbol en el primer equip i caldrà esperar una més per tenir alguna possibilitat de veure el roig-i-negre del CF Reus novament en acció.