Malauradament l'actualitat del CF Reus passa pels despatxos. Després que l'acte de conciliació entre els treballadors i el club acabés sense un acord que hauria impedit el judici, el club ja mira cap a la següent cita del calendari. Aquest dissabte 2 de març acaba el termini per a què el CF Reus Deportiu pugui demanar voluntàriament entrar en el concurs de creditors, procés que va iniciar-se el passat 2 de novembre entrant en preconcurs i que s’ha allargat el trimestre habitual més el quart mes extra que se sol facilitar. Quasi quatre mesos després, tal com va revelar Clifton Onolfo en l’entrevista a TarragonaDigital, el club té previst presentar la sol·licitud de forma oficial per entrar en el concurs de creditors. Aquest procés, molt relacionat mediàticament durant la darrera dècada al món del futbol, és quelcom força desconegut en el principal esport local. Per aquest motiu, posem llum sobre què és, quins seran els passos a seguir i com es veurà afectat el CF Reus.
[predef]reus-144[/predef]
Què és un concurs de creditors?
Es tracta d’un procés que busca garantir la supervivència d’una empresa, en aquest cas una Societat Anònima Esportiva, i assegurar el compliment de les obligacions protegint els seus creditors, aquelles persones físiques o jurídiques que estan autoritzades per exigir un pagament o el compliment d’una obligació contreta amb anterioritat. El procés concursal serveix per bregar amb situacions d’insolvència com la que actualment viu el CF Reus i per reestructurar l’empresa per adaptar-la a la nova situació econòmica que travessa i que travessarà. Acollir-se al concurs no eximirà l’empresa de pagar, únicament facilitarà el camí per complir amb les obligacions contretes reduint part dels deutes acumulats.
Tipus de concursos
Existeixen dos tipus de concursos de creditors: el voluntari i el necessari. El voluntari és aquell que sol·licita l’empresa, justificant-se amb uns números que corroboren la seva situació d’insolvència actual o imminent. Quan un concurs és voluntari, la Llei Concursal assegura a tots els creditors els pagaments dels deutes contrets des del dia de la declaració del concurs mentre que els deutes anteriors queden en suspens pendent de quan i com s’han de pagar. El segon, el concurs necessari, és aquell que sol·licita algun dels creditors. En el cas del CF Reus, el concurs és voluntari.
Primer pas: declaració i nomenament d'administradors
Hi ha sis passos principals que el CF Reus haurà de seguir un cop sol·liciti el concurs de creditors. El primer és la declaració del concurs, les mesures cautelars o la conclusió o reobertura del concurs. En aquest primer pas, el CF Reus ha de demostrar la seva insolvència i sol·licitar al Jutjat Mercantil Nº1 de Tarragona l’entrada al concurs. Aleshores, el jutge examinarà els comptes roig-i-negres i prendrà una decisió sobre si declarar o no oficialment el concurs.
El segon pas, un cop rebut el vistiplau judicial, és el nomenament dels administradors concursals. Una persona externes al club s’integrarà a l’organigrama roig-i-negre per supervisar tots els moviments mentre duri el procés concursal. Habitualment els administradors són un advocat, un auditor de comptes, un economista o un titulat mercantil. El tercer i quart pas van a càrrec dels administradors concursals. Aquests han de determinar la massa activa i la massa passiva. L’activa són els béns patrimonials de l’empresa. La passiva són els deutes, els compromisos als quals s’hagin de fer front contrets abans de la declaració del concurs i aquells que es generin un cop dins del procés concursal.
Conveni o liquidació, les dues opcions
El cinquè pas és l’informe que han de realitzar els administradors concursals on es pronuncien sobre la viabilitat del concurs. Si no hi ha suficient massa activa (béns) per fer front a la passiva (deutes), el resultat de l’informe serà de liquidació. Això provocaria que tots els actius del club es posessin a la venda per repartir els diners extrets entre els creditors. Actualment el CF Reus no disposa d’una massa activa molt contundent. No té estadi propi ni una ciutat esportiva, no disposa d’un primer equip professional, ha perdut els ingressos per drets televisius amb l’expulsió del club de la competició i s’ha quedat sense ajuda pel descens de cara a la pròxima temporada. Tot això provoca que, teòricament, sigui complicat evitar el final fatal a no ser que es realitzi una injecció de capital contundent. En el cas d’una hipotètica liquidació, no estaria garantit el pagament dels deutes a tots els creditors.
En el cas que els administradors concursals determinessin que el concurs és viable, s’obriria la negociació d’un conveni amb els creditors per acordar unes quantitats i uns terminis de pagament espaiats en el temps que permetin al club sobreviure i, alhora, complir amb els compromisos. En aquest punt és on apareixen conceptes claus com la «quita» i l’«espera». La primera és el percentatge del deute al qual renuncien els creditors i la segona és la planificació del pagament restant en un període a pactar de temps. La proposta del conveni ha de ser acceptada per la junta dels creditors amb el vot favorable de, com a mínim, la meitat del passiu ordinari.
El sisè punt, que no sempre s’acaba portant a terme, és la qualificació del concurs on s’examina la responsabilitat o no del deutor per l’estat d’insolvència. Un cop el deutor (CF Reus) doni per completat i eixugat el deute, demanarà la declaració judicial de compliment per sortir oficialment del concurs. Aquest darrer pas es realitzarà amb el pas del temps, espai temporal que quedarà definit en el conveni que es pacti. Si els roig-i-negres poden pagar en grans quantitats, el concurs serà breu. Si el pagament es fa amb comptagotes, els ganxets poden conviure amb el procés concursal una bona pila d’anys.