149 partits, sis temporades que seran vuit quan finalitzi l'actual contracte, quatre entrenadors i desenes de companys. Quallar aquestes xifres, les de Fran Carbia al CF Reus, és impossible si darrere no hi ha un professional com l'alçada d'un campanar. Si dissabte juga contra el Zaragoza, el tarragoní viurà el partit 150 com a jugador roig-i-negre després de la seva arribada a la capital del Baix Camp el llunyà estiu del 2013. És el jugador que més anys acumula al club i és el segon que més cops ha vestit la samarreta dins de l'actual plantilla sent superat únicament pel porter Èdgar Badia (177).
Una institució roig-i-negra treballant i callant
«Treballar i callar és el meu secret». Així de clar, curt i concís és Fran Carbia quan se li qüestiona per com s'ho ha fet per convertir-se en un jugador tan important en la història del CF Reus. Un Carbia que recorda la temporada 2013-2014 amb Emili Vicente a la banqueta com la més complicada perquè «ho vaig passar una mica malament però havia de seguir i Natxo va confiar en mi». Des d'aleshores, la seva progressió ha estat ascendent i constant. La clau, una dedicació que transmet amb il·lusió: «Intento arribar dels primers als entrenaments, esmorzem, marxo cap al gimnàs, tinc la meva rutina de tren inferior i superior, segueixo reforçant el pubis. Aleshores toca l'entrenament i molts cops vaig al gimnàs després, prenc els meus batuts i així cada dia».
Carbia arribarà als 150 partits tot i que només té 26 anys: «Sembla mentida, quan vaig sortir de la Pobla no em pensava estar aquí sis temporades. Espero tenir un llarg recorregut, sóc jove, vull gaudir del futbol cada dia. Li deia als amics que dissabte jugaré el partit 150 i em deien que semblava un avi. No m'ho hauria imaginat, vaig sortir de la Pobla perquè aquí tenia una oportunitat molt bona i estic com amb la família».
Pendent de les inscripcions dels companys afectats
El golejador roig-i-negre no ha evitat parlar de l'enrenou sobre les inscripcions de futbolistes com Dejan Lekic, Vitor Silva o Karim Yoda, entre d'altres: «S'ha complicat la cosa, els jugadors afectats segueixen entrenant i estan amb la il·lusió de jugar aquest cap de setmana i si no serà l'altra. Nosaltres ens centrem en el dia a dia. Ha de doldre molt preparar tota la pretemporada per jugar el primer partit i que no puguis fer-ho però cal ser optimistes i esperar, el club està treballant les 24 hores per solucionar-ho».
Carbia entén que el malestar s'hagi instal·lat en l'afició: «És normal que l'afició estigui una mica revoltada i enfadada però sortirem onze al camp, serem divuit a la convocatòria i us esperem a tots per oferir-vos una victòria. Els que estem hem de donar la cara i lluitar en el partit com sigui per treure els tres punts». I és que, tot i les baixes, la motivació per dissabte és contundent: «Moltes ganes de guanyar el Zaragoza i oferir la primera victòria de la temporada. Ja hem oblidat la derrota a Las Palmas».
Sis anys plens de records
Jugar durant sis temporades al CF Reus permet tenir un ampli ventall de records. Més encara quan Fran ha viscut des del primer dia el projecte que ha portat al club del Baix Camp a gaudir del seu punt àlgid dins de la centenària història ganxeta. Després d'una vintena de gols, Carbia es queda amb tres: «El de l'Atlético a la Copa del Rei, el del Mirandés com a primer gol a Segona i el del derbi contra el Nàstic aquí (temporada 2015-2016)».
Com no podia ser d'una altra manera, l'ascens contra el Racing és el millor moment: «El 0-3 al Sardinero va ser increïble i l'ascens va ser un moment que, en el seu conjunt, va canviar les nostres vides. Va ser el partit perfecte. Els aficionats eren fora i ens demanaven tornar a sortir a la gespa però Natxo ens va demanar calma perquè encara quedava el partit de tornada. Un partit tan important on ens jugàvem tant, no recordo un així de rodó», explica Fran sobre el triomf a Santander. En l'àmbit personal, el tarragoní guarda un molt bon record de Victor Oribe, company quan jugava a la Pobla, mentre que a can Reus assegura que «amb Vitor estic molt bé amb ell sobre la gespa, són jugadors diferents».