La societat comença a posar els fonaments per a quan la desitjada «nova normalitat» torni a ser efectiva. Aquesta, que no arribarà d’un dia per l’altra, estarà formada pels molts factors i l’esport en serà un dels importants. Els serveis mèdics i tècnics de la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física de la Generalitat de Catalunya ha preparat un esborrany que encara no és oficial on es detalla el pla que podria seguir-se per tornar, de mica en mica, la normalitat en la pràctica esportiva del país. Aquest document és un dels primers passos realitzats des de la Generalitat que ha comptat amb els diferents punts de vista d'un teixit esportiu molt ampli.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Presentat com un pla de desconfinament progressiu, el document busca un retorn a la normalitat efectiva i regit per les autoritats sanitàries competents sempre subjecte a canvis i seguint els criteris del comitè tècnic del Pla d’Actuació del PROCICAT. La idea incial del possible pla de desconfinament està dividit en quatre fases i va dirigit a la població i als practicants esportius potencials, a les entitats, administracions locals i empreses que busquen la promoció, el foment i la prestació de serveis d’aquest sector.
La primera fase: durant l’estat d’alarma
L’esborrany ja preveu una primera etapa de desconfinament esportiu dins de l’estat d’alarma que actualment es viu. En aquest primer moment, l’objectiu seria possibilitat gradualment la pràctica esportiva i l’activitat física de caràcter individual i a l’aire lliure, minimitzant així el risc de contagi en entorns oberts i espais naturals. No es permetria la pràctica esportiva individual que pogués comportar riscos per evitar accidents i carregar la sanitat pública.
Tampoc es podrien utilitzar estructures, bancs o maquinària de musculació i exercicis cardiovasculars en instal·lacions a l’aire lliure i d’ús públic. Els vehicles per realitzar desplaçaments tampoc estarien permesos i les instal·lacions esportives haurien de romandre tancades, impedint també qualsevol mena d’entrenaments i competicions col·lectives. Allò que es podria acceptar quan les autoritats sanitàries ho permetessin és el retorn excepcional a l’activitat per als esportistes d’alt nivell i rendiment, com aquells classificats per als Jocs de Tòquio o els que encara busquen el seu bitllet olímpic.
La segona fase: transició a la normalitat
La segona etapa del desconfinament progressiu permetria l’apertura de les instal·lacions esportives i algunes pràctiques col·lectives, sempre evitant el contacte físic entre les persones i garantint les mesures de seguretat, prevenció i higiene. En aquest moment es donaria el vistiplau al retorn de l’activitat a les instal·lacions esportives, els gimnasos i els centres de fitness, també es podrien rependre les sessions d’activitats organitzades i dirigides per a un col·lectiu (spinning, ioga, pilates, aeròbic, etc) i també les activitats extraescolars dirigides a infants i adolescents. Tot això es permetria sempre que es garantís una distància personal de dos metres i que es produís amb un màxim d’un terç de l’aforament límit.
A més hi hauria prioritats temporals. L’accés a aquestes pràctiques esportives seria preferencial per als majors de 65 anys entre les 6.00 hores i les 12.00 hores. Com no podia ser d’una altra manera, hi hauria d’haver tasques d’higiene quan finalitzessin les activitats, evitant compartir espais de dutxa, saunes i banys termals. Tampoc estaria permès la pràctica esportiva individual que comportés qualsevol risc, ni cap entrenament d’esport col·lectiu com futbol, bàsquet o handbol, entre molts altres. En aquesta fase encara no tornaria la competició esportiva i s’hauria d’evitar la concentració de persones en espais tancats, no poden passar d’un terç de l’aforament màxim. Sí que es podria permetre l’accés a refugis de muntanya seguint els paràmetres mínims de prevenció.
Tercera fase: etapa prèvia a la normalitat
Aquesta fase, ja més avançada, permetria el retorn de qualsevol pràctica esportiva sempre que s’evités la concentració de persones en espais i recintes esportius oberts i tancats. Es permetria la celebració d’entrenaments d’esports col·lectius com el futbol amb mesures de prevenció com no superar un terç del màxim aforament. Les competicions principals podrien tornar evitant una concentració de persones superior a un terç de l’aforament en espais amb més de 1.000 persones i la meitat d’aforament en espais amb menys d’un miler d’espectadors. També es donaria llum verda a la pràctica esportiva en campus, estades i casals esportius sempre que s’evités una concentració de persones en espais tancats a l’hora de dinar o dormir.
Quarta fase: nova normalitat
La quarta i darrera fase seria la del retorn a la teòrica normalitat. Es permetria la pràctica esportiva sense condicionants, més enllà de les mesures d’higiene i seguretat establertes i per tothom assumides. Ja no hi hauria limitacions d’aforament en els entrenaments individuals i col·lectius, es podrien fer desplaçaments col·lectius per complir amb les competicions esportives, es podria celebrar una competició esportiva amb públic sempre que no fos internacional i es disputés contra esportistes de països en situació de risc pel Covid19. Tot i la manca de limitacions, s’haurien de seguir complint les mesures de seguretat, higiene i salut en esdeveniment i instal·lacions esportives.
Cal destacar que aquest esborrany del possible desconfinament de l’esport català està subjecte a molts canvis a l'espera de realitzar més reunions per acabar de donar-li una forma molt més definitiva. A més, sempre estarà condicionat a l’evolució del coronavirus i les recomanacions de les institucions competents a l’hora de prendre les decisions. La duració de cada etapa serà variable i totalment condicionada al Covid19 i no es descarta que, en cas d’un nou brot víric, tots els avanços tornin a la casella de sortida. El document és clar en aquest sentit: si s’instaurés un nou confinament, es tornaria a la primera fase (la de l’estat d’alarma).